Les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó del passat 13F, podríem dir que va guanyar-les el tercer partit més votat, és a dir, VOX. No només perquè va passar d'un procurador a tretze, sinó perquè el PP, a no ser que el PSOE el salvi, necessitarà l'extrema dreta per a poder governar. Els errors de càlcul dels conservadors, malgrat guanyar per la mínima, han estat importants; convoquen anticipadament unes eleccions sense un motiu real, preveuen que Castella i Lleó es comportarà electoralment com Madrid amb Ayuso i, per si no n'hi hagués prou, poden veure's abocats a canviar de soci tot passant d'un de centredreta com era Ciutadans, a un de radical com és Vox. Un canvi, que se'ls farà realment incòmode de gestionar i que, un cop mes, els allunyarà, si es consuma, dels seus homòlegs europeus.
Altres dades destacades d'aquests comicis han estat la irrupció de partits com Soria ¡Ya! que portava 20 anys fent activisme cívic i ha arrasat a la seva província obtenint un 42,5% dels vots i tres dels cinc escons en joc a la circumscripció. També els lleonesistes d'Unión del Pueblo Leonés, van pujar d'un a tres escons quedant com a tercera força política a la província de Lleó. En el cas de Por Ávila (XAV), a més de mantenir l'escó, com a les darreres eleccions, cal dir que va pujar força en vots, tot passant d'un 9,5% a un 16,8%.
Finalment, España Vaciada, tot i no entrar a les Corts castellanes, va assolir un 5,6% a la circumscripció de Burgos, un 2,7% a la de Palència i percentatges més modestos a la resta de circumscripcions on es presentava. Curiosament, doncs, la qüestió de l'Espanya buidada i la crisi territorial, s'ha manifestat clarament des d'una regió especialment extensa, que podríem denominar com a fundacional pel que fa a l'actual organització de l'estat.
És clar que aquests partits, no defensen pels seus territoris, la independència d'Espanya. Els lleonesos, per exemple, reivindiquen una comunitat autònoma pròpia. Però posen el focus en la irracional distribució de la població a escala estatal, la qual es concentra fortament en uns pocs territoris mentre altres es despoblen any rere any, així com en l'efecte aspirador que practica Madrid sobre la resta de l'estat.
Així, a més de l'extrema dreta, també han guanyat aquells que defensen millores des de formacions arrelades a uns territoris sovint oblidats. A la irresolta i eterna qüestió nacional, s'hi suma amb major pes, doncs, el qüestionament de l'organització territorial. I aquesta vegada, el toc d'atenció, ve del cor d'Espanya.
