...I efectivament, mentre l’article anterior s’estava imprimint PP i VOX segellaven el pacte de govern de dreta i més enllà. El PP és un partit per governar, en B si fa falta, i li’n sol fer. Si dos i dos són quatre, fins i tot els millors resultats històrics ara només es podrien repetir amb la part alíquota de VOX, i encara cal restar el País Basc, Catalunya i part de la resta de la perifèria. Això suposant que l’Espanya castellana, i gallega, continuï votant deçà la dreta.
A part continua el galliner madrileny, on s’estimen més una brega que dues misses. El mateix Feijóo tampoc no és garantia d’estabilitat, ni a Madrid ni a Castella, ni d’ideologia ni de conviccions, ni, francament, se’l veu amb pasta de líder per posar a ses ordres la darrera onada de xulapas i neofeixistes. Sobre Castella-Lleó ja ha fet la gallegada: al dia següent del pacte va dir “que digo digo” i l’endemà va donar a entendre que volia dir “que decía Diego”, i que VOX no li agrada gens, però... ja governen agermanats del PP. Idò canten papers i menten barbes.
Per acabar-ho d’adobar va dir que la culpa de què VOX governi és... endevina... del PSOE. Això ja no és fer el colló a la gallega, sinó el ventilador de merda de sempre. Un aspirant a home d’estat ha de sustentar el seu discurs en la lògica i els fets, no en ocurrències de pati d’escola. D’entrada les eleccions de Castella-Lleó no feien cap falta, va esser una putinada de Casado i Mañueco. Pensaven que seria una mena de desfilada triomfal, però ben al contrari ha estat un dels motius de la defenestració de Casado, i finalment només han aconseguit canviar Ciudadanos per VOX, “pues para este viaje no precisaban de esas alforjas”.
No és que sigui mala idea, demanar al PSOE un sacrifici d’estat per aital desastre, és el mateix que hauria d’haver fet fa un parell d’anys el PP a Andalusia i Múrcia, o llevar els jutges peperos dels tribunals summitals, que també ajudaria a la convivència, sobretot a Catalunya.
Una altra ocurrència: “El Gobierno se està forrando con la subida de la luz y gasolina”. Aquesta també és més de polissó malcriat que d’home d’estat. Conté devers set errors: el Gobierno no és una entitat de lucre, és el darrer mot del credo en la guerra d’Ucraïna i resulta que una bona tallada dels impostos d’aquesta conjuntura van a les autonomies, inclosa la gallega. Davallar els impostos és una opció en cas d’emergència, però també és matemàtic que com menys impostos es recaptin més s’allarguen les llistes d’espera a l’Hospital. I si cal subvencionar els pescadors, per exemple, els doblers han d’estar a algun lloc. A tot això el Gobierno ha dit que sí, que baixarà els impostos a final de mes. Feijóo no ha dit que tornaran el que varen robar anotat a la llista de Bárcenas, i aquí sí que els més espavilats “se han forrado”.
La sort tampoc no l’acompanya: el dia que ve a Mallorca coincideix amb dues ministres i la rebentafestes Álvarez de Toledo. Fins i tot per xuclar càmera té problemes. A part que ningú no ha demanat campanya electoral perenne. Votar cada quatre anys està bé, i de campanyes, nodos i solucions que no s’apliquen a ells mateixos, es pot suprimir quasi tot. A l’hora de votar el que cal fer és recordar els fets, per exemple que Rajoy, el seu padrino, també s’esgargamellava prometent d’abaixar els impostos, però tot just arribar al Gobierno els va apujar.
Sens dubte és víctima d’aquesta síndrome de necessitat d’arribar al límit de la pròpia incompetència. Jo d’ell no sortiria de Galícia per res del món. Allà és l’amo i senyor, fins i tot han normalitzat que per grimpar nivell social anés a navegar amb un narcotraficant. Queda per veure si la resta d’Espanya també l’ha perdonat.
I si no que li demanin a Biel Company, que quan era senyor d’ASAJA es podia fer unes revistotes d’autobombo amb paper de pell de fava de comptable. Després el varen ficar al Govern, va fer els ous en terra, i ara...
