Avui és el dia internacional de les dones, de totes les dones d’arreu del món, de les treballadores -ja sabeu que en els seus inicis només feia referència a aquestes, de les mestresses de casa, de les científiques, de les sanitàries, de les ensenyants i educadores, de les cuidadores de persones grans i infants, de... tota la llarga llista de feines, aficions, professions, dedicacions, que podeu pensar. En totes elles hi ha dones, i avui és el nostre dia.

Cada any en fer l’article d’avui reivindic la festa com a commemoració alegre, reivindicativa, lluitadora. Sé que el 25 de novembre és per a tantes i tantes dones que pateixen, han patit, i patiran violències masclistes. Avui en canvi, hauria de ser d’alegria i festa, i no ho pot ser.

Perquè tenim ben presents tantes dones i els seus infants que pateixen l’agressió bèl·lica, la guerra, a Ucraïna, també a Síria, a Líbia, al Sàhara, a... tants i tants llocs del món, fixeu-vos, diuen que arriben a 65 els conflictes bèl·lics, ara, l’any 2022, en el segle XXI.

Tenim presents les dones dels camps de refugiats a Turquia, que han fugit de ca seva, de les bombes i han trobat les portes tancades de la Unió Europea. També totes aquelles dones que tenen la pell fosca, que vivien a Ucraïna, estudiants, treballadores provinents d’altres països que amb els companys o amics iguals que elles, no els deixen entrar a Europa i les mantenen a camps de refugiats, com denuncien les organitzacions no governamentals. Les coes d’entrada són per a les persones blanques, rosses... com expliquen alguns mitjans de comunicació.

Sense massa alegria, és cert, però amb molta convicció volem sortir als carrers com a dones feministes, per reivindicar que Juntes som i serem imparables! Com diu el lema del Moviment Feminista de Mallorca d’enguany.

I fixeu-vos, avui el 8 de març és present més que mai als mitjans de comunicació, les cadenes públiques de televisió hi dediquen espais, anuncis. Els mitjans de comunicació escrits fan editorials, articles, reportatges diversos durant tota la setmana per commemorar aquest dia de reivindicació.

És cert com diuen algunes feministes que el patriarcat ha sabut «utilitzar» la força dels feminismes i moltes empreses fan del 8 de març un reclam més per al consumisme «femení». Una manera més de perpetuar els estereotips del rosa, de la «femineïtat» mal entesa. Ho hem de denunciar, és cert, però també hi podem veure la part positiva que mostra que l’empenta del feminisme és més present que mai.

La manifestació del Moviment Feminista de Mallorca omplirà els carrers a Ciutat, i les altres illes nostres també ho commemoraran amb concentracions, trobades... Les institucions han anat programant actes diversos, des dels Consells insulars que ara tenen les competències en igualtat i atenció a les víctimes, l’Institut Balear de la Dona, molts Ajuntaments, alguns en col·laboració amb entitats i associacions feministes que han anat creixent, altres sense aquesta.

Vivim temps difícils. En aquesta incipient dècada dels vint d’aquest segle, per la pandèmia, per la insensatesa i la infàmia de dirigents que provoquen accions bèl·liques en nom no se sap de què... Així i tot, no perdem l’esperança en què prest pugui arribar la pau, a Ucraïna, i a tants altres llocs del món, més llunyans però ben propers en la solidaritat humana.

Visca el vuit de març! Visca la sororitat de les dones feministes! , que aquesta guanyi a les divisions, als enfrontaments, a les incomprensions, que desgraciadament veiem ben a prop nostre.

Ho diu el lema, Juntes, som i serem imparables! Treballem amb sororitat i bon rotllo perquè se superin les dificultats i juntes guanyem al patriarcat. Aquest sí que ens vol veure dividides i enfrontades, no hem de consentir que guanyi en això.

Perquè no sap que la força, empenta, i coratge de les feministes són les nostres eines per capgirar el món. Sense dones no hi ha futur, i el volem construir ben igual, pacífic, solidari, just, i sense cap casta de discriminació. I ho aconseguirem, podeu estar-ne ben segures.