A qui pugui interessar:

Des de fa dos mesos em trob immersa en un procés molt dolorós de prolapse rectal agut, que m'ha obligat a fer ús del servei d'urgències de la Clínica Juaneda-Maó desset vegades. Aquestes visites han estat progressivament cada cop més sovint per mor de les intenses crisis doloroses, que he tingut amb més freqüència amb el pas des dies.

Haig de felicitar s'equip directiu de la clínica per la qualitat professional i humana del personal sanitari de tot el servei d'urgències. Amb aquestes estades al servei i amb la quantitat d’hores que hi he hagut de passar he pogut observar detalladament el funcionament del servei i he viscut en carn pròpia la qualitat de la seva atenció al/a les pacients. Tant la qualitat humana com la diligència i l'eficiència de l'atenció de tots i totes ha estat exquisit.

Tanmateix, les llargues hores que he demorat a urgències m'han permès observar les condicions en què el personal sanitari hi treballa:

Em varen caldre només dos dies per conèixer TOTA la plantilla d'aquest servei: al tercer dia ja es repetien les persones que m'atenien, la qual cosa és clara evidència de que el personal és escandalosament escàs i que han de treballar en condicions inhumanes.

Quant a l'atenció que jo he rebut en totes ses meves visites al servei puc dir que ha estat excel·lent: el tracte humà ha estat proper, aclaridor de tot el procés de la malaltia i del tractament, eficient i diligent. Però he pogut observar que es veuen obligats/des a atendre, sens cap mena de respir ni pausa, molts/es pacients a la vegada, i que alguns/es treballadors/es del servei no tenen més remei que fer més hores de les que els pertoquen. Aquesta mancança de personal influeix greument en el prestigi de les Clíniques-Hospitals Juaneda en general (les polítiques de gestió i contractació deuen ser les mateixes), ja que sembla clar que es tracta d'una política incorrecta (i inhumana, i açò no hauria d’anar entre parèntesi) generalitzada de la quantitat de professionals que contracta, que sens dubte hauria de ser sensiblement major. És per aquesta raó que vull deixar constància pública d'aquesta més que lamentable situació. Aquestes observacions, tant les extremament negatives quant a la política de contractació com les positives quant a la qualificació i bon tracte que vaig rebre després de tot el personal sanitari de planta, les vaig poder confirmar amb escreix durant els deu dies que vaig estar ingressada per mor de l’operació (prolapsus rectal, hemorroides i fisura crònica) en què tot aquest procés va culminar. A tots/es ells i elles vull fer constar públicament el meu agraïment.

Que un servei mèdic sigui privat equival a que està enfocat, per definició, cara al negoci. Però açò no vol dir que el negoci s'haja de fer explotant el seu personal, que és, en definitiva, la font d'on raja el negoci. Una mala política quant a la quantitat de personal contractat, que impedeix als professionals fer com cal la seva feina, pot matar la gallina dels ous d'or. Encara que m'agradaria molt saber que les raons d'augment de personal fossin les que cal que siguin, i no perquè volguessin evitar matar la gallina.

PS: També voldria fer notar que seria d'agrair que tots els documents i la pàgina web de les clíniques-hospitals Juaneda tinguessin en compte que la llengua primera oficial de les Illes Balears és el català balear. Agrairia molt, doncs, que açò quedés reflectit en l'administració i la documentació d'aquesta organització mèdica. Per respecte. És obvi.

Mil gràcies,

Anna Rossell Ibern
Escriptora, poeta, crítica literària, gestora cultural.