muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín:
13°

Menorca, terra de cultura imprescindible

De Menorca goso dir, sense por d’equivocar-me, que gairebé tothom sap que és una illa encisadora per les seves polides platges, pels seus monuments prehistòrics, per les seves postes de sol, pels seus meravellosos cels estrellats, per la seva gastronomia, pel seu Sant Joan ciutadellenc i per tantes altres festes de sants patrons, entre altres activitats d’estiu i monuments naturals i talaiòtics de renom. Tanmateix també goso afirmar que no és tan coneguda pels seus magnífics espectacles culturals que s’hi organitzen. No només a l’estiu, també durant la resta de l’any.

Però és cert i comprensible que sigui, com a tot arreu, precisament l’estiu l’estació de l’any més prolífica en activitats i espectacles culturals. Els amants de la cultura amb majúscules que no siguin menorquins —ells ja en són conscients des de fa anys— han de saber que venir a Menorca és una oportunitat de gaudir d’alta cultura, amb el valor afegit que es dissenya des d’una perspectiva illenca que es nodreix d’internacionalitat i de tradició, i que apunta a projectar-se en aquestes dues mateixes direccions. I açò és possible perquè la gent de Menorca respecta i conrea la seva tradició i la manté viva.

Per això hi ha festivals estiuencs que mereixen ara un esment especial, entre altres Pedra Viva i Líthica, dos festivals el nom dels quals cal servar en un lloc especialment remarcable per no perdre’s res del que ofereixen.

De Pedra Viva vull destacar un aspecte que, per bé que per a aquesta institució és una de ses pedres fundacionals — treballar a cavall entre tradició i innovació (amb raó Apunt Menorca presenta l’oferta d’enguany sota l’epígraf Pedra Viva 2022: arts i espais en diàleg— , a mesura que va acumulant edicions sembla que va reforçant més i més aquesta imbricació, que va esdevenint amb força la seva senya d’identitat.

L’espectacle amb què aquest estiu s’ha estrenat Arkano vs Glosadors ha estat tot una tarja de presentació en aquest sentit i tot un èxit. Perquè l’espectacle ha presentat, de la manera més directa, el diàleg entre l’antiga tradició de la improvisació oral del glosat menorquí i la innovació de la improvisació oral més actualitzada, el rap. Però també perquè el diàleg que ha presentat aquest gran equip que confegeix Pedra Viva i el seu nodrit grup de col·laboradors i col·laboradores treballa aquest diàleg en el sentit concret, però també el més metafòric i extens de la paraula, perquè pensa en les repercussions multiplicadores que tradició i innovació poden donar, dialogant, nous fruits i provocar més diàlegs, que, al seu torn, provocaran més diàlegs: entre generacions o entre món rural i urbà. Genial idea. I tal com ho pensen ho fan. Us puc assegurar que ho aconsegueixen: el públic era una mescla de generacions de totes les edats que, lamentablement, ja no es veu en les convocatòries únicament de glosat; també la idea de fer interactuar glosadors i rap va donar un producte nou d’increïble altura innovadora, que, n’estic certa, donarà més rendiment. Va ser un privilegi poder assistir-hi.

Aquesta idea no s’esgota aquí; fa més camí, perquè el diàleg també s’esdevé entre els espais naturals en què s’ofereix l’espectacle i l’espectacle mateix: la direcció artística mostra un gran nivell de professionalitat i juga amb aquesta possibilitat amb tot el que pot suggerir la bellesa del marc natural, o en munta un de suggerent al màxim amb l’originalitat que té la senzillesa. Ho va fer l’estiu passat i ho ha tornat a fer en aquesta primera funció: el món rural dissenyat amb bales de palla i un tractor a la dreta, i el món urbà representat pel remolc d’un camió, convertit en l’escenari del raper —Arkano—, al centre i amb la corresponent cabina del conductor a l’esquerra, a l’espai del polígon industrial de Ciutadella, davant la Cooperativa.

I els decorats que ens ofereix la pròpia naturalesa ens esperen encara, lluen per ells mateixos: Pedrera de Robadones, Jardins de Sa Vinyeta —patrimoni que Pedra Viva va ajudar a recuperar—, El Toro, Torre Saura, Líthica-Pedreres de s’Hostal, Torre del Ram i Hauser & Wirth-Illa des Rei. També aquest és un diàleg a què ens convida el festival plenament conscient que dialogar és construir.

No us ho perdeu. En sortireu renovats.

Anna Rossell
Filòloga alemanya, escriptora, poeta, crítica literària i gestora cultural.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Manolo Ávila, fa 7 mesos
... gairebé tothom sap que és una illa encisadora...
No és correcte treure frases del contexte.
Valoració:-1menosmas
Per aviat, fa 7 mesos
Si tothom sap que és una illa, aixó vol dir que anam progressant molt aviat.
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente