Hem començat el 2022, l’any de les tres àmneres...diuen, amb un desbocament dels preus. Quasi el 7%. Això és el que suposa l’augment del cost de la vida, però els nous politicastres i els nous… o vells sindicatostes han inventat que l’augment dels ingressos s’ha de fer aplicant la mitjana, és a dir, l’augment de sous i pensions no arribarà al 3%, amb un empobriment segur del 4%, i feina assegurada per a les plataformes que demanden sous i pensions dignes. No cal ser cap endevinador per saber que això passarà. Mentre el president del govern i el cap de l’oposició prediquen i fan sermons contradictoris o contraris. Quan enfrontes el que diu un al que diu l’altre, hi ha espires per tots els costats. Les mentides llampeguen i no fan llum, no en poden fer, la llum que ens han de proporcionar els llums s’ha encarit massa, sense que ni un ni l’altre hagin fet res, mentre el tal Casado no para de dir les grans coses que varen fer mentre governaven... I aquest que es pensa, que tots som curts? O beneits? Sabem ben bé que només varen fer desastres, i ell què vol fer? Governar per fer els mateixos desastres o més grossos? Parla de mentiders als que governen i fa com si ignoràs que ell és el campió dels mentiders. Es pot crear un trofeu al mentider més gran i se li haurà de concedir. Ja no sap elaborar ni una sola frase sense mentir i ho fa amb cara de capellà… o de profeta. Vergonya Casado, vergonya!

I ara unes quantes notícies, poques, i no perquè no h’hi hagi d’abundants, que demostren que la persecució continua per part d’Espanya i contra Catalunya:

La il·lustració que he triat per a aquest article és un cartell que s’ha fet per boicotejar els productes catalans, en aquest cas és per boicotejar el cava i no se n’amaguen. Ho escriuen i ho expliquen sense amagar-se gens. Allò de dir: Espanya parla com si fos ella mateixa, sense dissimulacions, obertament i a la cara. Què més voleu? El Tribunal de Justícia de Catalunya estima parcialment el recurs presentat per una família i anul·la també el projecte lingüístic vigent d’una escola de Cubelles “atès que no contempla el caràcter vehicular del castellà com a llengua oficial conjuntament amb el català”. Aquesta sentència, que encara es pot recórrer al Suprem, confirma les mesures cautelars d’increment de castellà que ja es venien aplicant en el centre. La decisió és similar a la seguida pel tribunal anteriorment, la darrera vegada a Canet de Mar.

Ara només els titulars d’una notícia: Manuela Carmena, la que va ser batlessa de Madrid de Podemos, diu que Catalunya només té una solució, que se li apliqui l’article 155 de la Constitució. Qui ho diria que qualque vegada en la seva vida hagués estat comunista?

Àngel Gabilondo Pujol, nomenat recentment defensor del poble, tot exhibint el seu parentiu amb els Pujol, la família d’aquell que va comandar tant i tants d’anys a Catalunya, el primer que ha fet ha estat exigir que la Generalitat defensàs i protegís el nin o nina de Canet de Mar, la família del qual havia exigit més castellà a l’escola per a tots, encara que només l’hagués exigida un. Creu que aquesta família ha de ser protegida davant la pressió política i social que ha desfermat la sentència. En tot moment defensa el dret a l’escolar a rebre més ensenyament en castellà, peró en cap moment no se li ocorre defensar el dret a rebre l’ensenyament en català de la resta d’alumnes. Així són les coses!

La justícia espanyola continua atacant la llengua catalana i el que en diuen immersió lingüística. Un nou cas de persecució de la llengua ha esdevingut a una escola del Prat de Llobregat, on el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obligat el seu director a entregar material didàctic d’una assignatura en castellà perquè una família d’una alumna de tercer de primària ho va demanar, i li han donat la raó. Però la decisió judicial no s’atura aquí, l’òrgan repressor també ha condemnat el departament d’Educació de la Generalitat a pagar les despeses d’aquest procés, ja que d’entrada no varen facilitar aquest material en castellà per a tota la classe, quan ja s’havien dictat mesures cautelars després de la decisió del 25% de classes en castellà. Una despesa d’un total de 600 euros.

Però no tot han de ser males notícies. També n’hi ha alguna de reconfortant com aquesta:

El Cava per la Llengua, és a dir, el cava en defensa de la llengua, és una iniciativa solidària que té com a objectiu promoure el català i desenvolupar campanyes de promoció de la llengua. Els beneficis recaptats amb la venda del cava es destinaran a campanyes de promoció del català i en concret a difondre la situació del català a nivell internacional. El cava es pot comprar a 8,99 euros a la xarxa d’establiments Bon Preu-Esclat, així com a altres establiments de restauració.

Des d'un punt de vista gastronòmic, el cava està avalat per l'experiència de les caves Sumarroca. És un cava brut reserva amb les varietats de raïm macabeu, xarel·lo, parellada i chardonnay procedents de les finques Sumarroca Molí Coloma i Sabartés, amb una criança de 30 mesos. És un cava que pot acompanyar qualsevol aperitiu i àpat del principi fins a la fi. Com a notes de tast, té un color groc pàl·lid, amb una aroma fresca, gràcies a les notes afruitades del vi de base i a l'aportació de la criança sobre llevats. Net i sense vinositat, és fàcil de beure, amb una entrada en boca cremosa i lleugerament dolça. Escuma perfectament, sense excés de gas carbònic, i té una acidesa equilibrada. D'altra banda, el cava té també un valor artístic afegit, ja que l'etiqueta inclou una reproducció d'una obra del poeta Perejaume elaborada a benefici de la Plataforma per la Llengua. L'obra és una al·legoria sobre la llengua, feta a partir de la forma del Turó de l'Home.