Dimarts 8 de febrer, una setmana del mes més curt de l’any. Tenim cites importants en aquest mes, el pròxim vint-i-quatre, eleccions a la nova Junta de l’Obra Cultural Balear que en el darrer dia d’enguany, 31 de desembre, fa seixanta anys que va nàixer. Començarà una nova etapa un equip format per setze persones, nou dones i set homes, amb persones molt valuoses que tenen experiència en el treball d’equip. Nous reptes i d’altres que coneixem, enfortir l’entitat, obrir-la, fer-la present en la nostra societat.
El segon mes de l’any se sol dir que ens enganya en el clima. Dies assolellats, nits i matinades gelades. Aquests dies ens recorden els mitjans de comunicació les grans nevades que visquérem, fa deu anys, el 2012 i l’altra en fa molt més l’any 1956.
La setmana passada deia que hi havia espai per a l’esperança encara, haurem de reiterar-la veient els petits avenços que s’han fet amb l’aprovació del decret-llei que modifica la Reforma laboral del PP. Per exemple en els tipus de contractes. El Sr. Rajoy va pactar amb la CEOE màniga ampla per tota mena d’aquests, fins i tot de dies i hores, repetits les vegades que volgués l’empresari.
És cert que hi ha altres aspectes no tan positius, per exemple la indemnització per acomiadament que no s’ha volgut recuperar en 45 dies per any treballat, com era abans, o el tema dels Convenis col·lectius estatals... La manca de negociació amb les forces polítiques d’esquerres que donaren la investidura ha estat un greu error del Sr. Sànchez i la ministra Yolanda Díaz. El pitjor ha estat, sense cap dubte, l’encreuament de declaracions agressives, abans de la sessió a les Corts, per part dels signants dels acords, menystenint la veu dels representants polítics.
Haurem de refermar-la, aquesta esperança, en el retrocés en el nombre de persones contagiades pel virus, en l’augment de les vacunacions, en la retirada de la màscara a l’aire lliure, i haurem de recordar que sí que l’hem de dur als espais tancats. Continuarem raonant i debatent la necessitat de l’actitud responsable enfront de l’individualisme més egoista i exagerat d’aquells que insisteixen en actituds insolidàries i poc respectuoses amb la societat.
Continuarem carregades d’esperança quan veiem la feina diplomàtica en la tensió OTAN-Rússia, i continuarem exigint a aquesta aliança militar que sigui consegüent en altres llocs del món, treballant per la pau i la reconstrucció de països en conflictes, com Etiòpia, obligant al cessament de l’ajut armamentístic d’Aràbia saudita que tantes morts provoca.
I treballarem tot el mes de febrer per tenir un mes de març de celebracions feministes, amb alegria, amb responsabilitat, amb compromís per l’erradicació del patriarcat que tant dolor i patiment provoca.
