nubes dispersas
  • Màx: 10°
  • Mín:

Violència general i violència catalanofòbica

Va costar molt reconèixer l’existència de la violència a les llars, perquè les primeres persones que la varen ignorar varen esser les que la rebien. Així si una dona era maltractada físicament per un home, ho amagava, perquè se n’avergonyia, ho amagava si podia i si qualque familiar ho deia públicament, el desmentia, negava l’evidència. Una vegada que es va començar a reconèixer la violència física, va passar molt de temps que ningú no denunciava violència psicològica, la més dura, la que fa més mal, però ja és reconeguda i denunciada. Recentment s’ha descobert i es denuncia una nova violència a les llars o fora d’elles si existeix la separació, tant si és formal com si és legal, és la violència vicària, la que un dels dos cònjuges, quasi sempre el masculí, intenta fer mal a l’altre a través dels fills i filles. I arriba a l’extrem de matar els menors per fer mal a la mare. Tenim uns quants casos ben recents (segrestos i assassinats). Mentre tenim notícia d’aquest tipus de violència, n’anam tenint una altra a la qual jo anomen com a violència catalanofòbica. La fòbia a tot allò que sigui català, les persones catalanes, la seva llengua o els seus costums, també són causa de comportament violent, especialment contra la llengua.

Exemples que han passat solament en una setmana, dels quals n’hem tengut notícia: un grup de turistes madrilenys han aturat un espectacle humorístic a Moncofa (la Plana Baixa) quan han exigit als que feien el monòleg en català, que el fessin en espanyol, quan l’espectacle es titulava “Riures en valencià” i l’havia programat l’Ajuntament. Els turistes madrilenys varen cridar: “En español, que estamos en España”. Ho tenen ben clar quina llengua parlen i volen parlar; res de cotons ni màrfegues, res de castellà, parlen espanyol, única llengua que volen que existeixi a Espanya. Quan volen fer mal als que la usen, estan utilitzant violència, una violència catalanofòbica. Però d’exemples d’aquests n’hi ha centenars, encara que la majoria no es denuncien, és com la violència psicològica a les llars. La gent està avergonyida i no la denuncia o no la provoca, perquè canvia de llengua. Si no la provoca i no l’usa per no provocar, vol dir que sap que existeix. No usar la llengua per no provocar conflictes és assegurar que se sap que existeix la violència catalanofòbica.

Un altre cas de violència catalanofòbica ha ocorregut al terme de Soriguera (Pallars Sobirà). Una dona i la seva germana anaven amb el seu cotxe, quan els han fet aturar. Un agent de la guàrdia civil ha demanat a la que conduïa a veure on anaven i ella ha respost: “Anem a Àreu”. L’agent li ha demanat que respongués en espanyol, no li ha demanat en castellà, tenen molt clar que parlen espanyol. Ella ha respost fins a tres vegades en català. Fins que l’agent li ha dit: “Soy la autoridad y si le pregunto que me hable en español, me habla en español”. La conductora li ha contestat: “En aquest país podem parlar en català”. A partir d’aquell moment s’han posat a registrar el cotxe i tot el que duien. Han trobat un tub de paracetamol i deien que allà hi havia cocaïna. Al final i després de recomanacions i sermons les han deixat continuar.

Un altre cas ha estat que un ciutadà ha publicat una denúncia que ha fet i que ha presentat a l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics i que ha publicat al Diari de Balears online. Diu que el dijous, 26 d’agost, dos vigilants de la platja d’Es Comú del municipi de Muro, després d’intentar parlar amb ells o altres usuaris de la platja, els han increpat requerint-los de manera bel·ligerant que els parlassin en espanyol i davant la negativa han reaccionat dient-los “maleducados”, “estamos en España”. El denunciant ha manifestat que són servidors públics i que per això tenen l’obligació d’esser competents en la llengua oficial i pròpia d’aquesta terra.

M’he quedat sense espai per parlar de violència en general, però d’aquesta la majoria de persones n’estan ben informades. Des dels atemptats terroristes de Kabul, fins a la pallissa que es dona a l’amo d’un restaurant perquè volia cobrar 60 euros, les bandes de lladres de pisos, menors que peguen una pallissa a un homosexual o l’assalt a un alacantí que l’amenacen de mort per maricon. En conclusió, vivim en un món on hi ha massa violència, que s’hauria de fer desaparèixer, i nosaltres, especialment, hauríem de fer desaparèixer la violència catalanofòbica.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bartomeu, fa dervers d'un any

Sempre en català, i si no anglès, alemany, francès, per ordre d'importància es clar, últim recurs en castellà.

Valoració:0menosmas
Per catalonski, fa dervers d'un any

Ens caldria plantar-nos i parlar català al 100 x 100, sense fer distincions, que prou escoles paguem per que l´aprenguin tant els nouvinguts i els orelluts que en són refractaris.
Ja fa anys que ho faig així i us alegraria saber que me´n surto molt bé, i encara que algú segueixi el diàleg en castellà, no em diuen pas que no m´entenen....

Valoració:3menosmas
Per Pep Corba, fa dervers d'un any

Arriba per tot arreu,fins i tot als moters; no vull dir que tots-es hu practiquin; saludes en catalá,jo, i d'altres,fins que el españolardo de torn,escriqué " mucho catalán por aqui"; no li vaig seguir el joc,i segueixó saludant en la llengua,de casa meva; el resultat,és que els altres companys,ja no escriuen en catalá,i la resta,no contesta.
Ho tinc clar,si volen,que m'expulsin del grup de wass,que jo no pens canviar,per aquets gonellas,que generalment,són adeptas del santiscal,i de la seva spaña.

Valoració:2menosmas
Per I tant, fa dervers d'un any

¿Qué tiene que ver la violencia machista con lo que el autor señala como "catalanofobia"?
La cabra siempre tira al monte. Que gran verdad.
Tenía dos amigos, digo "tenía", pues hace muchos años que no sé de ellos, que cada uno con su tema, no eran capaces de hablar de cosa diferente.
Uno de ellos, mujeres, mujeres, y mujeres. El otro fútbol, fútbol y fútbol. Ahí empezaban y terminaban. Nunca se conocieron.
Existen estos personajes, y no hago comparaciones con nadie. Cada uno tiene más que suficiente con sus circunstancias.
Por cierto, vivimos en España, o en Insulindia. Por ejemplo. Y ahí lo dejo, instalado en un mar de dudas.

Valoració:-5menosmas
Per x.-ray, fa dervers d'un any

i la hispanofobia?

Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente