Aquest dimarts s'ha aprovat en el Parlament de les Illes Balears la primera Llei d'Educació de les Balears, una llei que té la pretensió de ser el marc de l'Educació del present i del futur.
L'aprovació de la nova llei d'Educació ens suggereix diverses reflexions i recordatoris.
En primer lloc, cal lamentar que no s'hagi pogut sumar un major consens, no només en els aspectes lingüístics del text, sinó en molts altres camps en els quals s'hagués hagut d'escoltar més els sindicats.
Hem de celebrar la victòria dels moviments socials i sindicats, els que han protestat de manera més pública i evident i els que han treballat de manera més silenciosa. Una victòria positiva per a tota la societat perquè ha aconseguit la rectificació de darrera hora dels impulsors de la llei i que significa que la llei obre la porta a un xoc de llengües, com sí que ho feia abans de la rectificació.
És també un bon moment per recordar que el moviment per la Llengua, la Cultura i el País està, legítimament, a favor de la plena i total recuperació de la llengua catalana en tots els àmbits i per descomptat en l'àmbit de l'Educació, en el qual és absolutament crucial que el català sigui la llengua vehicular. Però és evident, tot i que no resulta mai sobrer recordar-ho i insistir-hi, no està en contra de cap llengua. De cap.
I tot plegat, ens duu a recordar aquella màxima que diu que «L'única lluita que es perd, és la que s'abandona».
