Per una república independent de la gran tribu catalana

Un Decret del Govern central va aprovar un decret el 29 de juny a través del qual s’anul·len els drets de la propietat privada i el dret a l’habitatge. En aquest decret es prioritza la instal·lació, si és necessària, a casa teva, de noves tecnologies de la comunicació, perquè es pugui emetre les noves xarxes de telefonia mòbil com la 5g, la 6g, etc. De si perjudiquen la salut o no, ni se’n preocupen, no els interessa.

La Plataforma per la Llengua va denunciar que els festivals de música subvencionats per la Generalitat no tenen en compte per res la música en català, que no sol arribar al 30% de les cançons programades. S’ha fet un repàs de les ajudes que l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) va concedir als festivals Vida, Cruïlla, Canet Rock, Cap Roig i Porta Ferrada. Segons la Plataforma per la Llengua, a les bases de les subvencions no existeix cap tipus de requisit que obligui els festivals a incloure música en català. Els únics criteris exigibles a l’hora de decidir si es cocedeix l’ajuda o l’aportació reintegrable són la viabilitat econòmica del projecte i l’impacte de l’activitat al territori. És inconcebible i és un altre atac contra la tribu catalana des del mateix govern català.

Sandro Rosell, l’expresident del Barça, va fer ahir una passa més en la direcció de presentar-se com a candidat a la batlia de Barcelona. Sense concretar encara si s’hi presentarà o no, va acceptar en públic que en tenia ganes. La gent com ell no té ganes de fer una cosa i es posa a fer-la. Més aviat hi ha gent neguitosa amb com va la cosa, en aquest cas, la ciutat, i amb doblers gastadors que cerca la manera d’influir, òrfena de referents polítics.

Fa algun temps per a la gent d’ordre de Barcelona, CiU i el PSC eren dues garanties que tirarien endavant una manera d’entendre la ciutat que ells compartien i que, lògicament, els interessava també des del punt de vista personal i de negoci. No hi ha res de dolent, en això. El problema arriba quan CiU ja no existeix –i Junts s’allunya del que era i representava– i el PSC és una caricatura d’allò que havia estat: per vots, però sobretot per classe i estil, per la manera de mirar-se les coses.

I aquí és on aquestes elits es posen nervioses i apareixen les idees, si m’ho permeteu, de bomber retirat. Com ara aquesta de dur Sandro Rosell, amb el suport de les associacions de sempre i pels antics mitjans que sembla que no han escarmentat, fins a la casa gran, la casa del poble barceloní. És una passa més a continaur fent de Barcelona una ciutat espanyola, amb totes les connotacions que té contra la recuperació de la sobirania catalana, que suposaria esser una república independent. Perquè obtengui una república independent la tribu catalana, ara sotmesa!