muy nuboso
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
25°

Mestres de vida

«Contrabandista de verbs clandestins escampant el verí
Pobles vius i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar
Si del carrer i el corral és l'ama
I ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit».

Això diu el particular homenatge del grup valencià Zoo a una mestra que varen tenir. Una Mestra, Marifé Arroyo, a la que vàrem entrevistar a dBalears.

I justament, ara que acaba el curs escolar, un curs que va començar amb molts dubtes i pors i que culmina amb uns resultats raonablement bons pel que fa a la pandèmia, és bo recordar els herois imprescindibles, aquells que sempre hi són, aquells que eduquen i creen cohesió social encara que la majoria de vegades ho hagin de fer nedant a contracorrent d'un sistema hipòcrita que, teòricament, imparteix uns valors en l'educació i després escampa valors contraris a través de mitjans més dotats i potents.

Ara que acaba el curs escolar és necessari fer un reconeixement als mestres i professors. Als docents que fan una Mallorca, unes Illes Balears i un Món millor.

Al comportament heroic que han demostrat, aquest darrer any, la majoria de professionals de la Sanitat, hi hem d'afegir, amb menció cum laude, la gran majoria de professors i mestres de les Illes Balears, que han hagut de fer feina en unes condicions terribles, que han hagut de substituir, amb el seu compromís, la manca de recursos i mecanismes per desenvolupar la seva tasca en condicions. I que han estat el baluard i referent per a molts joves per ajudar-los a escapar, no del temps que ens toca viure, però sí, una mica, de les limitacions emocionals i intel·lectuals d'aquests temps estranys i pandèmics.

Els docents de les Illes Balears són herois del nostre temps. Són autèntics mestres de vida i des d'aquí els feim aquest petit i modest homentage. Gràcies Mestres i professors. Gràcies docents!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per I tant, fa mes de 3 anys

No hi ha que escatimar es mèrit a ningú, pero ets docents mai estarán a s'altura de sa classe mèdica en cliniques i hospitals.
Per no parlar des metges i altre personal sanitari que ha mort per estimar an es malalts i a sa seva professió. I de aquestas coses no dius res.
Aquí no hauries de tenir dubtes de cap classe.
"Un poble que brama en un idioma proscrit" (¿¿¿???)

Valoració:-2menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa mes de 3 anys

Mira que os gusta el drama.
Qué idioma proscrito?.
Te crees William Wallace?.
Es que te tienes que reír.
Por otro lado, no entiendo cómo tenéis el valor de equiparar sanitarios con docentes.
Un año "trabajando" desde casa. Esas son las condiciones terribles?.
Conozco más de uno que entró en depresión al saber que volvía a las presenciales.
No se han visto en otra igual.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente