Amb aquest títol volia començar una sèrie de columnes d’opinió per celebrar el mes de l’Orgull. És un reclam per Els Normals¹ i altra gent amb comprensió lectora deficient o que directament només llegeixen els titulars.
Ja sabeu que m’agrada l’«empatia brutal»: fer-vos una traducció d’allò que vivim gairebé diàriament. Com vos sentiríeu vosaltres Els Normals (els altres dos grups crec que els hem perdut fa moltes paraules) si es repetís aquesta relació de conceptes (recordem: hetero = violador) fins a fer oi? Provaríeu d’explicar-mos-ho amb un símil futbolístic? Quina distància en camps de futbol hi ha entre un concepte i un altre?
Ara patia perquè he estat a punt de fer un discurs massa llarg amb definicions de diccionari, l’Església i dades de diaris. Serà per un altre moment, però.
Aprofit que ens hem quedat a soles, per demanar-vos una cosa: Què passa amb aquesta mania de fer el futbol referent i marc de tot? «Aquesta zona fa vint camps de futbol», no sé, no heu trobat una mesura més internacional? Heu sentit a parlar del sistema mètric? Això també ho fan amb parcs estatunidencs o espanyols. Mem, que hem de començar a prendre com a base s’Albufera? (Nova York fa un poc més de seixanta Albuferes o el que seria el mateix una tercera part de Mallorca, amb una població de vuit Balears sense contar els turistes).
Però mirau que el futbol té quasi tots els elements que em podrien interessar: està ple de titos musculats, depilats i suats que corren amunt i avall amb poca roba i sense calçons blancs, però m’avorreix a nivell Joc de trons. Jo no sé si és que no fan primers plans a bastament o és la combinació de colors dels jugadors sobre el fons verd gespa aquell, que mira que són difícils de combinar, però tampoc feia falta triar-los a la babalà. Un espant. La meva aversió, però, ha anat en augment perquè m’he cansat de ser jo el que es vagi arraconant per estar tranquil. No n’hi ha prou amb això ara, el futbol ho taca tot i s’escola per totes les retxilleres que pot. Com és possible que quan hi ha un partit a no sé on, es pugui aparcar a les rotondes? Vull dir, ja no ens hauria de sorprendre, hem fet desviacions de vies públiques per afavorir centres comercials d’empresaris feixistes i lgbtiquàfobs. I això sense pensar en els col·legis. Però què punyetes vos passa? Segur que heu d’acompanyar als infants en cotxe? Heu sentit a parlar del transport públic? Com hem arribat a consentir que es pugui aparcar onsevulla quan s’acaben les classes? Hem tornat beneits? Torn a repetir: de què ens hem de sorprendre si el primer cotxe aparcat al carril bici de Ciutat que vaig veure (al mes de ser inaugurat) era de la policia? «I què hem de fer?», «És que són molts», aquestes són les justificacions que ens serveix per demanar que arribi l’electricitat a una urbanització il·legal, es faci una parada de transport públic a un centre comercial amb permís només de fer-hi una bolera o de passar-se els nostres drets lingüístics per allà on no sona.
El més greu de tot, però, és com pot ser que hi hagi gent que afirmi que «hetero = violador» i els masclistes sense fer-hi res.
Aman Nòlem (ell/això)
¹ No, ja no vos pos aquest enllaç, hauríeu de saber de què xerr.
