El degotís d'agressions racistes per motius de llengua no s'atura. Dic racista perquè no veig diferència entre fer un mal paper a qualcú per mor de la color de la seva pell, o per mor de la llengua que parla. De l'aporellos' borbònic del 3 d'octubre del 2017 ençà, aquests mals papers s'esdevenen seguit-seguit. I no per això els hem d'agafar el llis. Al contrari, precisament per això els hem de respondre i els hem de combatre.

Segons informa aquest diari, dissabte passat, dia 26 de febrer, mitjan capvespre, a un supermercat Lidl de Santa Eulària des Riu, un client que hi era anat a comprar va demanar en eivissenc a una encarregada del supermercat on podia trobar pastilles per començar foc. Amb això que l'interna del centre li va enflocar de mala manera: «En catalán, no! Vale?» i acte seguit li va mostrar on era el producte, fet que demostra que la seva mala sortida com a resposta no era perquè ella no entengués el català, sinó per menyspreu a aquesta llengua. Segons la informació que ens n'ofereix el dbalear.cat, al client li és vengut molt de nou i s'és sentit discriminat a la seva terra. Segons el parer del client, «fets com el que li ha tocat viure són conseqüència del «feixisme que torna florir i mira de fer-nos callar».

Ho he dit altres vegades i ho repetesc avui: si maltractaven una persona a qualsevol establiment comercial per esser dona, o per esser de raça negra, o per esser homosexual, o per parlar àrab, o anglès, o alemany, i ja no diguem per parlar espanyol, ahir diumenge ja hi haura hagut qualcú dels Govern que hi hauria dit la seva; els portaveus dels partits, o d'ONGs com per exemple SOS Racisme, a hores d'ara ja haurien condemnada la discriminació en qüestió. En l'exemple concret que el discriminat ho fos per expressar-se en castellà, tots els mitjans espanyols se'n farien ressò. Aquests dies els sentiríem a dir que, “en Ibiza, los castellanoparlantes són discriminados y perseguidos” i no vos vengués de nou que “la fiscalia” s'hi ficàs per enmig a demanar responsabilitats als qui permetessen aquesta manca de respecte als nostres Drets Civils i a la nostra dignitat com a persones. N'hi ha prou que mireu la via que fan a dir-hi la seva els jutges espanyols al Principat just que una família vulgui desbaratar trenta anys de consens lingüístic a qualsevol escola.

Idò bé: jo deman a tots els consellers, alts càrrecs, diputats, portaveus de partits que ara condemnarien qualsevol d'aquests supòsits però que en canvi no piulin pel simple fet que l'ofès és eivissenc i no castellà (ni ni anglès, ni alemany, ni sudamericà, ni àrab, ni negre) per què se fan còmplices d'aquest atropellament de la nostra dignitat com a poble i com a persones? Per què els hem de mantenir amb els imposts que pagam si no ens defensen quan a qualsevol supremacista antieivissenc, antimallorquí, anticatalà, li pega per fer-nos una mala sortida per esser qui som i per parlar com parlam, que és en la llengua oficial de les Balears i pròpia de fa vuit segles?

La setmana passada vaig seure a un sopar davant una amiga nordirlandesa integrada a Mallorca, que me va explicar el fenomen del Fáinne, que és un anell que se pengen a la jaqueta els parlants de gaèlic irlandès que el volen parlar. A fi d'evitar converses en anglès entre irlandesos desconeguts entre ells que conservin la llengua històrica d'aquella illa atlàntica, els qui no n'estan empegueïts, els qui l'estimen, els qui n'estan orgullosos, duen aquest símbol per fer qualque cosa davant el poc interès de la República d'Irlanda en reviscolar aquesta llengua, a la qual tant de mal feren els vuit segles de colonització anglesa, una colonització que encara continua al nord de l'illa.

Me deman si els mallorquins que no estam empegueïts de les nostres arrels, i la resta de baleàrics, haurem de fer igual davant la passivitat dels polítics davant les agressions que patim sempre seguit per esser qui som, per no renegar de la llengua que hem heretada dels nostres pares, padrins i repadrins.