«Per a mi escriure és viure, viure és escriure» va dir en diverses ocasions na Maria Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, 4 de desembre del 1946), que ha mort el 10 de febrer de 2022.
Maria Antònia Oliver, donassa, referent cultural dels Països Catalans i una de les grans escriptores mallorquines del segle XX. Va escriure novel·la, narrativa breu, assaig, literatura infantil, dramatúrgia, guions de televisió i va fer traduccions al català i castellà.
Escriptora capdavantera de la generació literària dels 70, Maria Antònia Oliver s'inicià en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de les transformacions de la societat a Mallorca, amb una base rondallística, fantàstica i onírica. La seva narrativa és variada i dona un protagonisme especial a la dona.
En el camp de la narrativa breu, va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs i va fer sis reculls de narrativa breu, un dels quals és el volum L'illa i la dona (2003), amb una selecció d'obres anteriors.
La tasca literària d'Oliver ha rebut molts reconeixements, entre els quals, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que li atorgà Òmnium Cultural el 2016.
Maria Antònia Oliver ha estat una lluitadora, una persona compromesa amb les lluites socials del seu temps. Va ser un dels membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, entitat de la qual en va ser la primera dona sòcia.
Va ser la responsable de l'àmbit de Producció Literària del Congrés de Cultura Catalana (realitzat a Barcelona el 1977). Va ser la primera presidenta de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i sempre va militar de manera publica i notòria en la defensa de la llengua catalana, de la cultura i de la Nació Catalana.
En un àmbit més particular, vaig conèixer na Maria Antònia Oliver fa molts anys. L'any 1997 va ser una de la dotzena d'escriptors que es va autoinculpar durant el judici per insubmissió al servei militar al qual se'm va sotmetre i va sol·licitar ser jutjada també.
Durant la 'Revolta dels enllaçats' i la 'Marea verda' contra les polítiques destructives del Govern del PP de Bauzá, sempre vàrem comptar amb el seu suport i alè constant.
I aquests darrers anys, marcats per la pandèmia i per una salut molt fràgil de na Maria Antònia, vaig poder gaudir d'alguns horabaixes de conversa tranquil·la i reposada a ca seva.
Na Maria Antònia era història viva de la literatura i les lluites culturals i era un autèntic privilegi poder-la escoltar i gaudir de la connexió amb uns personatges i uns fets històrics dels quals n'era una baula imprescindible i un testimoni privilegiat.
