Darrer article de 2021. La pandèmia és ben present. Sembla que hem après poca cosa d'aquest avís planetari. L'obsessió de la majoria de les representacions polítiques i dels anomenats "agents socials" de retornar a la situació prepandèmica és un disbarat que sembla consolidar-se. Amb la manca d'impuls a canvis sistèmics, més aviat que tard, haurem de lamentar noves pandèmies derivades de les crisis ecològiques (climàtica, d'espais naturals, de biodiversitat), i de les grans desigualtats. Agradi o no, a les Illes Balears és una insensatesa el projecte de les elits: la TuristitzacióNextGenerationEU econòmica, social, cultural, vital ... Això si, tot amb plaques solars, hidrogen verd, i mobilitat elèctrica ... Aviat ens voldran fer creure que a la pròxima fira turística es presentarà l'avió de zero emissions de CO₂!

A tocar els dos anys de pandèmia de la COVID-19, el temps prepandèmic encara està en disputa. En aquesta confrontació val la pena rescatar dues opinions de tot just haver-se declarat la pandèmia. El filòsof, antropòleg, i sociòleg de la ciència francès Bruno Latour reflexionava així: "Si tot s'atura, tot pot ser qüestionat, modificat, seleccionat, triat, interromput a fi de bé o, al contrari, accelerat. [...] El darrer que cal fer és reprendre de manera idèntica tot el que fèiem abans". Alhora, l'economista Dani Rodrik pronosticava que la pandèmia "podria no alterar – i encara menys capgirar – les tendències evidents abans de la crisi. El neoliberalisme continuarà la seva mort lenta. Els autòcrates populistes es faran encara més autoritaris. La hiperglobalització es mourà a la defensiva, mentre els estats nació recuperen espai polític. La Xina i els Estats Units continuaran el seu rumb de col·lisió. I la batalla dins dels estats nació entre oligarques, populistes autoritaris, i internacionalistes progressistes s'intensificarà, mentre l'esquerra lluitarà per establir un programa que atregui a la majoria dels electors". A parer meu, aquesta segueix sent la situació global –i, fa no fa, local- a les acaballes d'aquest 2021.

Per això, mentre seguim insistint que el canvi de model del "Tot Turisme Modernitzat" no és una opció, sinó una imperiosa necessitat vital i democràtica, potser estaria bé que aquella, diguem-ho així, pintoresca Plataforma Vacunes Salut i Economia expliqués per què no es reconverteix en “Plataforma Vacunes per a tot el món. Salut pública i de qualitat. Economia del bé comú”. Tot plegat significaria que els seus impulsors i integrants –majoritàriament les elits locals, i alguna organització despistada- han entès que cal capgirar el guió de prioritats.

Sigui com sigui, per encarar el temps postpandèmic, res millor que, amb Marià Villangómez, ''Voler l'impossible ens cal, i no que mori el desig". Bon i combatiu 2022!