cielo claro
  • Màx: 12°
  • Mín:

Estimar Putin

Els llibres ens ajuden a estimar els altres i a estimar-nos a nosaltres mateixos. Sant Agustí, a les seves memòries, que va titular Confessions amb molt bon criteri, i també a la seva famosa Ciutat de Déu, ens recorda que estimem i facem el que vulguem. A fer només això es redueix la nostra vida. “Estima i fes el que vulguis”, ens recorda i ens aconsella. Jo penso que és un dels millors aforismes imperatius que existeixen. Més que un imperatiu és una convidada. I Sant Agustí sabia de què parlava. Estimar és la primera llei que cal complir. L’única, diu el sant bisbe d’Hipona. No hi ha afecte més poderós que l’amor. En aquesta vida, doncs, no hi ha cap acció més generosa que aquesta, la de l’afecte. Si el món estimés faria el que voldria. Si el món estimés Putin, ara que està en boca de tothom, el món sabria com treure’l d’enmig. Llevar-li el poder. Hi he pensat i arribo a la conclusió que matar Putin seria una forma d’estimar-lo. Se li faria un favor. Li faríem un favor a ell i el faríem al món sencer. Segurament Sant Agustí ho aprovaria. Aquesta és la seva doctrina moral. Estima i fes el que vulguis, fins i tot mata. Mata, si més no, políticament. Lleva’l del poder. Cura’l de la seva megalomania, de la seva bogeria, de la seva vilesa i de la seva criminal matera. Putin no sap què es fa, no sap què mana, no sap què ordena. Cal curar-lo. Cal estimar-lo.

Aquesta intensa reflexió personal és fruit de les meves profuses i abundants lectures literàries. El llibre que en aquest sentit m’ha impactat més, el que més m’ha afectat, és El Nou Testament. Només unes quantes paraules, uns quants fets, unes quantes historietes. L’amor fet senzillesa. La vida d’un home com tots nosaltres que mor perquè estima. La misericòrdia i el perdó l’acompanyen en tot moment. Algú creu que tot plegat és una ficció. Una ficció? Què és una ficció? Qui fabrica les ficcions? Les ficcions també són filles de la veritat. En el fons, la vida dels homes, la de Jesús de Natzaret, la teva, la meva, la de Putin, totes elles són Literatura. Literatura en majúscules. Gran Literatura. I què? Què passa? No és també veritat la Literatura? Potser la Literatura sigui la gran veritat que tots busquem. Qui diu que no ho és? En què es basa? Com pot demostrar-ho? El que val, tant en allò que en diem realitat com en allò que en diem ficció, és l’afecte, l’afectació. Hi ha la carn i l’esperit. Hi ha la lletra i l’esperit de la lletra. Hi ha la física i la química. Hi ha la lectura i la interpretació de la lectura. Hi som nosaltres i la nostra afectació. Com ens afecta una lectura? Els quatre relats evangèlics del Nou Testament, tots quatre, ens conviden, per boca de Jesús, a estimar. “Estimeu-vos uns als altres”, ens diu Jesús. Bé, ho diu als seus deixebles, donant per entès que tots volem ser deixebles seus. Estimeu. Però, com? Ningú pot ensenyar-nos a estimar. Estimem perquè estimem, no per pròpia voluntat, sinó com un suprem objectiu i una gràcia. No existeixen escoles d’estimació. No hi ha professors ni assignatures d’amor en el sentit que l’exposem aquí ara mateix. Encara que l’evangelista Joan fa un afegitó a les paraules de Jesús: “Estimeu-vos uns als altres com jo us he estimat”. Ep, aquí potser hi ha el secret. Cal reflexionar bé el que diu aquest llibret meravellós. Per aquestes paraules passa a ser-ho, meravellós. És fins en aquest punt que ens afecta la lectura. No sempre llegim ni estimem quan ni com volem, perquè a vegades llegim i estimem sense voler.

Per què he de llegir aquest llibre, perquè he d’estimar aquesta persona? No ho sabem explicar del tot, però el llegim i l’estimem. Hi ha gent que estima Putin. Indubtablement. Malgrat tots els inconvenients, hi ha dones i homes que l’estimen. Potser no sabran mai per què. Inexplicablement, també. L’atzar existeix. I ens afecta. Sembla que tot plegat no tingui sentit. Sembla un conte de Lewis Carroll en pla destructiu i monstruós. Absurd en la seva irracionalitat. Un ésser racional pot actuar de manera irracional? No hauria de ser possible. Però ho és. Ho és perquè no se l’estima? Per què no se sent estimat?

El meu admirat Joan-Carles Mèlich, més que de racionalitat parla d’afectació. Diu que només experimentem el món en situacions. Diu que el jo humà és situacional, per això “jo no soc mai el mateix jo”. Què vol dir quan diu que no ens podem concebre a nosaltres mateixos si no és en una situació, com tampoc podem imaginar-nos llegint si no és en una situació? Podem ocupar el mateix lloc, la mateixa cadira, el mateix càrrec, però no estem mai en la mateixa situació. Si no ho entenc malament, segons sigui la nostra situació, el món té un sentit o en té un altre. L’experiència és diferent. Amb la lectura passa el mateix. Ell diu que el sense sentit de la lectura canvia. Estic llegint el mateix llibre, però ni el llibre ni jo som els mateixos en un a situació diferent. Llegir és ser afectat per alguna cosa exterior que requereix una resposta. Em pregunta què i com llegeix Putin, si és que llegeix alguna cosa i l’afecta exteriorment, a més d’interiorment. Jo penso que Putin està mal situat en el món. És una situació molt singular que l’afecta criminalment. Enemistosament. Per això cal ser estimat en el sentit més “afectiu” al qual es referia Sant Agustí. Aquesta afectació segurament li generaria l’empatia necessària per fer el que volgués per a bé seu i dels altres.

Si ara Sant Agustí es posés en contacte amb Putin, aniria a veure’l a Moscou i li diria a la cara: “Estima i fes el que vulguis”. I segurament el convenceria. En aquest cas, Vladimir Putin s’aixecaria de la seva cadira i marxaria a l’estepa russa, a Sibèria, lluny de tots i de tot. En una paraula, faria el que voldria. Perquè és segur de tota seguretat, que si té el cap on correspon, no està fent el que ell realment vol. Ell no voldria haver de fer el que fa: matar homes, dones i criatures innocents. Destrossar cases i ciutats. No ho faria. Si estimés, no ho faria. Si ves que algú com Agustí l’estima i li diu el que li diu, deixaria la seva borratxera de monstruositats i de crims i abandonaria Rússia i Moscou. Qui sap si, com Hitler, abandonaria fins i tot aquest món.

Estimar Putin? Una gran incògnita.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per anti-til, fa 10 mesos
Estimar Putin ?
Tal cosa és un afer de Vox i els seus fills degenerats, perquè de normals dubt que en tenguin cap ni un.
Valoració:1menosmas
Per Joan Vich, fa 10 mesos
Bon article Joan. Estimar Putin... Matar Putin...
.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente