cielo claro
  • Màx: 21.7°
  • Mín: 13.08°
21°

Mamà, vull ser «iutiuber»

Tard o d’hora havia de passar, es net m’ha demanat ser iutiuber i que li crei un canal on penjar vídeos de les seves juguetes. I aquí hem obert debat. Per sort, gairebé tothom per aquí té clar que els mòbils no són una jugueta, ni internet un espai on deixar menors sense supervisió. Per una altra banda, ens demanam com fer que se segueixi relacionant d’una forma sana amb el seu grup i amb el món. Com assegurar-nos de donar-li accés al coneixement i la informació evitant o gestionant el bombardeig d’estímuls nocius.

No ens enganem, aquesta no és una discussió nova, només augmentada pel torrent d’informació del mitjà actual. Ni és por a que vegi mames, culs i faves. On resideix el dilema, és saber quan tendrà les eines suficients per poder destriar els continguts. L’entrenament de saber què és un anunci, què un intent d’enganxar-lo amb pràctiques dubtoses i què una font d’informació fiable. Cosa que nosaltres, després de tants d’anys, encara no sempre sabem fer del tot.

A jo no només em preocupa que les xarxes socials augmentin la pressió (sobretot a les dones)¹, ni que estigui ple de capellans² i altres pederastes demanant fotografies eròtiques a infants, ni que els jocs accessibles i gratuïts (en cursiva perquè els pagues d’altres formes), estiguin dissenyats per ser addictius³ (i que en els pitjors casos, fomenten un tipus de ludopatia traduïble al món real) sinó que per paga, els filtres que hem dissenyat, són esbiaixats. Mem, que això no només passa a internet, basta veure els productes audiovisuals, els anuncis, les sèries on l’avís de contingut és altíssim si es diu «penis», però ridícul si mostram les dones sistemàticament com a ciutadanes secundàries. Feu la prova si voleu, i contau quants missatges misògins, lgtbiqafòbics o racistes i quants mugrons (o objectes que s’hi assemblin) vos han esborrat de les xarxes.

Ens preocupam (sobretot l’extrema dreta) per si els i les menudes tornaran raretes per llegir un conte protagonitzat per una parella lgtbiqa+, però ens la bufa si ens reim del fill negre de dos Normals («Ho, ho, ho, quin banyut que ella l’ha enganat ben enganat») sense poder veure tots els tons de racisme i masclisme que hi ha tancats allà dins. Que la pornografia⁵ es consideri la forma d’aprendre de sexe ens sembla bé. Deixar-los enganxats a les pantalles⁶ ens sembla correcte. No passa res, tothom ho fa. I els anuncis sexistes? «Eh? Què és el sexisme? Jo no veig res de dolent…» i aquí ho matam.

Encara estam aprenent nosaltres com gestionar-ho tot això, analitzant de què forma ens està canviat i afectant, com per provar d’explicar-ho als i les menudes. És una feina en si mateixa, clar, i se’ns fa difícil quedar-mos amb les parts bones: poder estar en contacte amb els nostres, per molt enfora que hi siguin, trobar informació, poder jugar una estona, aprendre noves coses, riure amb beneitures, escoltar música nova, llegir un còmic sorprenent…

Per ara, el cercle proper des meu net, està més o manco d’acord: És massa prest per tenir comptes de YouTube. El que és més interessant és aprendre com ho veu ell. Li vaig demanar per què volia el canal, «perquè la gent vegi el que m’agrada». Vaig continuar: «Quina gent?», «Els meus amics», va contestar. Per ara, hem acordat, que als seus amics els hi pot explicar en directe i potser el pròxim dia provarem de fer una animació stop-motion després d’acabar els deures.

Aman Nòlem (ell/això)


¹ Vegeu RAC1, societat 15/9/21

² Vegeu les notícies

³ Vegeu UOC, actualitat

⁴ Seguiu veient Els Normals

⁵ Vegeu Vilaweb, societat 20/4/2021

⁶ Vegeu RAC1, tecnologia i salut 29/9/20

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.