algo de nubes
  • Màx: 20.14°
  • Mín: 13.46°
19°

Una església catòlica molt poc cristiana

El nou episodi de polissonades de l’Església amb els bens immatriculats ja no escandalitza ningú. Tampoc no s’entén gaire, tot sigui dit. Els periodistes que ho han d’explicar tampoc ho aclareixen i els que hom suposa que saben del tema no obrin la boca. Sembla esser que el govern Aznar va donar carta blanca a l’Església per a què es posés a nom seu tot el que li vingués en gana, lliure d’impostos naturalment, reblant una disposició de Franco, i au: tot el que històricament no s’ha posat a nom de ningú, per exemple una plaça (els jardineus de davant l’església de Son Rapinya és un dels casos en litigi, foto de capçalera), senzillament perquè a ningú no se li ocorre posar una plaça a nom de ningú. Idò en resum, això i 34.000 altres llocs (cementeris, cases no reclamades, cantonades, ermites, la mesquita de Còrdova, solars per especular...). Potser el problema sigui d’arrel inexistent: per què vol l’església tot això? com ho mantindria? Si no poden mantenir els convents i esglésies que cauen. Si no queden capellans ni per dir missa, com arreglaran els cruis de les ermites? Amb quins doblers?

I ja que hi som: què hi fa, el govern més socialista que no sé què, embullant la troca? No consona res, ni aquell ‘Al Cèsar el que és del Cèsar’ ni res de res. Ni els deu manaments, ni un, ni la litúrgia amuntegada en dos mil anys. El problema infinitament més greu és que la mitjana d’edat dels capellans està pels 70 anys, les noves vocacions no basten per res, es fan operacions patètiques de dur monges de Sud-Amèrica per tenir convents ocupats, les aportacions dels feligresos no basten ni per pagar l’electricitat. Una hipotètica auditoria de què en queda del catolicisme de facto, fora del folklore i el que diran, ben probablement donaria com a resultat que ja poden tancar.

Ni tan sols cal acudir a sibil·les ni anticristos, tothom ja s’entén millor en termes moderns i ecologistes: això és l’avantsala de l’extinció, aleshores hauria d’esser al revés: els bisbes haurien de preparar el traspàs del que queda, i del que els queda, cap a la societat civil. Amb tranquil·litat absoluta, ningú no parla de cap revolució, ni trotskista, ni de Mendizábal, ni de joves malsofrits. Tan senzill com que dos i dos són quatre, i per les mateixes tretze els capellans que ara tenen 70 anys d’ací a 40 en tindran 110. O no?

Un altre tema tan d’actualitat com incomprensible, i podríem afegir ‘imperdonable’, però tampoc no tenim ganes de furgar per ací, és el de la pederàstia, que és un tema que ja fa molts d’anys que és d’actualitat, però mai no s’acaba d’aclarir perquè l’Església és un petit món tancat, “ademocràtic”, on tot és especial –i medieval, obsolet, fora d’òrbita...–, gairebé no apte per al vulgus, però els abusos sexuals a menors per part de membres l’Església existeixen. D’altres estats van sortint notícies de milers de casos que s’estan investigant. A Espanya no, i és que a Espanya tot és diferent. Ja fa més de dos-cents anys, mentre la revolució Francesa, i després la revolució industrial, s’estenia per tot Europa, a Espanya el rei “Deseado” re instaurava la Inquisició. La resta del segle XIX no va millorar res, i a mitjan segle XX, endevina...

El nacionalcatolicisme: l’Església i un genocida conformaren una variant de religió endèmica i res de nou, gairebé era la continuació del llegat de Constantí, i és que l’Església, ben especialment “aquesta” és el que queda del matrimoni de conveniència amb l’estat. Res no hauria estat el que ha estat sense aquest matrimoni, ni la història que ens ha dut fins aquí. I no tots els reis han estat tan “romàntics” com els reis Catòlics (que per començar eren cosins i es varen casar fent trampes amb les bul·les papals, però tampoc no és el tema). En resum, que de reis, o cabdills, des de sempre i fins 1975 hi ha hagut de tot: dèspotes, absolutistes, inútils, genocides, negreres... fins i tot algun demòcrata, justament els que varen durar ben poquet. De tot això l’Església se’n renta les mans, però hi era, i n’era part interessada i necessària per justificar l’injustificable dels horrors històrics.

Que n’hi ha per llogar cadiretes: cada període de la història té una marca patètica de l’Església: les croades, la matança si arribaven a Jerusalem, l’expulsió de moros, moriscos, jueus, les guerres de Carles V i quasi totes les altres de l’edat moderna, els papes del segle de ferro, l’espasa i la creu cap Amèrica, consentir l’esclavatge, la col·laboració en la guerra de Franco...

La “guerra santa”. Això com es menja? I si els eclesiàstics, fa mil anys o els que siguin, eren quasi els únics que tenien estudis... i “representants de Déu”, i ningú no veia que “guerra santa” seria un oxímoron? I encara que no s’hagués inventat aquesta parauleta (avui podeu llegir ‘animalada’), guerra... és matar. La inquisició cremava vent per les seves idees. I doncs on quedava el “no mataràs” que semblava el més important de les taules de Moisès. I encara varen exhumar “Santiago Matamoros”, patró d’Espanya per a més senyes. Els llibres d’història de no fa tants d’anys ho deien, que l’apòstol, o el seu espectre, apareixia enmig de les batalles per ajudar a matar moros. Hi ha catedrals que encara tenen estàtues d’això.

I sobretot, què tindrà a veure tot això amb el missatge que diuen donava Jesucrist, que per cert encara el pinten com una barreja de comunista platònic, hippie i Ghandi.

Ja m’ho deia mon pare: Doctors té l’Església i això no és compte de butzes.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Llofriu, fa mes de 2 anys
Molt agraït pels comentaris
Valoració:0menosmas
Per Toni F, fa mes de 2 anys
Aquests representants de Déu a la Terra, semblen els representants d'aquells mercaders que Jesucrist va engegar a fuetades del temple, o els escribes i fariseus dels Evangelis.
(Jesús denuncia als escribes i fariseus) "Tu, doncs, que ensenyes a un altre, no t'ensenyes a tu mateix? Tu que prediques que no s'ha de robar, robes? (Mateu.23.3)
És una vergonya que els nostres representants polítics permetien aquest lladrocini. Totes les formacions, sense cap excepció, en són còmplices, uns perquè callen i els altres perquè ho deixen fer. És així com ens representen, permetent aquest espoli dels béns de tots? Més aviat, sembla ben al contrari.
Agraït pels seus articles sempre força interessants.
Valoració:2menosmas
Per Joan de Palma, fa mes de 2 anys
Molt bon article,si senyor.
Quin axemple ens an donat al llarg de sa historia...puajjjj.AMEN
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente