«Contrabandista de verbs clandestins escampant el verí
Pobles vius i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar
Si del carrer i el corral és l'ama
I ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit».

Això diu el particular homenatge del grup valencià Zoo a una mestra que varen tenir. Una Mestra, Marifé Arroyo, a la que vàrem entrevistar a dBalears.

I justament, ara que acaba el curs escolar, un curs que va començar amb molts dubtes i pors i que culmina amb uns resultats raonablement bons pel que fa a la pandèmia, és bo recordar els herois imprescindibles, aquells que sempre hi són, aquells que eduquen i creen cohesió social encara que la majoria de vegades ho hagin de fer nedant a contracorrent d'un sistema hipòcrita que, teòricament, imparteix uns valors en l'educació i després escampa valors contraris a través de mitjans més dotats i potents.

Ara que acaba el curs escolar és necessari fer un reconeixement als mestres i professors. Als docents que fan una Mallorca, unes Illes Balears i un Món millor.

Al comportament heroic que han demostrat, aquest darrer any, la majoria de professionals de la Sanitat, hi hem d'afegir, amb menció cum laude, la gran majoria de professors i mestres de les Illes Balears, que han hagut de fer feina en unes condicions terribles, que han hagut de substituir, amb el seu compromís, la manca de recursos i mecanismes per desenvolupar la seva tasca en condicions. I que han estat el baluard i referent per a molts joves per ajudar-los a escapar, no del temps que ens toca viure, però sí, una mica, de les limitacions emocionals i intel·lectuals d'aquests temps estranys i pandèmics.

Els docents de les Illes Balears són herois del nostre temps. Són autèntics mestres de vida i des d'aquí els feim aquest petit i modest homentage. Gràcies Mestres i professors. Gràcies docents!