Com no he de dir que som una tribu en perill d’extinció! I no tan sols ens volen extingir els pertanyents a la tribu espanyola, també es fa des de la nostra tribu. Els traïdors existiran sempre. També serà necessari que existeixi la Roma que no paga els traïdors. Resulta que un nin menorquí als dos anys el duen a viure al Principat, concretament a Sabadell. Aquest nin ara té 6 anys. Ha acabat primer curs d’educació primària i a les observacions la mestra li ha recomanat que ha de perdre l’accent menorquí. El seu padrí, amb molt de coneixement, li ha dit que de cap de les maneres no ho farà perquè l’accent menorquí és més català que l’accent barceloní. Com és possible que això pugui passar? L’únic que puc dir és que no era un centre públic, era en un centre concertat, per tant la mestra no ha fet oposicions, i a aquesta mestre se li hauria de llevar el títol de català si és qu en té. De totes maneres, se li hauria de prohibir que ensenyàs català. Per ara no fa més que ajudar a extingir la tribu catalana, per tant, podrà rebre alguna subvenció de Madrid. Aquí, a Mallorca, tornen a aterrar avions amb una periodicitat inferior a un minut. Arriben passatgers com si fos una riada desbordada. Els grans cacics hotelers es freguen les mans perquè saben que es cansaran de contar diners. Ja es poden posar a cercar bons paradisos fiscals. A Madrid lluita el PSOE, Pedro Sánchez, el guapo, per mantenir el poder i l’amic dels narcos, Feijoo, per aconseguir-lo. En el govern existeix una lluita interna entre la falsa esquerra i la que pretén esser-ho sense acabar d’aconseguir-lo. Per aquí, la temperatura que no fa res més que augmentar a,b petites pauses, per deixar-nos respirar. Aconseguir fer-ho, perquè si no ho aconseguir ara, s’ha acabat per sempre i ja no ho aconseugireu mai més. És hora de mantenir-se… que la lluita és llarga i la victòria llunyana… però es pot aconseguir. Coratge!
Un Decret del Govern central va aprovar un decret el 29 de juny a través del qual s’anul·len els drets de la propietat privada i el dret a l’habitatge. En aquest decret es prioritza la instal·lació, si és necessària, a casa teva, de noves tecnologies de la comunicació, perquè es pugui emetre les noves xarxes de telefonia mòbil com la 5g, la 6g, etc. De si perjudiquen la salut o no, ni se’n preocupen, no els interessa.
La Plataforma per la Llengua va denunciar que els festivals de música subvencionats per la Generalitat no tenen en compte per res la música en català, que no sol arribar al 30% de les cançons programades. S’ha fet un repàs de les ajudes que l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) va concedir als festivals Vida, Cruïlla, Canet Rock, Cap Roig i Porta Ferrada. Segons la Plataforma per la Llengua, a les bases de les subvencions no existeix cap tipus de requisit que obligui els festivals a incloure música en català. Els únics criteris exigibles a l’hora de decidir si es cocedeix l’ajuda o l’aportació reintegrable són la viabilitat econòmica del projecte i l’impacte de l’activitat al territori. És inconcebible i és un altre atac contra la tribu catalana des del mateix govern català.
Sandro Rosell, l’expresident del Barça, va fer ahir una passa més en la direcció de presentar-se com a candidat a la batlia de Barcelona. Sense concretar encara si s’hi presentarà o no, va acceptar en públic que en tenia ganes. La gent com ell no té ganes de fer una cosa i es posa a fer-la. Més aviat hi ha gent neguitosa amb com va la cosa, en aquest cas, la ciutat, i amb doblers gastadors que cerca la manera d’influir, òrfena de referents polítics.
Fa algun temps per a la gent d’ordre de Barcelona, CiU i el PSC eren dues garanties que tirarien endavant una manera d’entendre la ciutat que ells compartien i que, lògicament, els interessava també des del punt de vista personal i de negoci. No hi ha res de dolent, en això. El problema arriba quan CiU ja no existeix –i Junts s’allunya del que era i representava– i el PSC és una caricatura d’allò que havia estat: per vots, però sobretot per classe i estil, per la manera de mirar-se les coses.
I aquí és on aquestes elits es posen nervioses i apareixen les idees, si m’ho permeteu, de bomber retirat. Com ara aquesta de dur Sandro Rosell, amb el suport de les associacions de sempre i pels antics mitjans que sembla que no han escarmentat, fins a la casa gran, la casa del poble barceloní. És una passa més a continaur fent de Barcelona una ciutat espanyola, amb totes les connotacions que té contra la recuperació de la sobirania catalana, que suposaria esser una república independent. Perquè obtengui una república independent la tribu catalana, ara sotmesa!
