Fa un temps totalment ennigulat, no fa ni un bri de vent, tampoc no fa cara que hagi de ploure. En resum i des del punt de vista de les emocions, aquelles que no ens varen educar massa, es pot dir que és un dia tristot, fa ganes d’estar en el llit i dormir i si et despertes plovent, millor. Fa dies que don voltes a un fet que vull explicar, que ho intentaré i no sé si me’n sortiré. Vull fer una comparació, que pot ser no ho sigui, però ho intentaré. Per entendre-la s’ha de partir, del que he dit abans que no ens havien educat, de les emocions.

Quan es vol aconseguir una cosa, tots posam en marxa tota una sèrie d’instruments, siguin veritables o falsos, per tal d’arribar a l’objectiu assenyalat. És el que passa amb el bilingüisme. Tots els lingüistes i els sociolingüistes que ho han estudiat, ho saben. El bilingüisme és el millor camí per fer desaparèixer les llengües dominades. Tu poses en contacte una llengua dominant i una dominada, i al llarg del temps la dominant devorarà la dominada. Per això els qui estimen i volen allargar fins a l’ìnfinit la vida d’unaa llengau dominada, han de lluitar contra el bilingüisme. Els no estudiosos de la llengua dominada, no s’ho acaben de creure i no temen el contacte de les dues llengües amb diferent estatus. En canvi, els enemics de la llengua dominada sí que s’ho creuen i utilitzaran aquesta creença per actuar. Així si els especialistes diuen que a l’escola per poder igualar les dues llengües s’ha d’ensenyar en la llengua dominada i aquesta ha de ser la vehicular; els que volen aconseguir fer desaparèixer la llengua dominada, lluiten per l’existència del bilingüisme, i si cal, del trilingüisme, per tal d’empetitir la importància donada a la llengua dèbil. Per tant, ataquen des de tots els angles, volen llevar temps d’aprenentatge a la llengua que volen eliminar i acusen els que volen normalitzar-la de voler destruir la llengua dominant.

És el cas de voler l’existència del bilingüisme, entre el català i el castellà, que això significa fer desaparèixer la llengua catalana, que és el que denuncien els científics de la llengua i el que volen els enemics, i això és una cosa certa, Pert tant la manera d’atacar és dir que si no s’imposa el bilingüisme la que desapareixerà serà la llengua dominant, el castellà en aquest cas. És a dir, saben que és veritat que la que desapareixerà serà el català i que no perilla el castellà, però el que volen és que el castellà sigui la llengau primera, la predominant, l’única que serveix per ensenyar i aprendre, l’espanyola. No pot ser que l’espanyola, que volen que sigui la primera llengua del món, la més parlada i la més interessant, no sigui la que serveixi per ensenyar i aprendre a l’escola. Els catalans no poden ofendre d’aquesta manera els espanyols. Qui són els catalans per llevar importància a l’espanyol, encara que ells no diuen això, diuen que perilla la llengua bona, la important, la castellana i alguns s’arriben a creure la seva pròpia mentida.

No crec que tengui massa a veure, però el que m’ha fet pensar això ha estat una cosa ben diferent i que és difícil trobar-li alguna semblança, encara que jo n’hi hagi trobat alguna vinclant tot el que he pogut el llenguatge. A veure, es tracta del partit de futbol d’Espanya contra Suècia per a la classificació per al campionat del món. Abans de jugar-se el partit i mentre se jugava tothom sabia o hauria d’haver sabut que Espanya si empatava o guanyava estava classificada. Durant el partit, també els locutors afirmaven que si es mantenia el resultat de 0-0, Espanya estava classificada, però que era molt perillós no fer cap gol, ja que en qualsevol moment Suècia te’n podia fer un i classificar-se ella. Això semblava molt clar, però quan finalitzava el partit, Morata va tenir la sort de poder empènyer una pilota que s’havia estavellat contra el pal de la porteria dels suecs i fer un gol. Clar, així s’assegurava la classificació si encara Suècia hagués fet un gol, Espanya tanmateix hauria quedat classificada. I aquí ve la necessitat de gran part o de la majoria dels espanyols de ser els millors en tot i tenir herois i vertaders ídols per totes parts i han volgut idolatrar Morata, que en algun partit l’havien denostat, i es varen posar a dir que Morata havia classificat Espanya.

L’endemà vaig llegir diaris esportius com 'Marca' i 'As' i tots titulaven que Morata havia classificat Espanya. A mingú no se li va ocórrer dir la veritat: Que sense el gol de Morata també estaven classificats. Els és absolutament igual. Volen ser sempre els millors i tenir ídols o déus terrenals. Com que jo sabia el que m’explicaven els locutors abans i durant el partit, ara, per assegurar-me a l’hora de fer l’article, he mirat classificacions al Google, per comprovar si era vera que empatant Espanya estava classificada, i oh sorpresa, he trobat classificaciós on ara.

Espanya només guanya d’un punt a Suècia, vol dir que amb l’empat s’hagués classificat Suècia. He hagut de recórrer a mirar tots els partits de totes les jormades per comprovar que ara Espanya ha guanyat per 4 punts de diferència a Suècia i així queda demostrat que si només hagués fet el punt de l’empat també li hauria guanyat per tenir un punt més.

No sé si s’ha entès la relació que trob entre els dos fets és que per tal de ser els millors, els més importants, fan i diuen tot el que poden. No els importa mentir. També en són campions del món en aquesta modalitat, la de la mentida.