L’expresident dels Estats Units, Bill Clinton, va expressar una idea, ara fa vint anys, amb la fórmula amb la qual encapçalam aquest apunt: «The future will be either Catalan or Taliban» («el futur serà català o talibà»).
Ho va dir l’octubre de l'any 2001, poques setmanes després dels atemptats de les Torres Bessones i després de deixar la Casa Blanca en mans de George Bush fill.
En aquell discurs, Clinton desitjava i confiava que el futur fos català, que era l’opció bona davant l'opció nefasta que representava la barbàrie dels talibans.
Uns anys més tard, els catalans posaven en marxa el procés cap a la plena sobirania, cap al seu alliberament col·lectiu com a poble. Un procés estrictament pacífic. Exemplar. Cívic. Escrupolosament democràtic.
Però la resposta de l'Estat espanyol, tolerada en bona part per la Comunitat Internacional, va ser bàrbara. Violenta. Exemplificadora i venjativa. Talibanesca. Va enviar forces policials i militars a atacar violentament i apallissar ciutadans pacífics que exercien el seu dret a vot, va empresonar algunes de les persones que havien tengut més visibilitat en el procés i persegueix amb acusacions falses milers de catalans encara avui.
El procés independentista català ha estat i representa una mobilització popular modèlica cívica i democràtica i és, també, un model internacional de canviar l'statu quo de manera no violenta. El contramodel internacional al model talibà.
L'octubre de 2017 «va ser una gran oportunitat perduda per les grans institucions internacionals. L'ONU, la UE i altres institucions internacionals varen perdre la gran oportunitat de canviar (a millor) la història. Era una ocasió immillorable per donar suport a una manera d'accedir a l'exercici de l'autodeterminació sense fer ús de la violència. Hauria pogut ser un exemple a nivell mundial» dèiem i escrivíem ara fa tres anys.
Però la Comunitat Internacional es va estimar més tolerar la repressió talibano-espanyola contra els catalans... i ara en torna a patir les conseqüències.
El futur del que parlava Clinton ja ha arribat. I és talibà.
Un futur català també pot voler dir un futur kurd, com es de sa revolució de Rojava, que està causant terror a totes ses cancelleries, tots es exèrcits i totes ses multinacionals. S'estimen mil vegades més es talibans i per això no es denuncien ses barrabassades de s'estat turc i ses milícies aliades seues, que són qui fan sa feina bruta a tota sa cínicament anomenada "comunitat internacional"