algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
21°

'Epigramari' de Joan Tomàs Martínez Grimalt

Foto: J.A.Calvo

Quan a finals del mes de juny apuntàvem que, possiblement, seria la darrera tertúlia de Kinesdues a Can Balaguer, encara no teníem clar com s’encetaria el nou cicle a partir de setembre. És a dir, si retornaríem a la llibreria Lluna o no. De moment, el punt de trobada poètica ha continuat a Can Balaguer i, com és habitual, de la mà d’Àngels Cardona, Maria Victòria Secall (Kinesdues) i, no cal dir-ho, amb el suport de Maria Barceló.

L’autor convidat, Joan Tomàs Martínez Grimalt, és historiador, poeta, escriptor, dramaturg, guionista i doctor en arts escèniques. Ha publicat els reculls de poesia Els jorns (Premi Miquel Costa i Llobera, 2008), Proètica dels plaers (Premi Bernat Vidal i Tomàs, 2009), El poder i la fortor (escrit a tres mans, 2009) i Obagues i solanes (2016).

També ha format part d'antologies com Pedra foguera (2008) o Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (2011). Fou membre del col·lectiu Pèl capell.

S'ha dedicat a l'escriptura dramàtica i cofundà la companyia Corcada Teatre (2006), amb la qual ha col·laborat en adaptacions d'autors catalans. Ha participat en la dramatúrgia d’espectacles com #Comviure (Premi Ciutat de Palma, 2018), Cabaret intimíssim (Premi ATAPIB al millor espectacle, 2018), entres d’altres muntatges (amb textos de Miquel Bauçà, Guillem d’Efak, Fernando Pessoa o Bartomeu Fiol).

És autor de l'obra de teatre Cendres. Cartografia de l'exili (2016), representada per la segona companyia en què participa Martínez, La Polar. Cal recordar que com a guionista ha participat a la tercera temporada de Mai neva a ciutat. Cal afegir que Epigramari va rebre el 2020 un dels ajuts de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) a la creació.

Durant l’hora i mitja que durà la vetlada literària, es prioritzà sempre cedir la paraula al poeta, tot i que qualsevol de les persones assistents també podien dir-hi la seva. La primera referència al poemari va ser parlar del títol, és a dir, Epigramari. L’epigrama és una composició poètica breu, de to satíric i contengut moral, social o polític. Tenint en compte aquest aspecte, podem fer-nos una idea del que trobarem a Epigramari. El llibre és un conjunt enllaçat de versos breus, sense afegitons sobrers i, en general, auster en la sintaxi.

Entre els participants a la tertúlia es deixà caure el sentiment que, després de llegir el llibre, hi havien percebut desesperança i un cert nihilisme, la qual cosa es deixa entendre a qualque poema. Ara bé, Joan Tomàs Martínez va treure ferro al tema i confessà que el que trobam a Epigramari és fruit d’un moment, amb tocs de desencant, que prové d’un recorregut llarg en el temps. Martínez ens explicà que el llibre constava de dues parts simètriques i que els noms de cadascuna, #noesi la primera i #ur la segona, ens donen pistes sobre la intenció del poemari.

Epigramari parla sobre els marges ambigus de la realitat i seva representació, sobre el present, la dimensió política de l’ésser humà o el joc social, entre d’altres, potser d’un futur inexistent. Evidentment, no cal estendre’ns més perquè tanmateix s’ha de donar pas als lectors. Com ens va recordar Joan Tomàs Martínez Grimalt, el lector acaba el poema, per tant, cal que sigui aquest que completi el camí proposat a Epigramari.

Un tast:

Només som aquí,
equidistants,
entre una incògnita
i una altra;
entre un plaer
i una tenebra;
entre anemones
i crustacis.

Referència: Epigramari de Joan Tomàs Martínez Grimalt AdiA Edicions. Calonge (Mallorca), 2021

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris