En els darrers anys, havia vist com l'obertura de nous gimnasos, proliferaven a la ciutat. Fins i tot al seu barri, on en recordava només un, quan era nin, ara n'havia contat fins a quatre. Entre ells, un de pertanyent a una cadena de moda, prou prestigiosa. Si fins i tot aquesta marca havia apostat pel barri, seria que efectivament, hi havia molta demanda, es deia. Tot i que s'imaginava que una part important dels clients i clientes, a penes hi apareixien tot i pagar la quota mensual. Influït per amics i col·legues que varen aprofitar una oferta llançada per a grups i conscient que portava una vida marcadament sedentària, va animar-s'hi ell també. L'excés de sucre i grasses diverses que engolia cada dia, era un factor igualment decisiu tot i que a aquest, no l'explicava gaire.

El dia que hi va anar per apuntar-s'hi, el va atendre una noia a la recepció, molt simpàtica i motivada. Li va explicar detalladament, tots els serveis que el gym podia oferir-li. També li va parlar de l'operació biquini que, a parer seu, començaria segur, en dos mesos. I que valia la pena poder anar a la platja amb el cos per poder lluir. Això, no ho va entendre gaire. Va pensar que ell, el biquini, no era quelcom que es posés quan anava a nedar. Però no va dir res. Devien ser modes, vés a saber si també masculines, que si li escapaven. Al cap i a la fi, la majoria de gent que veia allà dins, li semblaven d'una altra galàxia. Començant per l'agradable i expressiva noia que l'atenia amb l'uniforme corporatiu i seguint per la majoria d'usuaris en què es va fixar quan li ensenyava les instal·lacions i sales diverses.

El primer dia, mentre mirava de seguir disciplinadament la taula que li havia dissenyat la seva monitora, se sentia com un pop en un garatge. Com un convidat accidental a una desfilada de cossos musculosos. No només estaven amb molt bona forma, la majoria de gent amb qui es topava, sinó que anaven amb una vestimenta més sofisticada que el seu xandall senzill. Algunes noies, inclús, portaven maquillatge que semblava mantenir-se intacte al seu lloc inicial, malgrat la suor inevitable.

Sentia de tant en tant, un bel d'algun tio que arribava al límit de les seves forces, però volia que tota la sala s'assabentés que era capaç d'aixecar cent quilos. El xiscle anava acompanyat d'una sonora llosca provocada pel gruix de peces metàl·liques de la màquina xocant contra la resta, després d'haver amollat la barra bruscament. També va cridar-li l'atenció el ventall de begudes energètiques que molts consumien. Això, juntament amb la música a volum alt, li recordava una peculiar tipologia de discoteca.

En realitat, quan de més jove en freqüentava amb la colla, tenia una sensació similar. S'hi sentia estrany. Com si els codis estètics i de comunicació, no coincidissin amb els seus. Ni tampoc clar, el tipus de música. I això, li havia dificultat força la relació amb persones de fora del seu grup, en aquells ambients. Ara, al gimnàs tindria de nou aquesta sensació. Hi estava però, acostumat. A més, volia ser coherent amb el repte autoimposat de començar a fer esport d'una vegada. Afortunadament, el seu grup d'amics, també hi seria. Com quan anaven a la discoteca.