Només faltava la Cristina Puig donant joc a Álvarez de Toledo, la política més esperpèntica que ha passat per Catalunya, que ja és un cadàver, i alhora entelant el FAQS, que encara és un dels principals programes de la graella de TV3. Això després d’haver rebut prou crítiques per castellanitzar progressivament el programa. Sembla que Catalunya li ha quedat petita, a la Puig, i es veu en cor de competir amb la Griso, Ana Rosa o qualsevol altra col·laboracionista de la graella de Madrid, i en té tot el dret, el mateix que tants de catalans, periodistes o no, que volen ascendir professionalment per Madrid. Una altra cosa és si TV3 també ha de pagar aquesta factura, o sigui si l’han de pagar els catalans, ja que es tracta d’un ens públic.
Per IB3 la cosa està pitjor, naturalment. La Puig almenys es dirigia a la forastera en català. Mentre s’escriuen aquestes ratlles Fernando Schwartz “obliga” Maria Ferrer (Al Dia), a entrevistar-lo en foraster. Aquests senyor ja va esser protagonista amb els xalets il·legals del cas Llucalcari, aleshores fa dècades que coneix els usos i costums de corrupció dels mallorquins, però no en coneix l’idioma? No és creïble.
La “notícia” ja no és que no trobin metges que entenguin el català, IB3 fa temps que no troba mallorquins als pobles del Pla, ni tertulians, i ara ja ni historiadors, que encara parlin català. El programa d’aquests dies sobre pirates ha estat un altre exemple de tudar recursos. Salvant il·lustres excepcions, entre la caterva de gent donant classe en castellà, amb seqüències de 30 segons a sanglots, un subconjunt dels que ho feien en català era per posar la nota folklòrica, que es mesclava sense to ni so amb la història, la llegenda, la comèdia i la bauxa.
Pablo Casado diumenge de matí es va trobar que tenia un moment de descans entre Ayusos i Quietanes, i va aprofitar per anar a missa en honor a Franco. Mentre ell calla els seus diuen que “no lo sabia” (idò és coió), per després indicar als periodistes que allò era normal i que la notícia de capçalera ha d’esser que Bildu dirà ‘sí’ als pressuposts i que el govern és comunista.
I ja que hi som, què hi feia, suposam que el bisbe de Granada, rendint honors a Franco? Caritat cristiana amb els genocides? Queipo de Llano encara està enterrat dins la Macarena (l’epitafi resalta: ‘18 de Julio 1936’). L’Església està amb els assassins? Amb els assassinats segur que no. En la tasca de Memòria Històrica l’Església ni hi és ni se l’espera, entre d’altres coses perquè estava de part de Franco, i del paperot que va fer donant creu als que anaven a assassinar, i després humiliar els familiars d’assassinats... De qui va fer les llistes d’assassinables se n’ha parlat poc, però la majoria havien d’esser fetes pels capellans, no hi ha gaire més possibilitats... N’hi ha per dissoldre la institució.
Doncs no ho fan i encara demanen llibertat, igualtat i fraternitat quan els convé, com quan lleven la darrera (esperem) creu dels Caídos. Vejam... ‘los Caídos’ són unilaterals, només del bàndol de ‘los Sublevados’, és a dir els que per mor de Franco anaven a matar els seus compatriotes i hi varen quedar ells, per mala sort o el que fos. Això està perfectament exemplificat amb el teniente Lizasoaín, qui va anar a matar els patriotes més valents que la pàtria i el varen pelar a ell. Després l’Església li va fer aquella creuota, o la va beneir, que hi havia al port de Sóller fins fins ben entrat aquest segle. Doncs per evitar més embulls les creus que es quedin dins les esglésies, ni al port de Sóller, ni a la plaça de Sóller, ni a Portocristo, ni a les escoles.
Parlant d’hipocresia de la reconciliació, Fernando Alcalde, investigador de La Desbandá, ha passat per ací i ha aclarit alguns termes que els assessors del batle Hila pareix que no saben, mentre sí que ‘saben’ que Joanot Colom no té relació amb Palma. La Desbandá és l’episodi de la població civil (dones, nins, coixos... que fugen de Málaga per no esser assassinats, o violades, pels de Queipo de Llano. Camí d’Almeria la carretera passa un tram molt llarg de penya-segats ran de mar, i allà els vaixells de guerra Baleares (el del penyalot de sa Feixina), Almirante Cervera i altres varen aprofitar per massacrar aquella gent. Per això a Son Armadams es va batejar un carrer com a ‘Almirante Cervera’, com també hi havia ‘Cañonero Dato’, o ‘Destructor Velasco’, evidentment per la part de ‘destructor’, no per la part de ciutadà benefactor. Després es va emblanquinar com si el carrer fos dedicat directament a l’Almirall Cervera, que potser era molt bona persona, però si el van enviar a Cuba va esser per matar cubans, que aleshores eren espanyols, i alguns balears. D’altra banda això era l’activitat típica de l’exèrcit i patriotisme espanyol.
Sort que ens queda Polònia, també estan acusats d’abusar del castellà, però aquí almanco tenen excuses. Com que a Madrid tenen molt poca gràcia, només a El Intermedio tenen dallons de riure de les pallassades d’Ayuso (per cert, també amb la col·laboració d’uns quants catalans), i ara la política catalana també passa per una època gris, a part de mediocre, els de Polònia dediquen més espai en parodiar els polítics madrilenys que, naturalment, han de fer les bajanades en castellà. I les paròdies musicals... de Broadway.
