Gestió forestal i regulació hídrica

Cap novetat al front. Fa anys, molts d’anys ja, tants com una quarantena, d’una manera o altra mitjançant el blog “amicsarbres”, articles, fòrum del GOB, cartes al diari, opinions en àmbits professionals, crides a actuar per part de l’entitat ecologista de referència sense resposta... vaig afegir la meva veu, la meva anàlisi crítica a la de qui entenia que un dels problemes greus dels nostres boscos són les cabres, tan simple, si. Però és difícil fer entendre a qui només fa dos dies tracta de bruts els boscos amb densa, rica i protectora vegetació mediterrània i els culpabilitza de la provocació del foc.

Per comprovar la devastació que les cabres provoquen, cal anar a la muntanya, trepitjar el terreny forestal, no només un dia o dos a l’any quan s’ha produït un accident meteorològic d’un cap de fibló o una acció criminal en forma d’incendi negligent o intencionat per fer-se la foto, no, cal caminar-hi, observar la degradació de la vegetació ja ben de dins estadis molt vulnerables, l’erosió, la manca de defensa per regular les correnties, la poca absorció i canalització al subsol, les torrentades... tot això forma part, efectivament com diu el Conseller, de la pressió antròpica i aquí sí, per manca d’una correcta gestió que durant anys des d’instàncies polítiques i tècniques responsables han permès i fins i tot, com és el cas del Consell de Mallorca, han estimulat, no només amb conseqüències negatives pel que fa a l’esmentada regulació hídrica, s’afebleix també la resistència de l’hàbitat, la seva resiliència front els incendis, augmenta la temperatura del seu sòl, es redueix la seva humitat relativa, provoca l’afebliment dels seus efectius, afavoreix efectes plaga, no pot assolir la maduresa necessària... És enorme la responsabilitat de l’estat actual dels boscos per qui durant anys han dirigit o gestionat la funció pública en l’aspecte de gestió forestal i no s’hi veu cap indici d’esmena.