La majoria de polítics i gran part dels aspirants a ser polítics saben que han d’actuar d’acord a les consignes rebudes. Per això en les rèpliques i les contrarèpliques no solen referir-se gaire a les propostes del contrari. Tenen respostes tancades, quasi mai argumentades, sempre ambigües. Això és el que em va ensenyar un polític que ja s’ha retirat d’aquesta gran tasca. És el mateix que he observat amb molts de comentaristes que volen tirar pel terra el que ha dit qui ha escrit el text, no m’atrevesc a dir ni escriptor ni articulista. Moltes vegades algun escrit de rèplica als meus aspirants a article em sembla que qui l’escriu, la majoria de vegades amagat darrera un pseudònim, tan sols no ha llegit el text. A vegades pareix que han llegit el títol i el darrer paràgraf; però el que sí és segur és que quasi mai argumenten; són ambigus en els raonaments i directes en l’atac contra l’articulista; per tant es veu que són bons aspirants a polítics, si és que no ho són.

Un exemple de comportament polític és el que ha adoptat el PSIB, quan ha proposat que el castellà tengui més presència a les aules. Així pretén satisfer la dreta i la dreta extrema que reclamen més castellà a l’escola, però els socialistes també volen contentar els partits que es diuen d’esquerra i d’esquerra extrema com dirien els contraris, encara que jo no ho cregui; doncs per satisfer aquesta gent diuen que ho fan per evitar les sentències que han establert un 25 % d’aquest idioma al Principat. També perquè els seus socis de govern, els de “MÉS” i “Podemos” hi estiguin d’acord, que si fossin conscients no hi podrien estar mai. Volen fer jocs màgics impossibles, que no es poden fer, volen que el castellà sigui considerat llengua vehicular i d’aprenentatge, com ho és el castellà, i, per tant, que es facin assignatures en la llengua de l’imperi. I a més, no els cau la cara de vergonya quan argumenten que això es fa perquè s’aconsegueixi la competència comunicativa corresponent.

He dit que no els cau la cara de vergonya quan argumenten la qüestió de la competència, cosa que s’ha aconseguit sempre. L’únic que no s’ha aconseguit mai és que tots acabin l’ensenyament obligatori havent aconseguit la competència comunicativa corresponent en català. Record que un mestre especialista en ensenyament de i en català de la Catalunya Nord, és a dir, pertanyent a un territori ara francès perquè Espanya el va regalar a França en un tractat d’acabament d’una guerra. Aquest gran mestre trobava que no es feia res a l’escola francesa si s’ensenyava en català, però en els patis els alumnes jugaven sempre en francès. Aquesta persona va idear un sistema perquè els alumnes de la Catalunya Nord que hi assistien acabassin jugant en català, i ho aconseguí. Els interessa conèixer aquesta tècnica als socialistes de les Illes? En absolut. La llengua no els interessa, els fa nosa. Ben igual que als de la dreta i de la dreta extrema.

Quan aquesta persona explicava la seva metodologia a un grup no gaire nombrós de persones, jo pensava en el meu temps de docent, i també pensava en l’evolució que hi ha hagut els darrers anys i crec que puc afirmar, que a cap poble Mallorca es juga en català al pati, que a tots, majoritàriament es juga en castellà, perquè tenen la competència del castellà més desenvolupada. També recordava que havia anat a fer una feina a un poble del pla d’aquesta illa, allà on sembla que haurien de conservar intacta la llengua que es parla a Mallorca. Doncs jo anava caminant per una voravia i vaig coincidir que darrere meu venien un grup de nins i nines que acabaven de sortir de l’escola, tendrien entre 8 i 10 o 12 anys; doncs tots venien parlant en castellà. Això perquè surtin els de la dreta i la dreta extrema dient que el castellà es perd a Mallorca, i perquè els del PSIB tot regirats vulguin posar més castellà a l’escola. Aquests perquè el català, la llengua pròpia d’aquesta terra, no els interessa, i els altres perquè el volen eliminar, el volen fer desaparèixer de damunt la terra. El volen tapar amb caramulls de lava. Són com un volcà en erupció i volen que els seus vòmits magmàtics destrueixin el català, el soterrin. Tampoc no els interessaria massa deixar viure els parlants d’aquesta llengua.

Sempre he pensat que cada vegada moren més catalanoparlants que no en neixen. La diferència sempre és negativa per als catalanoparlants. Per tant, la desaparició dels catalanoparlants i de la llengua és una qüestió de temps. I si un dia s’han de cercar responsables, segur que el PSIB i els que el comandaven en seran ben responsables.