El temps del govern més progressista que no sé què s’està exhaurint i no se’n veu cap progrés. Ben al contrari les mostres d’involució sí que són ben clares, i per a que no hi hagi cap dubte a Andalusia guanya el PP i a la capital i voltants els neofeixistes. A Aragó els feixistes del PSOE bravegen de rebentar les iniciatives de Catalunya. Hom dirà que a Andalusia més se’n mereixien, per la corrupció, i no els mancarà raó, el problema és que per la comunitat de Madrid hi ha hagut la mateixa corrupció i continuen votant als mateixos.
Deu esser la diferència que queda entre dretes i esquerres. El votant d’esquerres encara castiga la corrupció, mentre per al de dretes més n’hi hagués. Això es pot comprovar analitzant els resultats electorals després dels escàndols Gal, Naseiro, Andratx... Rajoy no va perdre vots per la corrupció, el varen descavalcar, que no és el mateix. Per cert que l’han imputat els jutges d’Andorra pel cas Catalunya, cosa que segurament li donaria més vots a Madrid, Aragó i ves a saber on més.
Una altra clatellada dels jutges europeus als espanyols. El Tribunal Europeu de Drets Humans acaba de condemnar Espanya pels dossiers policials sobre els jutges a favor del dret a decidir. Una altra jugada de les clavegueres, amb l’inestimable Maruenda com a renegat col·laboracionista. Més informació al noticiari dBalears.
Tanmateix els jutges espanyols s’estimen més encalçar els polítics d’esquerres. Ara la tenen amb Truyols, tot aprofitant que va presidir Emaya una legislatura, com ja va passar amb Antoni Verger i amb Joana Mascaró. Hom diria que a cada legislatura s’hagi de crucificar algú de Més. El cas Mònica Oltra és d’aquest tipus. Era la responsable de l’àrea de menors quan el seu ex va cometre abusos sexuals, per la qual cosa ja va esser condemnat. Després una mena de representat dels prostíbuls va denunciar Oltra per encobriment. El setge patit per Podemos no pot esser casualitat. Si s’hagués posat aquestes ganes en la llista de Bárcenas, Kitchen i similars, el PP no existiria.
Cada dia hi ha més proves de les clavegueres de l’estat contra Catalunya. Pràcticament tenim el guió complet de l’operació orquestrada contra els principals dirigents catalans primer, i contra la resta després. Margarita Robles, també incrustada en el govern més no sé què, ho justifica com si fos de la policia de Franco: s’espia als catalans i a qualsevol sospitós del que sigui. S’infiltren piolins en les associacions catalanistes, i què?
A l’Administració pública s’hi continua accedint fent trampes legals i menyspreant el català, quan ja s´ha demostrat que amb la involució actual anam cap a l’extinció. I per a aquesta extinció és essencial que a l’Administració continuïn fent el colló, si no et diuen directament “me hable en cristiano”.
En tot això tenim un problema “nou”: fins ara, per inèrcia, molts funcionaris tenien el català com a llengua de casa i, fins i tot sense els certificats corresponents, podien donar una aparent normalitat, però les noves generacions, que curiosament han tingut català a l’escola (fa dècades), cada cop l’usen menys al carrer i encara menys a casa, a part de l’increment insostenible de la població forastera, que també forma part dels enxufats. Aleshores a l’Administració cada cop hi haurà més gent de parla habitual castellana, amb increment episodis de menyspreu a la catalana. Així la desaparició del català és qüestió de temps.
A part, els que han enxufat a l’Administració aquest segle, quin problema tenien, amb el català? Ideològic? Són curts? En qualsevol cas és clar que enxufen mediocres amb premeditació i ganes. La professionalitat i eficàcia no interessa. La igualtat d’oportunitats és un acudit. Diuen d’una enèsima pròrroga, de compixar el català, de dos anys més, però si d’ací a dos anys hi ha el PP fotrà fora els enxufats d’esquerres i després reduirà el català a les mostres folklòriques.
El canvi climàtic és l’altre germà beneit d’aquest temps d’involució. No tan sols continua sinó que seguit-seguit tenim certificats que ens estem carregant el planeta. Ja hem batut rècord de temperatures d’estiu, però el mes de maig! Les nits tropicals ja són allò normal. Venècia, Nova York i moltes illes des Pacífic s’enfonsen. Les platges desapareixen però la batlessa de Campos ompliria es Trenc de bars. Subvencionar la benzina és subvencionar l’escalfament planetari. A tot això celebren que el turisme rebenti les infrastructures i el paisatge, a preu de saldo.
Els Estats Units, que han estat el mirall del progrés mundial durant un segle, amb Trump s’ha estroncat. També amb l’ajuda dels jutges més estantissos que va poder trobar, han tornat enrera el dret general a l’avortament, i ja han advertit que alerta amb la resta de drets moderns. Mentre el dret d’acumular un arsenal d’armes a casa, siguis un psicòpata o no, ho veuen ben normal. Contra les freqüents massacres a centres escolars, no exclusivament, proposen que els mestres també tenguin el seu arsenal i s’enfrontin directament els presumptes atacants, com al millor temps del far west.
Rússia quasi mai no ha estat exemple de res, però almenys segons la propaganda oficial a un estat comunista no hi havia pobres, ni discriminació ni no sé que més, però ara ni això, ja que s’ha convertit en un estat post feixista, o com li’n vulguin dir els politòlegs, en qualsevol cas una dictadura de llibre. La guerra contra Ucraïna, a part del desastre i horror per als primers afectats, ha tornat a empitjorar, o destruir, la poca cosa que s’havia progressat les darreres dècades. Començant per ells mateixos, quina Rússia quedarà en desaparèixer Putin? Mentre, la inflació als estats de prop es complicarà encara més, i a bona part d’Àfrica serà la fam, la que es complicarà encara més.
Pareix que l’únic beneficiat de tot això en serà l’església russa, i en el cas de l’església nordamericana (species plurima), també se’n freguen les mans. Ves per on.
Ja m’ho deia mon pare: ‘Anam de cul’.
