Continuen desfullant la margarida; indults, sí; indults, no..., n’hi ha que amb molta mala bava, han manifestat que sí, que els indults són una millora per a Espanya, per a la pàtria... i que els catalans s’aturaran d’emprenyar, que no serà tan mala cosa això d’indultar delinqüents catalans. D’altres treuen foc pels queixals contra aquests... i n’hi ha que fins i tot estan disposats a anar porta per porta a recollir signatures. Tots els dretans i dretans extrems es donaran les mans i sortiran a la foto que voldrà demostrar que són defensors de la Constitució, cosa que no fan els independentistes. Aquests que perden el cap per les firmes són els mateixos que varen recollir-les contra l’Estatut devers el 2010 (ja ha plogut) i són els mateixos que no han estat capaços d’analitzar que tots els mals que ara critiquen són les conseqüències d’aquella famosa recollida. Com que no saben ni volen saber res d’història queden condemnats a repetir-la. Per tant, els catalans també hi tornaran... a delinquir. Ja ho veurem què serà en esser cuit... Segur que hi haurà dificultats per llevar-nos el tapamorros, Espanya tendrà dificultats a l’Eurocopa i Nadal mai més no serà el mateix a Roland Garros (l’edat no perdona ningú). En canvi, Espanya continuarà essent una i indivisible i en Puigdemont no tendrà immunitat a l’Estat espanyol, perquè Espanya no és Europa (ells diran que no són tan poca cosa com Europa). El PSOE al Congrés ni tan sols ha defensat la pluralitat lingüística, cosa que sí feia quan es trobava a l’oposició de Rajoy. Un bon desastre! L’únic positiu és que s’ha pogut parlar del tema... i segurament arribarà el dia que caurà com a fruita que haurà madurat.

La Plataforma per la Llengua va presentar una proposta no de llei al Congrés dels Diputats per declarar que a Espanya existia el plurilingüisme i que, per tant, s’havien de defensar totes les llengües i no solament la castellana, que sembla que és l’única que contempla la famosa Constitució. Tots els partits independentistes i sobiranistes, a més d’Unides Podem la defensaven, eren uns deu partits, però un de tot sol, el PSOE, va ser útil perquè la proposició no fos aprovada. Com hem dit abans, és el mateix PSOE que en temps de Rajoy defensava la pluralitat lingüística, però ara no ho fa. No és estrany idò que la presidenta Armengol canviï de llengua a Eivissa quan li peguen un crit perquè ho faci.

Amb tot això no és estrany que el president Sánchez escrigui el tuit següent: “NO es NO. La independencia no es posible. No va a haber derecho de autodeterminación. No se vulnerará la Constitución. El problema de Cataluña es la convivencia, no la independencia. Solo hay 2 vías: o confrontación o diálogo en el marco del Estatut y la Constitución”.

I també pot passar això altre: Que un policía, que és un funcionari es negui a atendre una persona que viu a Castelló perquè no li parla en castellà. I la manera que té de no atendre-la és penjar-li el telèfon. La proposició no de llei pretenia acabar amb aquestes situacions discriminatòries, però la qualitat democràtica dels governants d’Espanya és la que és i no s’hi poden fer gaires coses més.

No gaire enfora de la platja de Badalona hi ha o hi havia la fàbrica d’Anís del Mono. Si hi heu estat, haureu pogut veure en el seu passeig marítim una moneia de bronze de devers un metre i mig d’alçada que sembla que governi la platja. És el mono de l’anís. En aquesta fàbrica, des de 1870, s’hi han fabricat milers de litres i de botelles d’aquest Anís del Mono, que ha servit per fer moltes sobretaules i moltes celebracions, a part de beure’n incomptables copes darrera la barra de qualsevol bar. Va ser molt consumit durant els anys 70, 80 i 90 del segle passat. Encara ara és una beguda preferida. La notícia és que la fàbrica tanca per ara les seves portes i es trasllada al Port de Santa Maria de Cadis. Espanya, a poc a poc, vol desindustrialitzar Catalunya. És que espera que Catalunya no pugui sobreviure sola per permetre-li que s’independenditzi? Algú de l’empresa ha manifestat que quan el Govern de la Generalitat pretén posar en marxa la declaración unilateral d’independència es crea inseguretat jurídica. I això no és pixar fora del test?

Anís del Mono va complir el 2020 un segle i mig. Fa mig segle que el va comprar la familia Osborne. Embotellen cada any 3,5 milions de botelles, amb una plantilla d’una vintena de persones. L’empresa manifesta que no es deslligaran totalment de l’empresa que els va veure néixer i matindran una petita part de la destilació, realitzada de manera tradicional, a Badalona. Això ho han garantit al batle del PP de Badalona, Xavier García Albiol.