algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 13.97°
17°

Shireen Abu Akleh, una palestina assassinada

Tenia cinquanta-un anys, feia més de vint que cobria les notícies per la cadena Al-Jazeera, majoritàriament del conflicte amb Israel, morta amb un tret a la cara mentre cobria una notícia.

Ens hem esgarrifat quan hem vist la filmació dels cops de porra de soldats israelians als portadors del seu fèretre, fins al punt que quasi va caure a terra. La brutalitat mostrada als assistents al funeral de la periodista, no té nom. És totalment gratuïta i innecessària.

Un conflicte que fa anys que dura, que massa sovint és oblidat pels mitjans de comunicació. El poble palestí pateix la brutalitat de l’exèrcit d’Israel, que provoca morts, ferits, misèria i pobresa de tantes persones que podrien viure en pau, a ca seva, si s’acceptés un acord de reconeixement que acabés amb tants anys de patiment.

Amb aquesta mort veiem que s’allunya una mica més les possibilitats de convivència pacífica, malgrat que les autoritats israelianes reconeguin, tard això sí, que han estat els causants d’aquesta pèrdua. No sé si serà suficient per calmar els ànims encesos del poble palestí que ara exigeix càstig per als culpables.

No coneixem molt la vida d’aquesta periodista, llevat de les ressenyes que ens donen els mitjans de comunicació. Sabem que era una dona valenta, que volia estar en primera línia informant sobre allò que succeeix al seu poble, una periodista sense por.

Aquests dies ha augmentat l’estadística de dones assassinades aquí, fa uns dies, una dona de Santa Cruz de Tenerife de 82 anys, en mans del seu marit de 83. No hi ha perfil per definir els maltractadors, els assassins, tampoc per identificar un tipus de dona determinat. Ho hem dit moltes vegades, només el patriarcat és la causa, el tret definitori, la raó per la qual un home assassina la seva esposa, la seva al·lota... aquesta mentalitat que defineix les dones com a objectes de plaer, objectes sexuals, sense donar-les la capacitat de ser persones independents que poden triar a qui estimar, com i quan.

Catorze dones des del primer de gener i som a mitjans maig. Des del 2003 són 1144. Xifres que impressionen.

Per això crec que és molt lloable la iniciativa de l’ Associació de Promotores i Promotors d’Igualtat de Gènere, APIG Balears, que es demana Què està fallant? El diumenge 15, a Sa Pobla, a la Fira de Mercat Social, veiérem com mostraven camisetes amb els noms dels homes condemnats per haver mort dones. Una manera impactant d'interpel·lar, de posar el focus als culpables.

Una periodista palestina assassinada mentre feia la seva feina d’informar, de molestar a aquells que no volen que es conegui la brutalitat, la injustícia d’un Estat contra un poble.

Catorze dones assassinades en quatre mesos i mig, aquí a l’Estat espanyol, pel fet de ser dones, en mans d’aquells que no volien que fossin independents, persones que decideixen lliurement el seu camí.

No ho oblidem, hem de fer evident el patriarcat en les relacions humanes, hem de fer evident el masclisme en totes les seves formes, hem de ser incansables en el compromís per erradicar les violències masclistes que maten, terroritzen, causen dolor.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.