cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 23°
26°

Sobre l'Impost Mínim Mundial (IMM) per a les empreses

És molt recomanable seguir el compte de Twitter de Julen Bollain (@JulenBollain). Bollain és d'aquests economistes als quals, fins i tot els qui no tenim coneixements acadèmics d'economia, entenem a la perfecció. Fent gala del seu interès pedagògic –i de l’oportunitat de fer-ho en plena campanya de la declaració de renda, i de la visita d’un defraudador fiscal coronat d’impunitat-, fa uns dies piulà: "Mentre la recaptació per Impost de societats s'ha reduït un 40,59% en quinze anys, els recursos recaptats per IRPF i IVA han augmentat un 30,27% i un 29,79%".

Julen Bollain posava el dit en una de les nafres més indecents del neoliberalisme globalitzat. El moviment social a favor d'una fiscalitat justa fa anys que assenyala la gravetat de l'enfonsament de l'impost de societats. Atenció: aquest impost, especialment per la competència tributària transnacional dels primers anys del segle XXI, s'ha reduït de mitjana global a la meitat des dels anys vuitanta del segle passat. Evidentment, a aquesta "desfiscalització de les empreses" ha contribuït en gran manera -i continua fent-ho- la tramposa "enginyeria fiscal" de moltes multinacionals, amb les grans tecnològiques al capdavant, però on no falten algunes multinacionals turístiques molt conegudes per aquestes contrades, o les operadores de megacreuers que visiten el Port de Palma.

El cas és que l'octubre de 2021 l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va aconseguir teixir un acord entre 137 estats, que representen al voltant del 90% del PIB del planeta, per a la implantació d'un Impost mínim mundial (IMM). Un acord que, dit sigui de passada, semblava impossible abans dels efectes en l'economia mundial de la pandèmia de la covid-19.

Les previsions són que la nova taxa entre en funcionament en 2023. Aquest IMM suposaria una reforma de l'impost de societats en dos aspectes fonamentals: a) fixaria una taxa mundial mínima del 15% per als guanys a l'estranger de les empreses multinacionals amb almenys 750 milions d'euros de facturació global. b) la taxa mínima passaria del 15% al 25% per als guanys de les empreses que superessin el 10% dels seus ingressos.

Veurem si aquest acord es posa en pràctica sense subterfugis ni interpretacions retorçades. La cosa no pinta bé, com ho demostra que la Unió Europea no hagi aconseguit, avui dia, aprovar una directiva que reflecteixi l'acord i que els estats membres hagin d'integrar en les seves regulacions fiscals. Val dir que, d'aplicar-se el citat acord de manera total, seria un modest pas cap a una mínima justícia fiscal.

Ara bé, en el millor dels casos, i en la perspectiva d'una justícia fiscal global serà insuficient. L'IMM no acaba amb els paradisos fiscals, entre altres coses perquè els estats que encara no s'han adherit a l'acord representen el 10% del PIB mundial. Queda, doncs, molt d'espai per a l'evasió fiscal.

Les incerteses en la implementació de l'IMM, i les seves insuficiències haurien de ser un esperó per a reviscolar la lluita per a una justícia fiscal de debò. Per a fer-ho des de Mallorca cal parafrasejar una famosa preocupació de Trotsky sobre l’abast del socialisme: és possible la justícia fiscal en un sol país?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.