La possessió que el posseeix. Hi pots posar messions. Alguns es poden pensar que hauria d’esser al revés ja que ara és molt més conegut el puig que les cases de la possessió, però això és una visió molt moderna. Abans moltes coses s’entenien al revés que actualment i en aquell context cultural, caracteritzat per sobreviure en condicions molt més difícils que les actuals, els puigs tenien molt poca importància, si no feien nosa.

D’això darrer encara n’hi ha una anècdota tan recent que estic empegueït de citar-la com cal, i era un titular de premsa on deia que el problema de la carretera d’Algaida a Llucmajor eren les muntanyes que hi ha enmig. No record si era en portada però s’ho mereixia, i li sobrava raó ja que efectivament, el problema d’una carretera de muntanya és la muntanya. Una altra pel·lícula seria si la muntanya, o els boscos, o els jaços dels torrents, poguessin parlar... Glups!

Tornant als puigs, els nostres padrins hi tenien poques feines, afortunadament, ja que les poques que hi havia solien esser ben feixugues, de flastomar amb ganes, i enfora de remeis, però literalment i físicament, no era com ara.

A falta d’un estudi filaprim és a la vista que el fenomen que exposam afecta els puigs més importants. Deim ‘puig de Galatzó, puig de Lofra, serra d’Alfàbia...’ per la possessió. No se’n salvaren ni els puigs majors, que al segle XIX eren dos: el puig Major de Son Torrella i el puig Major de Massanella. No serà fins al segle XX quan el puig Major (actual) consolidarà el topònim en exclusiva, sens dubte per mor de l’excursionisme i altres fenòmens de la vida moderna, entre altres la militarització que s’afegeix a la privatització mallorquina de terra mar i aire.

El puig de Tossals és un dels casos que ens poden semblar el contrari però és el mateix: el puig també fa nom per la possessió de Tossals (les cases són actualment el refugi del GR, essent quasi l’únic que mereix el nom de refugi de muntanya). Un altre tema és que ‘tossal’ sigui sinònim de ‘puig’. En aquest cas s’ha donat la volta completa: inicialment unes cases “perdudes dalt de les muntanyes” prenen el nom del lloc, que li diuen ‘tossals’ i volia dir ‘muntanyes’. Les cases es queden el nom, ‘tossal’ desapareix de la parla quotidiana, però queda allà fossilitzat. En la pròxima fase ‘tossal’ ja no és referent de muntanya sinó només de la possessió, aleshores per anomenar la muntanya ho reblam: puig de Tossals. La prova del nou és que adesiara s’hi afegeixi un complement específic: puig de Tossals Verds. I per a què necessitam un complement? Doncs precisament per a les cases, ja que les actuals (Tossals Verds) es varen construir ex novo i lluny de les primeres (Tossals Vells). Hi ha altres hipòtesis, però...

Passa exactament el mateix amb la muntanya de Montcaire. ‘Mont’ és un arcaisme desaparegut de la parla actual, però fossilitzat en molts topònims. La Catalunya central n’està petat: Montserrat, Montsant, Montsec... Quan Montcaire ja és el nom la possessió (i després llinatge), tan aferrat i fossilitzat que no en distingim els components, com distingim la muntanya de damunt? doncs això: muntanya de Montcaire. Ací s’ajunta la curiositat que ‘muntanya’ és un mot ben transparent, però inusitat com a genèric toponímic, probablement perquè ja està copat per ‘mont’. A Mallorca el genèric orogràfic principal és hipertrofiat amb ‘puig’ tot i que no exclusivament. Aquest fenomen és recurrent en toponímia i té un nom ben curiós: tautologia. Un derivat n’és el llinatge “Puigdemont”, que és com que dir “la muntanya del puig”.

Si ja tenim aquest fenomen aclarit i no tenim proves del cas contrari, el ‘puig des Teix’ no té cap motiu per esser-ne excepció: és molt més versemblant que el puig faci el nom de la possessió que no pas per un arbre perdut per allà dalt que encara és viu perquè les cabres no hi arriben. I ja que som per ací, quan anam de Palma cap a Sóller no veim el puig des Teix perquè ens el tapen “ses tres Maries”: el puig de s’Alqueria, el puig de Son Nasi i el puig de Son Poc, tres noms de puig acadèmics.

Un cas massa complicat, i opac, que deixarem en grau de probable, és el del ‘Tomir’, que tan sols no necessita genèric perquè no es pot confondre amb res més, ben igual que ‘Mortitx’ que no necessita ni article perquè tampoc no es pot confondre amb res més del món, com no sigui el vi, i tanmateix són pràcticament les mateixes lletres, aleshores no es pot descartar que sigui una metàstasi, tot i que molt erosionada, cosa lògica tractant-se d’un mot precatalà, i la distància és raonable per esser la mateixa alqueria, parlant de fa mil anys.

No cal dir que hi ha altres formes d’anomenar els puigs. Si hi ha moltes maneres de matar puces, què no passarà amb les maneres d’anomenar les coses i amb segles de modificacions. El referent pot esser d’un altre tipus, encara transparent o tan opac i deformat que no s’entén ni llegint tot el que se n’ha escrit. Hi ha de tot, amb els noms “des putxos” fins i tot tenim un ‘mil’ subordinat al seu coll: el puig des Coll des Jou.

I per cert, en temps dels moros ‘(al) hofra’ no volia dir puig, sinó fondal, aleshores el referent n’era es Barranc, mentre que en cristià ‘Ofre’ no vol dir res, ni existeix.