Parlem i escrivim molt sobre els problemes financers, econòmics, d'empobriment, socials, educatius, de violència de gènere..., de com la pandèmia ho ha agreujat, i de com evolucionarà, tot plegat, en el període postpandèmic. Afegim-hi un altre tema a l'inventari de temàtiques sobre les quals convé reflexionar: La problemàtica d'emmalaltir a la feina.
Sobre aquest assumpte, que és molt important, i determina, en bona part, el grau de decència d'una societat, l'Enquesta de Població Activa (EPA-INE), amb la publicació del mòdul sobre accidents laborals i problemes de salut relacionats amb l'ocupació, ens proporciona una dada de casa nostra absolutament rellevant:
Durant el 2020, any en què la crisi laboral motivada per la crisi sanitària de la covid-19 va reduir a mínims l'activitat laboral, un total 55.200 persones van sofrir alguna malaltia provocada o empitjorada per la feina. Més del 10% de la població ocupada mitjana anual va emmalaltir o empitjorà el seu estat de mala salut pel treball! Segurament, l'empitjorament de la salut mental per la incertesa laboral ha estat considerable. En qualsevol cas, és un fracàs de totes les polítiques públiques i privades de prevenció de riscos laborals i de promoció d'un ambient laboral saludable.
Deia més amunt que accidents i malalties laborals determinen, en bona part, el grau de decència d'una societat. Efectivament, una societat sense una bona atenció als problemes psicosocials a la feina, amb un grau elevant de medicalització en els centres de treball, amb deficiències en el reconeixement i protecció social de les malalties professionals..., és una societat amb un grau de decència baix. Altrament dit: emmalaltir a la feina és conseqüència d’una construcció social indecent. Pensem-hi!
