Diuen i diu un comentarista molt conegut a un mitjà escrit de la nostra premsa, mentre analitza la recent cimera de l’OTAN a Madrid. Diu que llevat de les esquerres ingènues ja ningú reclama una altra política que no sigui la que s’ha consolidat a Madrid.

Ingènues? No hi estic d’acord. Potser és que no agrada sentir veus discordants al discurs generalitzat, oficial, sobre els acords de l’OTAN de més armament, més «seguretat», més política de blocs enfrontats. Ho comentava a l’article de la setmana passada, no és cert que hàgem de creure a ulls clucs tot allò que surt dels EUA que imposen a la Unió Europea un reforçament de l’OTAN, un augment de la despesa armamentista si volen continuar formant part del grup d’"amics".

És cert que la ciutadania més conscient, més pacifista, no ha sortit al carrer a plantar cara a aquestes polítiques. És cert que la guerra a Ucraïna ha despertat els sentiments solidaris davant tant d’horror, tanta destrucció, tantes morts innecessàries, injustes. La pandèmia ha reforçat l’individualisme, no ho oblidem.

També és cert que davant una situació bèl·lica que ens toca tan prop, que ens obliga a sentir les seves conseqüències més immediates en el nostre dia a dia quotidià, amb la pujada de preus dels combustibles, la inflació, la reacció més comuna és la passiva. Tanmateix! I a continuació comentaris sobre la carestia de la senalla, i els salaris iguals o pitjors...

La ideologia dominant no ho oblidem, ens diu que l’important ets tu, només tu, i tu t’has de treure les castanyes del foc. Una manera de pensar que ens aboca a la frustració, perquè no és cert. El que et passa a tu, passa a moltes persones dels teus voltants, sigui temes laborals, personals... Som éssers socials, no ho oblidem, i vivim en una societat, no en una cova aïllada del món.

Fa molts anys una líderessa de Gran Bretanya, na Margaret Tatcher sentencià que la societat no existeix. Ens ho recordava aquest cap de setmana en David Abril, a l’Escola d’Estiu de les Fundacions. I afegia, que volia dir que l’important és l’individu, no el col·lectiu, perquè aquest ens fa forts sigui el sindicat, sigui l’associació de veïns i veïnes, sigui l’associació de mares i pares, sigui el club esportiu, sigui l’associació cultural...

Les esquerres hem d’argumentar amb propostes en positiu i en tenim moltes. Volem la pau en un món globalitzat perquè aquesta permet el desenvolupament de les persones, la guerra només dur destrucció i mort. Volem construir una alternativa a l’OTAN basada en l’enfortiment de l’Organització de Nacions Unides, tan menyspreada pels EUA, que sigui un espai de diàleg i consensos dels pobles. Volem una Europa dels pobles, no dels lobbys, dels governs de dretes i extrema dreta.

No volem tanques que frenin l’entrada de persones que volen canviar de lloc on viure, volem que tots els pobles puguin gaudir de les seves matèries primeres, amb governs demòcrates que facilitin la vida de la seva població. No oblidem la tragèdia d’Skri Lanka, un poble afamegat que reclama viure amb dignitat.

No som ingènues les persones d’esquerres. Som diferents de tanta gent que pensa que el capitalisme és el millor sistema, que les lleis del mercat són les bones, perquè es col·loquen al costat dels guanyadors, malgrat que la seva realitat no coincideixi amb aquests, i tinguin dificultats per arribar a finals de mes.

Volem transformar el món, és cert, perquè el coneixem i sabem que és injust, insolidari, desigual, patriarcal... En volem un altre, que sigui tot el contrari d’aquest, just, solidari, igual, que permeti una vida digna per a totes les persones. Que acabi amb la gran injustícia que significa que l’1% gaudeixi del 82% de la riquesa del món, com ens recordava l’amic Celestí Alomar.

El camí no és fàcil, però l’anem fent com deia el poeta... I ho aconseguirem, ho podeu ben creure, no som ingènues som persones convençudes que podrem capgirar el sistema.