Començam la setmana del Primer de maig, festa dels treballadors i treballadores, enguany en diumenge, doble festa idò.

Hem tingut un Dia del llibre passat per aigua a Ciutat i a molts pobles. Confiem que diumenge que ve llueixi un sol preciós de primavera. El necessitem per fer una manifestació molt nombrosa, animada, alegre. Una sortida als carrers de Ciutat i les altres illes, que s’omplin de veus de totes les edats, reivindiquem millors salaris, millor qualitat de vida per a totes les persones que amb el seu treball contribueixen a la riquesa del país, i de les butxaques dels empresaris.

Fa uns dies el company i amic Rafel Borràs en un article, al mitjà illaglobal.com que us recoman, deia:

Aquestes ratlles són un desassossegat prec a qui correspongui: Desburocratitzeu la mobilització de l'imminent Primer de Maig! Que tothom surti de la seva respectiva zona de confort. Un prec perquè no es contribueixi més a la desmobilització de la gent que pensem que és urgent tornar als carrers i places per a què, parafrasejant el mític "no passaran", no passin més del que ja han passat.

Pot ser que sigui un prec innecessari perquè, tant de bo, ja s'està impulsant un Primer de Maig que sigui una gran mobilització en defensa de la democràcia. Que s'està fent, només faltaria!, reivindicant el seu origen de jornada de lluita obrera, i de reafirmació de l'imprescindible paper passat i actual del moviment sindical. Que s'està fent amb l'objectiu de mobilitzar a sectors majoritaris de la societat per a garantir que podrem continuar deliberant sobre els nostres dissensos per a aprofundir en la democràcia. I que aquesta sigui més igualitària.

M’imagin que en Rafel no es molestarà en veure que li he manllevat aquests paràgrafs. Perquè té tota la raó i pens que cal reiterar aquest prec: que tothom surti de la seva respectiva zona de confort... I puguem fer una mobilització potent pel diumenge que ve.

Necessitem activar-nos, moure’ns, sortir als carrers i contribuir a una gran mobilització del Primer de maig del segon any de la pandèmia. Després del confinament, de les màscares, dels ERTOs... quan hem passat una Setmana Santa de recuperació, diuen, que ha satisfet a la majoria de la classe empresarial, és hora que els treballadors i les treballadores clamin ben fort que la puja dels salaris s’ha de fer, com reclamen els sindicats de classe. Que no calen excuses barroeres, com les de la patronal CEOE amenaçant amb més tancaments. La situació econòmica s’ha empitjorat amb la pujada dels carburants, de l’electricitat, dels productes de primera necessitat i de consum, i qui ho nota en primer lloc són els treballadors i treballadores, les famílies que veuen com el tiquet de la compra puja i puja en anar al mercat.

Facem entre totes un Primer de maig de reivindicació, també de clam per la PAU, així en majúscules, que acabi la guerra a Ucraïna, que els pobles d’arreu del món puguin celebrar la festa del Treball sense por, sense morts, sense destrucció.

Facem un Primer de maig de clam contra les violències masclistes que arrabassen vides de dones i infants, aquí, a Europa, arreu del món. Treballem per erradicar el patriarcat instal·lat tan fermament en la mentalitat de tants homes que consideren les dones i els infants com a propietats.

Facem un Primer de maig que contribueixi a fer que el 28 de maig, dissabte, la iniciativa del GOB sigui un èxit, amb un mosaic que ompli la plaça Major de Palma, acte final de la campanya Avui per demà.

Comencem la setmana del Primer de maig amb ànims i voluntat de contribuir a una gran celebració del dia dels treballadors i treballadores, dia de lluita i reivindicació, d’alegria i festa.