cielo claro
  • Màx: 12°
  • Mín:

Carta a Arcadi Oliveres

Estimat Arcadi:

Ja ha passat un any i escaig d'aquell 6 d'abril de 2021 que ens deixares. Veritablement, mai no ens has deixat del tot. El teu mestratge i exemple segueixen ben presents.

El cas és que, en aquest temps de la teva absència física, el món no ha millorat. Les guerres que tu conegueres segueixen. A Afganistan tornaren els talibans al govern, i, formalment, no n'hi ha de guerra. Però, com et pots imaginar, el govern afganès dels talibans ha declarat la guerra contra els drets humans de bona part de la població afganesa, especialment contra les dones. Tanmateix, allò que ben segur més t'amoïnaria és que Rússia ha envaït Ucraïna, i, des de fa més d'un mes, vivim en una mena d'estat de xoc per la proximitat de les aberracions d'aquesta nova guerra. Tinc la impressió, Arcadi, que t'indignaria tanta hipocresia dels polítics, la normalització de l'existència de refugiats de primera (els ucraïnesos) i de segona (la resta de refugiats), l'estirabot del bel·licisme, i l'espectacular increment de la despesa militar que ens ve a sobre.

Estic segur que compartiries la preocupació per la minsa mobilització del moviment pacifista contra aquesta guerra geogràficament tan propera. Potser, la pandèmia ha tingut un preocupant efecte desmobilitzador més intens del que podíem imaginar. Si nosaltres restem desmobilitzats -i els carrers no tornen a ser nostres-, els malestars prepandèmics i les pors associades a les conseqüències economicosocials de la guerra els capitalitza l'extrema dreta, el protofeixisme. Tal vegada, s'escau engegar un potent moviment social a favor de la democràcia. De la democràcia que, seguint a Amartya Sen, més enllà de la representació política, i del respecte a la regla de la majoria, impliqui la protecció dels drets i les llibertats dels individus, l'accés a les prestacions socials, i el dret a accedir a la informació i a participar en la deliberació pública. És a dir, la democràcia té impuls igualitari o és desdemocràcia.

Per cert, Arcadi, les desigualtats no aturen de créixer en aquest món en emergència climàtica. Fa uns mesos, l'organització independent dedicada a analitzar la desigualtat en el món anomenada World Inequality publicà l'Informe de Desigualtat Global 2022 (World Inequality Report 2022), que posava sobre la taula una dada esgarrifosa: l'1% més ric de la població té una petjada de carboni de 64,7 tones de CO equivalent (COe) per càpita, una xifra 14 vegades superior a les 4,7 tones de COe que emet una persona de la meitat de la població amb menys recursos.

Malgrat tot, hi ha bones notícies. Per exemple, la que m'ha impulsat a escriure't aquestes ratlles: Ja estan força avançades les tasques preparatòries del Fòrum Social Mundial (FSM) que, enguany, se celebrarà a Mèxic de l'1 al 6 de maig. Serà, com bé saps, la catorzena edició, i ja en seran vint els anys de vida del FSM.

Vull que sàpigues, Arcadi, que els organitzadors i organitzadores del FSM 2020 afirmen que: "L'objectiu pel qual va néixer el FSM encara continua vigent: la lluita contra un sistema capitalista en el qual uns quants s'enriqueixen a costa de l'explotació de les grans majories, i s'atempta també contra la naturalesa. Avui vivim una greu crisi civilitzatòria que ens obliga no sols a pensar junts, sinó a actuar de manera col·lectiva i contribuir a la construcció de la societat i del món que volem.

Vivim una guerra profunda contra les nostres pròpies vides i la del planeta, una guerra d'extermini que atempta contra la diversitat dels nostres territoris, la nostra història, i la nostra dignitat.

No podem continuar així, com si res passés!

Cada dia ens desapareixen, assassinen, violen, esquarteren, o ens exploten laboralment fins a la mort. En un món així, no es pot viure. No podem parlar de democràcia, mentre milions de persones en el món morin de fam, o països germans estan bloquejats econòmicament per sobre els interessos d'uns quants, i sense respectar el seu dret a decidir sobre el seu propi destí".

Perquè un altre món és possible i necessari, seguim, Arcadi. Amb Maria-Mercè Marçal "I, tanmateix, la lluita".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Cil Buele, fa 10 mesos
Compartesc plenament, bon amic Rafel, el contengut epistolar que adreces al bon amic Arcadi un dia com avui, en plena Setmana Santa (cristiana?). Tant de bo que fos també el contengut de tanta prèdica buida que s'anirà difonent, també avui, a l'interior de tantíssimes esglésies (cristianes?) arreu del món.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente