cielo claro
  • Màx: 21.13°
  • Mín: 13.08°
21°

No m’ho heu demanat, però jo tenia la solució

A ma mare li han llevat un dels busos que agafava sovint. Un que anava des del poble on viu a un macrocentre comercial del dimoni. El trajecte «només» suposava un cinquanta per cent més de temps que anant-hi en cotxe (sí, contant aparcar i tot), ara un cent cinquanta per cent més, és a dir, quatre vegades més, afegint el temps d’espera (sempre s’ha de deixar un marge suficient perquè les expedicions arriben tard, sobretot a s’estiu). Si a això afegim a les combinacions a l’atzar per poder tornar, ens queda un quadre ben guapo: s’ha d’invertir tot un dia per atendre una cita d’uns quaranta-cinc minuts. Ridícul.

Si encara sou amb mi i heu arribat fins aquí, em sap greu, segurament sabeu de què estic xerrant, perquè deixem-ho clar, si vos heu avorrit a la primera frase anau per tot en cotxe i vos importa un pebre aquest article. Per qui voleu seguir, he d’afegir que em fa gràcia quan es tracta el tema perquè mai sortim dels problemes amb el transport a Palma. Escoltau, la meitat de la població no viu a Ciutat i aquí, estimats i estimades, és on hi ha un dels problemes, perquè mem:

Qui dissenya els recorreguts del transport, viu a Ciutat i pensa que tothom que es mou, viu allà. Especial és el cas de dos pobles a vint quilòmetres (un trajecte en cotxe de quinze minuts, quaranta si hi hagués expedició directa) que agafant el transport públic tardes una hora i mitja o dues, perquè has de passar per Palma¹ (des de fa poc, també hi ha la possibilitat de passar per Manacor).

Qui dissenya l’embolic de connexions no fa servir el transport públic, de fet pensa que s’ha de complementar amb qualcú que t’hi acompanyi. Frases famoses: «Crec que amb un poc de sort arribaràs al bus d’ellaç», «Tothom té un amic amb cotxe, que te vagi a cercar a la parada que hi ha a deu quilòmetres».

Qui decideix els horaris és part del funcionariat i pensa que la feina s’acaba a les dues de l’horabaixa. Perla del director gerent del TIB de les hores: «Hem quedat a les cinc perquè tenguéssiu temps de dinar, dutxar-vos i venir amb calma després de la feina». Si acabes a les vuit i mitja a Ciutat i tens temps d’arribar en quinze minuts a l’estació, arribaràs a cases a les deu (o el sendemà²) tot això pensant que no hi ha endarreriments.

Que no és guapo això? Doncs esperau, perquè hem d’afegir que les línies apareixen i desapareixen (suprise!), els horaris són inconsistents³, per temporades, segons la combinació de línies que faci el recorregut i els esdeveniments que hi hagi a qualque banda de l’illa. No és estrany que d’un dia per l’altre una parada desaparegui (qui no ha acabat baixant a un poble a quinze quilòmetres d’on havia d’anar perquè el conductor s’ha botat la parada al·legant que «yo si vengo de allá no me paro en la última parada».

En voleu més? Idò de les coses més divertides és quan contracten personal nou i els amollen després d’un dia, així que no recorden el recorregut, ni on són les parades, i de vegades, ni els noms dels pobles. Així que acabes dins un bus que passa pel mateix lloc tres cops i arribant tres hores tard, o amb una padrina asseguda davant de tot explicant per on han d’anar.

En voleu encara més? De vegades els busos duen malament el número de línia així que fan un recorregut que no és el que toca, ningú avisa i tenim gent perduda per s’illa. I què té més?

El pitjor de tot és que aquesta és només una part del problema, hem d’afegir que els mallorquins no estam disposats a fer jutipiris. Això ho podeu traduir com «no miraré un horari perquè em fa vessa», «quan vaig a cercar menjar a la pizzeria que hi ha a dos carrers, perquè no es refredi, ho faig en cotxe» o en un cas raonable «he fet un estudi de mercat per anar d’A a B i després de mirar documents pdf en línia durant tres hores, crec que no hi ha combinació possible»⁴ o el més habitual: «hauré de llogar una habitació si vull anar i tornar en bus a veure’t».

I què hem aconseguit? Que la part de la població per la qual està dissenyat el transport públic no l’agafi perquè anar en cotxe és més barat (no sempre), més ràpid o més còmode. Que els i les usuàries que queden no es queixin del mal servei, en lloc d’això avisen a qualcú amb cotxe. I els turistes? Doncs lloguen turismes després d’acabar perduts per s’illa.

Mentrestant, els taxistes es queixen dient que el servei públic els fa competència deslleial⁵ (que un col·lectiu privilegiat de feixistes es queixi del transport públic, és un tema per una altra opinió), el problema és que els feim cas i reduïm línies, horaris i augmentam preus⁶. Més tard riuen perquè l’Aerobús no ha funcionat com s’esperava⁷. Tot per un servei que estava pensat per descongestionar les línies de la gent que va a treballar coincidents amb zones turístiques, però això, els taxistes, que es barallen per la coca de crema que és fer feina a l’aeroport, no els interessa, ni en sabien res.

El TIB, que és una marca d'imatge corporativa² del Consorci de Transport de Mallorca, un conglomerat d’empreses privades, no ens enganem, assegura que té pèrdues, però també es nega a mostrar factures a qui li ho demana (serà que la política de transparència és una altra cosa). I qui ha d’anar en bus, se n’afluixa o se n’enfot. I aquí ho matam.

Voleu uns números? Si ja no podeu pus, vos don una besada i vos desig bona nit, si teniu curiositat mirau, mirau: El TIB treu una memòria anual (quan se’n recorda) la darrera de les quals que he trobat és de fa una parell bo d’anys⁹.

A la pàgina 10, es mostren les demandes mensuals. A l’agost, són gairebé un milió quatre-cents mil (si contam que hi ha una anada per cada tornada, això fa que per dia, agafin el bus més de vint-i-dos mil persones). Els mesos més fluixos hi ha unes tres-centes mil demandes (no arriba a cinc mil persones per dia). Si no anam errats¹⁰, a Mallorca vivim devers un milió de persones per tant, el 0,5% agafa un dia d’hivern el bus. Ara, feim un poc de malabars, agafau els següents càlculs com a orientació i no com a realitat: Durant el 2018, arribaren un poc manco de catorze milions de turistes a les Balears¹¹, si haguessin vengut la meitat aquí tots concentrats en els mesos de temporada alta, serien devers unes cinquanta mil persones per dia, del que gairebé 45% agafaria el bus, els altres, els setanta-cinc mil cotxes de lloguer que tenim preparats¹².

Després d’això, podem pensar dues coses. Primer, pagam el transport que ens mereixem, per als turistes, i segon, que nosaltres no volem de cap de ses maneres amollar el cotxe, però jo sempre ho he vist a l’inrevés: Si el transport públic no és fiable, no hi haurà mai forma que el facem servir. Si jo he de fer un màster per entendre a quina hora passa, em deixen tirat pels puestos, «amb un poc de sort» arribaré a destinació, tard massa estona de camí i sobretot, no puc tornar a ca nostra, perdonau, però jo aniré en cotxe particular.

Aman Nòlem (ell/això)

¹ Vegeu aquest horari, i aquest altre. Després s’han de comprovar temporada, signe astral, excepcions i altres.

² Vegeu la trista vida de qui viu on un temps hi havia tren.

³ Com a exemple, mirau els horaris de l’any passat d’una línia qualsevol. Un canvi d’horari cada dos mesos.

⁴ Avui, si mirau aquesta línia, té un avís de parada suprimida, i tres avisos d’excepció dins l’horari, un que no arriba a destinació segons el sentit, i l’hora, un de connexió amb una altra línia (l’horari de la qual és a un altre pdf), més un de les parades que no es poden agafar entre dos punts del trajecte.

⁵ Vegeu Diario de Mallorca del 4/3/2017

⁶ Vegeu Diario de Mallorca del 18/3/2017

⁷ Vegeu Diario de Mallorca del 17/8/2017

⁸ Vegeu la informació legal al web del tib.org

⁹ Vegeu memòria 2018

¹⁰ Vegeu població a la Viquipèdia

¹¹ Vegeu IB3 notícies del 3/12/2018

¹² Vegeu IB3 notícies del 25/4/2022

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.