Fa bon dia però fa fred. Bon dia per intentar tractar el tema, ja que els voltors estan afamegats i assedegats. Una setmana sense tractar el tema i encara grallen. No se’ls pot avorrir amb coses del covid o de la covid. Ni amb els problemes de l’escola, ni amb protocols, com si escrivís per a ells, que ho sembla ja que estic parlant d’ells. Clar. Jo escric per a qui em llegeix, sigui voltor o no, tengui fam o tengui set. I a continuació una sèrie de notícies que han passat, passen o n’hi ha que volen que passin.

Ara fa exactament 83 anys, supòs que no m’he equivocat, perquè he fet càlcul mental, però justament el 15 de gener de 1939, a l’homilia de la primera missa a la catedral de Tarragona, el capellà castrense va fer una homilia que entre altres coses va dir: “Perros catalanes, no merecéis ni el sol que os alumbra”. Clar, es referia als mateixos que ara en deim independentistes, perquè si no fos estat així supòs que l’església s’hagués buidat o devia ser que els apuntaven amb pistoles i fusells. Hem de suposar que això no podria passar avui. O sí?

El Real Madrid no va deixar respondre Kiko Casilla en català, quan li va fer una pregunta en aquesta llengua, TV3, aquesta llengua que teòricament està protegida a la Constitució espanyola, però només teòricament. El que va passar després de la pregunta que es va fer en català al porter nascut a Tarragona i de llengua materna, la catalana, que va intervenir el servei de comunicació i premsa de l’equip madrileny i li va ordenar a Kiko: “No, en español!” Semblaven tenir un gran temor a sentir el seu jugador parlant en la seva llengua, que no volen que ho sigui. Preguntarem, n’hi ha molts d’aquests?

He pogut llegir al diari La República que una ciutadana de Barcelona, Montse Ortiz, va denunciar la discriminació lingüística que havia patit a una perfumeria del centre de la ciutat. A través del Twittet va explicar que s’havia adreçat a la dependenta en català i que aquesta no l’havia volguda entendre perquè no l’entenia. La dependenta al·legava que com que l’empresa on treballava era malaguenya, ella no tenia cap necessitat d’entendre el català. A més, va assegurar que en els 13 anys que feia que treballava a Barcelona no s’havia trobat mai en aquesta situació. Era una persona, que encara que no en fos conscient, donava per descomptat la submissió lingüística de tots els catalanoparlants, submissió lingüística que no me n’he pogut alliberar ni jo mateix. Però la cosa no va acabar aquí, Montse Ortiz va demanar el llibre de reclamacions i va ser en aquest moment que l’encarregat li va fer a saber que era ella qui vulnerava els drets lingüístics de la dependenta. Tot per demanar ser atesa en la seva llengua. I es va trobar enrevoltada de voltors qualsevol. Es veu que n’hi ha per tot.

Manuel Villarejo va assegurar davant un tribunal que l’anomenada Operació Catalunya va ser organitzada pel Ministeri de l’Interior, que dirigia Jorge Fernández Díaz. Va ser un muntatge amb manipulaciò de correus electrònics i gravacions d’àudio per frenar l’independentisme. Ell s’ha considerat a si mateix com un servidor de l’Estat, que va ser víctima d’un complot a la seva contra. També va dir que havia estat amenaçat o que se li havia fet xantatge per obtenir informació de comptes bancaris de líders independentistes catalans, ja que ell feia feina amb un dels propietaris del BPA (crec que era un banc d’Andorra). Villarejo ha afirmat que hi havia una guerra bruta de l’Estat en contra de l’independentisme i que l’objectiu de l’operatiu era frenar-lo.

Sabem que en aquest moment la guerra és judicial. Davant la decisió del Tribunal Suprem que es faci el 25% en castellà, són moltes les escoles i instituts que s’han sumat a desobeir aquesta ordre judicial. Un dels que s’hi ha sumat ha estat el centre Lacetània de Manresa. Han fet un informe on es neguen a aplicar la normativa que obliga a fer aquest 25% en castellà. El director del centre, davant la insistència d’un pare, perquè la seva filla tengués el 25% de classes en castellà, va convidar el pare que el denunciàs davant els Serveis Territorials d’Educació. A més, l’escola a la seva fatxada hi té un cartell que diu: “Per un país per tots. L’escola en català”.

Segur que els espanyoloparlants els entendran i defensaran que es protegeixi una altra de les llengües espanyoles, com és el català, a no ser que no creguin que ho sigui... d’espanyola.