A Alaró en diferents èpoques, alguna molt fosca, hi varen haver projectes de premsa forana, la revista 'El Cercle' o 'Noves i parers', on vaig tenir la sort i l'honor de participar. Aquest d'avui és un article que s'assembla (probablement també per la seva mala redacció) a un d'aquells que a vegades vaig escriure. Sens dubte fora molt millor que algú o alguna en fes una aportació més ben documentada, tècnica i argumentada, no tan sentimental com la meva.. Seria molt d'agrair.

He de reconèixer que per diferents motius fins enguany no he assistit a cap de les manifestacions per reclamar la Via Verda entre Alaró i l'estació de tren de Consell (entre d'altres raons la d'estar tip de reclamar el tren, la defensa de la llengua, els no a les autopistes... a governs progressistes, d'esquerres en vigència activa que ho haurien d'assumir d'ofici).

Darrerament, encara que em pensava curat d'espants, he sentit vergonya davant certes actuacions polítiques municipals al meu poble. Avui per exemple han comparegut unes pancartes penjades als arbres de l'avinguda i de la plaça de la Vila d'Alaró contra la Via Verda. Anònims, ho torn a repetir, anònims. “Via Verda. Així No” i cartells en defensa de “lo rural”. He de creure que qualcú va sol·licitar autorització administrativa municipal per a poder penjar aquestes pancartes i cartells a la via pública. Vista la defensa i autoria en les al·legacions que al seu moment es presentaren contra aquest projecte d'utilitat pública, no tenc cap dubte que la màxima autoritat del poble, el Sr. batlle (PP) en sap cosa, així com qui ha suggerit una reivindicació, una defensa, ni més ni menys, que de “lo rural” l'ex-batlle del PP i actual gerent d'Asaja (Asociación Agraria de Jovenes Agricultores) i futurible conseller d'Agricultura o Medi Ambient pel PP-Vox, Sr. Joan Simonet “Rotxet”. S'ha de puntualitzar que la zona per on transcorre el futur projecte de Via Verda, es gairebé residencial, els antics figuerals de casetes ara són xalets, la majoria probablement llogats.

He vist el projecte i per molt a favor que estic de la recuperació pública d'allò que és públic per a un futur ús públic amb un important vessant ecologista d'interès públic i de salut pública, en som crític. Si no ho vaig entendre malament mirant-lo, hi ha moltes faroles, tantes com a cada cinc o sis metres, i, si no ho vaig entendre malament també, cap arbre. L'eixamplada del camí és estret (res comparable amb l'autopista de Campos, per exemple (on no he vist cap reivindicació de defensa de “lo rural” per part del Sr. gerent d'Asaja) i per tant les expropiacions són minses, de tal manera que no he vist enlloc cap redol (en autopistes serien enormes rotondes i vies de servei) per reposar de la caminada o uns bancs per fer la xerradeta en un ambient rural, que poden gaudir qui no en són propietaris.

També crec que de la mateixa manera que es va reivindicar la titularitat pública de la delimitació de la costa ran de mar i s'ha aconseguit en bona part, de la mateixa manera dic, s'ha d'exercir el dret a la titularitat pública de la zona de domini públic dels torrents i que, per exemple, de l'estació de Consell al torrent de Solleric i cap amunt fins a Alaró i fins més enllà cap al GR221 hi ha molt domini de titularitat pública a aprofitar com a via verda, altres vies verdes.

El de la Via Verda és un projecte que és bo sobretot per la gent que agafa el tren, és a dir aquella que a les vuit o les nou del de matí no se'n va tot sol amb cotxe a Palma o on sia a fer feina, alguns amb BMW, Land-Rover's o elèctrics de darrera generació. És gent, la que va a l'estació de Consell normalment treballadora, estudiants, immigrants, gent que segurament no té cotxe perquè no en pot tenir o que vol deixar d'usar-lo i que hi podran accedir a la fi amb bicicleta, patinet o a peu sense posar en perill la seva vida ran de la carretera. També els infants.

Una vegada estigui feta la Via Verda, es podrà reclamar allò que als anti-autopistes ens deien aquells de la dreta extrema del PP: “ei! No hi aneu per l'autopista quan estigui feta, eh!”, quan aquests hi vagin a córrer o a passejar per fer salut. Al final tothom ho entendrà com un bé i... perquè no s'havia fet abans?

Entenc que és un projecte de poble, d'anar tots a una, tant com ho fou al seu dia fer el camí del Pouet, o ho és el que hauria de ser l'adquisició per a titularitat pública del Castell d'Alaró, sa Bastida o es Rafal. Allò que ens manca com a poble és anar tots a una en allò que és bo per a tots, pels que vindran i alhora pel mon. Són mesquins aquests interessos particulars contra un projecte que millor o pitjor està en fase de ser realitat.