El nostre cos té una capacitat de resistència quasi infinita. Sembla que és difícil poder assumir tanta imbecil·litat política. L’únic que s’ha de fer és discriminar quins són els menys imbècils. I és aquí allà on fracassam. Som incapaços d’eliminar els prejudicis. Si tens fixat en el teu cervell que t’agraden més els de dretes, veuràs com a més imbècils els d’esquerres, i al revés també passa. Llavors és molt difícil esser objectiu si el pensament format et dirigeix cap a part o banda. El que és ridícul és entossudir-se a voler ser objectius, quan jo crec que en qüestions polítiques tots som més o manco subjectius. A partir d’aquí sorgeixen els espectacles de les tertúlies, que més bé semblen o són obres barates de mal teatre, però teatre i ficció. Així sorgeixen tertúlies arreu. Quanta més imbecil·litat demostren els tertulians, més audiència, i l’audiència és la que indica a les marques comercials, qui s’ha d’encarregar de fer la seva propaganda, i si aquella tertúlia és gratuïta qualcú ha de pagar els costos i els regals que es fan als espectadors, sempre que telefonin a números preparats per aconseguir els doblers dels premis, el cost dels tertulians i guanys per als magnats del mitjà.

Aquesta setmana hi havia espectacle teatral al Congrés de diputats. El president parlant dels seus èxits com a governant, com a direcció normativa sobre la pandèmia i sobre l’economia, amb una recuperació espectacular per part de l’Estat espanyol i més si se compara amb la resta d’estats europeus. Quan li toca el torn a l’oposició, apareix el del PP, i quan penses que li donarà l’enhorabona i que li dirà que no sigui tan triomfalista, perquè l’èxit no ha estat tan gros com diu el president; doncs no, surt el gambirot a dir que el president del Govern ha duit el país a la fallida, que Espanya es troba en fallida econòmica i que tot farà un tro, si no entren ells a governar. Que l’única solució és que ells governin, i que quan ho facin trauran el país, el seu país de la misèria. Aquests són els que han aconseguit que en el mal temps, els rics hagin aconseguit esser més rics, i els pobres hagin augmentat la seva misèria i pobresa. Això és el que varen aconseguir els governs d’Aznar i Rajoy, i això sembla que és el que faria Casado. Esperem que els votants el privin una vegada més de fer-ho. I això s’aconsegueix si no el duen a la Moncloa, perquè els vots que obtengui no siguin suficients. Surt el dirigent de Vox i val més que no l’escoltis. Jo no llegesc ni escolt persones que diuen tantes bestieses, tantes mentides i tantes incongruències. No llegesc els seus escrits ni escolt les seves perorates. La salut hi surt guanyant.

El summum de la imbecil·litat política arriba a l’hora de triar els jutges que formaran part del Tribunal Constitucional, el tribunal més important de l’Estat. Aquell tribunal que ha de garantir la justícia per a tots els ciutadans, aquell tribunal que ha de defensar els drets humans, els drets de tothom. Tant el cap del govern com el de l’oposició bravegen de governar i fer oposició a un país molt democràtic, pretenen ser el país més democràtic del món. Per tant ha de predominar la transparència, i aquesta ha de ser vigilada i dirigida des d’una talaia, des del Tribunal Constitucional. Idò el partit en el govern i el principal de l’oposició aporten jutges per a aquest tribunal, i al PP no se li ha ocorregut aportar altra persona que una pertanyent al PP. És a dir, una persona del PP formarà part del Tribunal Constitucional. Com pot impartir justícia si no pot ni dissimular la seva subjectivitat?

És una autèntica vergonya. Col·locar una persona del partit a la institució espanyola més important per garantir justícia i democràcia. Però aquest no és un problema del PP, ja que el PSOE i Podemos podrien oposar-se a aquest nomenament i no votar-lo. Llavors aquests encantadors de serps han acceptat aquesta indignitat sense ni tan sols ruboritzar-se. Sempre m’havia estranyat que hi hagués persones conscienciades que decidissin abstenir-se i no voler participar d’aquesta comèdia antidemocràtica. Ja no m’estranya, ja trob que és la millor solució. No es pot voler ser corresponsable de tanta maldat.

Quan escric l’article fa un dia ben assolellat. A l’horitzó s’intueixen niguls de pluja. Els informatius escrits, radiats i televisats amenacen amb ploure a bots i barrals. No sembla que això hagi de passar. El temps és fresc, fa un poc de fred les matinades. Els negacionistes del canvi climàtic somriuen. Pensen que la temperatura no puja ja que enguany fa més fred que l’any passat. I que nevarà i que ens congelarem, per tant no hi ha canvi climàtic. Són incapaços de pensar que no és el mateix temps que clima, que el temps és el que fa diariament a qualsevol part del món i el clima és la manera de comportar-se el temps durant tot l’any. El clima ens indica que es van descongelant els pols, que es perd superfície congelada. I es va perdent perquè hi ha un escalfament superior al normal. I si els pols es descongelen desapareixerien totes les platges dels països turístics com l’Estat espanyol. Per tant desapareixeria el turisme de sol i platja que és el més abundant. I tornaria la misèria i pot ser hi hagués persones que haguessin d’utilitzar el llaüt per emigrar a Àfrica i esperar que ens volguessin allà, els que nosaltres hem rebutjat. En definitiva, a la humanitat li manca revisar gran part del seu comportament si no vol destruir la Terra i autodestruir-se. Avui es veu que el pessimisme ha estat ben abundant. Esper que m’hagi equivocat molt.