nubes dispersas
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
20°

Entre polles, gais i mànigues de «xaleco»

Entre certes persones que hem tengut la sort de viure encara a l’entorn de la tradició d’una llengua normal, era habitual referir-se a una joveneta com una polla o polleta. Avui en dia, encara també és possible sentir-ho, però hi ha una recessió important de la metàfora per la similitud amb la paraula «polla» provinent de l’espanyol.

Una consulta al Diccionario de la lengua española, a banda del significat que també té en català com a «Gallina nueva, medianamente crecida, que no pone huevos o que hace poco tiempo que ha empezado a ponerlos», mostra com a segona accepció el significat malsonant de «penis». El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, també ens parla, evidentment, dels significats de gallina jove i d’altres tipus de polles com polla díndia (femella del gall d’indi), polla fera, polla blava, polla d’aigua, polla pintada o polla referit a pollancre, és a dir, l’arbre caducifoli.

D’altra banda, l’adjectiu gai (femení gaia) té el significat d’alegre i festiu, que fa joia, alegria... La gaia ciència és la ciència (perdonau la repetició) de compondre poèticament, prenent com a model l’antiga poesia dels trobadors. El mestre en Gai Saber és el títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris (com ens indica la Gran enciclopèdia catalana).

Ara bé, qui s’atreveix avui en dia a parlar de «polles» en sentit tradicional mallorquí en un centre educatiu sense que s’esvaloti el galliner? Com ens referim als topònims de l’estil Can Polla (que podem trobar a Campos, Manacor, Porreres o Santanyí)? O al Coll de na Polla al terme d’Escorca? La llengua s’ha degradat tant a certs indrets que tot això fa riure i alguns al·lots creuen que certs professors han perdut el boll. O referir-se als mestres en Gai Saber sense que et demanin si són homosexuals o que no ho pronuncies bé. És a dir, tot d’una bota qualcú que es pensa que és més espavilat que la resta i t’escomet «és guei no gai».

És evident que anam cap una dissolució absoluta de les nostres formes tradicionals. N’hi ha que encara pensen, ingènuament, que aquest problema només existeix en les zones més castellanitzades, però estic ben convençut que la penetració de barbarismes i confusions va en augment, sobretot en les generacions més joves siguin d’on siguin. Coneixeu l’expressió «ser més curt que una màniga de guardapits»? Idò en cert municipi de l’interior de Mallorca un al·lot em va dir, ben convençut, que es deia «màniga de xaleco». Anam bé per anar a Roma!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per idò sí, fa 9 mesos

Això mostra com ens deixam manipular pels castellanoparlants, fins al punt de posar en perill la supervivència de la nostra llengua. Quina pena!

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente