cielo claro
  • Màx: 20.16°
  • Mín: 13.55°
16°

Tsunami poètic a la Lluna amb Antonina Canyelles

Les tertúlies de Kinedues de les quals hem parlat en articles anteriors han tornat, com si fóssim astronautes poètics, al seu lloc habitual, és a dir, a la llibreria Lluna de Palma. I s’ha encetat el cicle lunar amb una escriptora excepcional, en molts de sentits, Antonina Canyelles i el seu darrer poemari Exercicis d’una mà insomne publicat a Lapislàtzuli Editorial.

La tertúlia tengué lloc dia 22 d’octubre i no el darrer divendres de cada mes, per evitar la coincidència amb la Setmana del Llibre en Català 2021 que, com molts de vosaltres sabeu, es farà entre el 28 d’octubre i l’1 de novembre al pati de la Misericòrdia de Palma.

Antonina Canyelles és una persona singular, especial, que es fa estimar. La seva trajectòria poètica també és ben especial. S’encetà l’any 1979 quan obtengué el premi Marià Aguiló per la seva primera obra Quadern de conseqüències (publicat el 1980). L’any 1981 aparegué la carpeta de poemes i il·lustracions Patchwork. Tot i que no deixa d’escriure, no torna a publicar fins l’any 2005 amb Piercing; també D’estructura circular (2007), Putes i consentits (3 edicions), La duna i la cascada (2013), Nus baixant una escala (2015) i Les banyes del croissant (2018), entre d’altres treballs.

Amb Exercicis d’una mà insomne vàrem tornar a gaudir de la capacitat de Canyelles de fer-nos riure, però també d’endinsar-nos en profundes reflexions amb les paraules mínimes, sense perdre la capacitat de fer diana i sacsejar l’intel·lecte del lector d’una manera espectacular. Com he escrit al titular, pens que és un autèntic tsunami poètic, que ens arrossega i quan acabau el poema sentiu els cops dels pensaments, que fan emergir un somriure simpàtic. A més, parla de tots els temes i, sovint, sense complexos i amb absolulta llibertat: religió, sexe, dones, homes, llengua, educació... I ho fa sense pèls a la llengua, directe a la diana.

Dones d’aquesta generació,
si callau una mica més
ja sereu estàtues.

Tot i que costa, en general, que durant les tertúlies la gent s’animi a fer preguntes a les persones convidades, aquesta vegada els comentaris i la lectura de poemes en veu alta es va normalitzar de manera gairebé natural. I és que Antonina Canyelles, tot i que de vegades es vol mostrar dura amb la seva obra, tot d’una aflora una bona sintonia que es contagia ràpidament.

Curiosament l’autora no s’atribueix gaire importància i ens confessà que sap que la seva poesia no pot guanyar premis perquè no encaixa dins allò que s’esperaria. No obstant això, se la considera una de les seixanta escriptores catalanes més representatives de tots els temps.

Observau amb quina ironia analitza el problema del català a la sanitat pública de les Illes Balears que, tot i que no és per riure, ja va bé que en parlem en to distès en una tertúlia de poesia:

Venc, doctor,
perquè estic
més sana
que un gra d’all.

I?

Que bé pronuncia
la i, doctor,
no sembla foraster.

Referència: Exercicis d’una mà insomne d’Antonina Canyelles, il·lustracions de J. A. Mendiola, Lapislàtzuli Editorial scp, 2021.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Montserrat Sobrevias Servet, fa mes de 2 anys

M'encanta que hagis fet aquest escrit tan fidel a allò que vam viure divendres passat a la llibreria Lluna.



Pens que és una poesia molt propera i adient per als que diuen que els costa llegir-ne o entendre-la.



Des de divendres que duc el llibre dins la bossa i en reunions d'amigues n'he anat llegint alguns poemes i sempre provoquen, no només rialles sinó també fan pensar... N'Antonina va dir que amb els seus escrits pretenia aquestes dues coses: fer pensar i fer riure.



A ca nostra ja ens havia encomanat el bon humor abans de la tertúlia i encara ens dura...

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente