algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

En aquest meu país la pluja no sap ploure

Avui tenc ganes de comentar un fet que m’ha succeït durant aquestes setmanes. En els informatius de televisió solen acabar amb una secció que es diu el Temps, on solen posar un mapa de la península, amb les Illes Balears que quasi no es veuen i les Canàries requadrades dins un rectangle o un trapezi.

Idò durant 10 dies o més, moltes vegades han posat un nigul damunt Mallorca, del qual queien gotes de pluja, anunciant-se pluges en el mediterrani. Una de les curiositats és que hi ha una cadena que en lloc de posar Mallorca, posa Palma de Mallorca, com si es pensassin a aquesta cadena que la illa major de les Balears es diu Palma de Mallorca. Això és cosa del PP. Pobres romans que anaven de Pollentia a Palma. Durant molts de dies he esperat pluja, però al dia següent quasi no es veien niguls. De pluja ni una gota, quan supòs que plovia a altres parts de les Illes Balears, però els periodistes del temps no ho havien previst ni ho deien al dia següent, á a dir, semblava que desinformaven en lloc d’informar. Igual passava amb el temps predit pel mòbil.

Aquesta nit ha plogut, especialment a la matinada, encara que només hagin estat quatre gotes. El mòbil tornava predir pluja fins a les 12 del migdia, però a les 10 s’ha aturat de ploure. Ha estat llavors quan he pensat que el temps no sabia ploure i m’ha vengut al cap la cançó de Raimon a la qual sortia la pluja no sap ploure, he recordat la venguda del cantant a l‘illa i la seva cançó 'Al meu país la pluja'. En aquell temps, un grup d’amics vàrem parlar del país d’en Raimon i vàrem arribar a la conclusió que aquell país era el nostre. També record haver analitzat la lletra de la cançó: Al meu país la pluja no sap ploure/
O plou poc o plou massa/ Si plou poc és la sequera/ Si plou massa és la catàstrofe/ Qui portarà la pluja a escola?/ Qui li dirà com s'ha de ploure?

Record la sorpresa que causava el fet que mesclàs amb la sequera i la catàstrofe de les inundacions, l’escola. En principi et feia pensar en la dita: «Sempre plou quan no hi ha escola», però no, a la cançó de Raimon tenia una càrrega de profunditat el fet que no plogués a l’escola. Si la pluja ajuda a fertilitzar els camps, perquè es puguin produir bones collites, el mateix passava a l’escola. Si no hi havia pluja a l’escola, no es fertilitzaven els cervells de les persones que hi acudien. També deia unes grans veritats quan afirmava: Res no vares aprendre a escola/ Ni el nom dels arbres del teu paisatge/ Ni el nom de les flors que veies/ Ni el nom dels ocells del teu món/ Ni la teua pròpia llengua.

Quines gran veritats que ens ensenyava Raimon. Era una gran pluja fertilitzadora, davant l’engany rebut a l’escola per la por que tenien els professors, després de la depuració que havia existit i que tants de bons mestres havia fet desaparèixer. Aquella època repressora que molts varen haver de viure va fer que algunes generacions sofrissin les seves conseqüències i patissin una gran sequera de coneixements i molts d’enganys. Va ser quan ens varen voler fer perdre la nostra identitat catalana i ens fabricaren una falsa identitat espanyola, falsa identitat que encara molts patim.

La cançó així ens ho deia: A escola et robaven la memòria/ Feien mentida del present/ La vida es quedava a la porta/ Mentre entràvem cadàvers de pocs anys/ Oblit del llamp, oblit del tro/ De la pluja i del bon temps/ Oblit de món del treball i de l'estudi/ "Por el Imperio hacia dios". A la meva escola que havia estat quarter en temps de la guerra, es podia llegir al seu frontis: «Todo por la Patria». A l’escola vàrem patir la primera estafa intel·lectual i per això ara els descendents d’aquells repressors poden parlar de baix nivell intel·lectual.

Alguna vegada he pensat que als 30 anys vaig haver de començar a formar-me, perquè fins llavors havia estat deformat. La cançó també en parla: Qui em rescabalarà dels meus anys/ De desinformació i desmemòria? Ningú no n’ha volgut saber res. N’hi ha que no han pogut consentir tanta deformació, i s’han entestat a dir que en temps del dictador Franco es vivia millor. Clar, desinformat també es viu bé, sense responsabilitats, sense preocupacions. Que es preocupin els altres. La pobresa material i intel·lectual l’han haguda de suportar moltes persones al món. I això continua, perquè sembla que encara en aquest país la pluja no sap ploure.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per com, fa 11 mesos
I això de possar morts damunt sa taula com ha dit una esburbada, que tambè foter el camp, per a conseguir sa indepèndencie, com heu veus?
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente