Han passat dos anys des de l'esclat de la pandèmia que ha significat un xoc per a la Humanitat. Enmig del xoc i de xifres aborronadores de persones mortes, en estat greu o infectades, se'ns va situar davant la tessitura d'haver de triar entre reforçar la seguretat o mantenir l'estat de llibertat vigilada en la qual vivim a Occident.

La majoria vàrem optar per prioritzar la seguretat sanitària i acceptar provisionalment algunes retallades de mobilitat i llibertat.

Des d'aquí mateix, en ple xoc, ja vàrem advertir i repetir en vàries ocasions, durant aquests dos anys, que era el moment de 'creure' (en totes les accepcions del verb), de facilitar en la mesura del que ens era possible, la gestió dels problemes i tragèdies generats per la pandèmia, però que en cap cas podíem acceptar que es consolidàs cap tipus de retallada de drets. De fet, honestament i modestament, crec sincerament que l'actitud dels #MitjansMallorquins (dBalears, Ona Mediterrània i L'ESTEL) ha estat no només correcta, sinó que crec que ha estat exemplar.

Però ha arribat el moment de refer les passes que hem retrocedit. Ara és el moment de recuperar drets, i no només això, és el moment de mobilitzar-se, de recuperar el carrer i de treballar per assolir nous drets.

És el moment de tornar al carrer, de recuperar el carrer, de treballar amb fermesa i renovat compromís per una societat lliure, oberta i on els drets individuals i, també, els col·lectius siguin l'eix de la nostra convivència i no siguin una mera retòrica teòrica, sinó una realitat palpable, evident i exercida cada dia.