algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
15°

Control, llicències, declaracions

Podríem dir que tradicionalment l'administració pública controla l'activitat dels ciutadans i de les empreses a través d'uns mecanismes que coneixem com llicències o autoritzacions. Així, per exemple, si jo vull construir una casa sé que necessit una llicència d'obres de l'Ajuntament. Primer es demana i només un pic el poder públic constata que és correcte puc exercir aquella acció. El que succeix, molt sovint, és que entre la petició i la contestació pot passar un temps molt gran, ajornant l'efectiva realització d'alguna cosa que l'ordenament considera possible però necessitada d'un control previ. És a dir, sovint coses considerades positives o drets garantits i protegits pateixen uns endarreriments inassumibles si creim amb frases com aquella que diu que la justícia lenta no és justícia. I és que quan les coses arriben tard, molt tard, massa tard, sovint han perdut el seu sentit o ja no tendran l'efecte que es pretenia.

Per això ja fa estona que es van obrint pas com a mecanismes més moderns de control les anomenades declaracions responsables o comunicacions prèvies. Vull exercir el meu dret a manifestació, constitucionalment proclamat, aleshores, n'hi ha prou que ho comuniqui amb una antel·lació mínima i només excepcionalment i motivadament l'administració pot impedir la manifestació. Aquests mecanismes de controls (declaracions i comunicacions) a poc a poc tendeixen a convertir-se en els instruments ordinaris utilitzats per les administracions ja que són més àgils i presuposen tractar als operadors jurídics (ciutadans i empreses) com a majors d'edat. Podríem dir que són mecanismes que parteixen de la base d'una confiança en que allò que es declara o es comunica és cert i ajustat a dret quan la tutela que presuposen llicències i autoritzacions parteix de la base d'una desconfiança en la sol·licitud i la seva adequació a l'ordenament jurídic. A més mentre la comunicació i la declaració, en un cert sentit, obliga a l'administració a posar-se les piles ja que la seva apatia no atura l'acció; la llicència o autorització normalment permeten a l'administració dormitar.

Hi ha àmbits en que la declaració responsable ha avançat d'una manera impressionant. Per exemple en matèria d'activitats. Abans per exercir el que se deia una activitat molesta, insalubre, nociva o perillosa (gairebé qualsevol cosa manco l'ús residencial) feia falta obtenir una llicència d'instal·lació i una llicència d'obertura. Avui en dia gran part d'aquestes llicències s'han recovertit en declaracions responsables i no s'ha enfonsat el món. El mateix podríem dir en relació a les obres menors que han passat a anar via comunicació prèvia amb uns resultats bastant positius pels ciutadans.

Fa devers un any i mig i davant la necessitat de dinamitzar l'economia atès el fort impacte de la pandèmia, el Govern Balear va plantejar que determinades obres majors també es poguessin dur a terme a través d'una declaració responsable. Una bella idea que aviat fou descafeïnada per la immensa majoria dels partits com per col·legis professionals restrigint-ne l'objecte i afegint requisits. Aquesta possibilitat finalitza a finals d'enguany. A molts ens agradaria que hi hagués una aposta per fer indefinida i permanent aquesta possibilitat i per ampliar-la al màxim. A pics la premsa es fa ressó que determinats projectes s'han estorbat deu o quinze anys a obtenir tots els permisos necessaris per començar la seva execució. Això me pareix insultant. Un país modern, que es pensa viure al primer món i fonamentat en la seguretat jurídica, no pot contemplar impansible com fan falta molts d'anys per obtenir una resposta sobre la viabilitat o no d'un projecte.

El futur de l'administració passa per la simplificació i l'agilització. D'això la digitalització n'és un aspecte. Ara bé, també passa per revisar processos que a la pràctica no responen a uns paràmetres presentables. No xerr que es pugui fer allò que està prohibit, no xerr de pervertir el sistema per aconseguir una espècie de trampa o frau, no xerr que no s'hagi de presentar tota la documentació preceptiva... El que dic és que és propi de societats madures i pròsperes avançar en tècniques de corresponsabilitat i immediatesa.

Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.