Ens trobam en plena època de transició. A veure si aquesta transició és més completa i menys complexa que la transició política del franquisme a la democràcia, que no ha acabat mai. I no ha acabat perquè no ha arribat la democràcia de ple, ni de dret, aquella a la qual tots hi hauríem de poder arribar. Ens diuen que sí, que ens trobam vivint dins l’estat més democràtic del món. Els espanyols sempre han patit de voler esser els millors, els més descobridors, els més conqueridors, els més avantatjats en tots els aspectes de la vida. Record que es presentaven a campionats del món, a olimpíades i a altres gran competicions a les quals no se’n duien ni una sola medalla: les d’or es varen torbar molt a arribar. Quan algun esportista va fer alguna cosa per guanyar medalles o campionats, qui ho aconseguia es convertia en heroi, com Iniesta que va aconseguir un gol per al campionat del món, o el medallista que volava pel gel amb els esquís. Fins l’any 1992, que es varen organitzar les Olimpíades a Barcelona no es va començar a girar la truita, però en qüestions polítiques arribam tard a la democràcia, com es va arribar tard o no es va arribar mai a la revolució industrial. Però no ho admeten que no hagin arribat a la revolució democràtica. Per això neguen tenir presos polítics i exiliats. No els volen, diuen que no en tenen, perquè aquestes persones només existeixen als règims dictatorials. Per això uns els volen treure de la presó i uns altres, els que naveguen amb la creença que en temps d’en Franco es vivia millor, aquests volen que es podreixin dins les presons. El temps i la llavor posaran totes les coses al seu lloc. No hem de témer.

Esquerra Republicana de Catalunya ha demanat al Govern que Oriol Junqueras, un dels presos polítics, que pugui assistir a les meses de diàleg, aquestes que han de tenir el govern de la Generalitat i el de l’Estat i La ministra portaveu del Govern, Maria Jesús Montero ha deixat la porta oberta a aquesta participació Això pot voler dir que haurà estat indultat. En principi només hi havia de participar membres dels dos governs, però s’ha de tenir en compte que seran el Govern de la Generalitat i el de l’Estat els que decidiran qui hi assisteix en representació seva.

Tots hem vist la setmana passada la invasió d’immigrants marroquins menors d’edat cap a Ceuta. També s’ha sabut que era una reacció al fet que les autoritats espanyoles haguessin acollit el líder del Front Polissari, Brahim Ghali, que amb Covid-19, el tenien ingressat a un hospital de Logronyo. El Govern marroquí ha anat una passa més endavant, quan ha demanat què passaria si el Govern marroquí hagués acollit un pres polític o un exiliat de la causa independentista catalana, ja que el Govern del Marroc compara el conflicte al Sàhara occidental amb l’independentisme català. Es pot resumir el pensament del Govern marroquí amb aquesta frase: “No podem lluitar contra el separatisme a casa i fomentar-lo a casa del veïnat”.

Davant les crítiques del Govern marroquí, el president espanyol Sánchez ha manifestat que aquestes eren completament inacceptables i aquestes han estat les seves paraules: “No poden oblidar que no tenen un aliat millor dins de la UE que Espanya. Si allò que diu el ministre d’Afers Estrangers marroquí és que ha utilitzat la migració, és a dir, l’assalt a les fronteres espanyoles per part de deu mil marroquins en quaranta-vuit hores, a mi em sembla del tot inacceptable i, per tant, rebuig aquesta declaració”.

Una maror dretana i ultradretana ha recorregut tota la península ibèrica, supòs que exceptuant Portugal, i ha deixat diversos actes d’acord amb la ideologia eliminatòria de tots els trets identitaris i diferencials, ja que només pot existir la identitat espanyola. Per això a la Universitat d’Alacant s’ha convocat una taula rodona per defensar la llengua espanyola. Deu ser que aquesta llengua deu estar en perill. Una diputada de Vox, Macarena Olona, uns dies abans feia propaganda de l’acte, intentant evitar un possible boicot. Com es pot preveure, aquest acte, s’acompanyaria amb atacs contra el català, l’euskera i el galaico-portuguès. A la diputada de Vox l’acompanyaren Fernando Sánchez Dragó i el periodista d’Intereconomia José Javier Esparza. Activistes declarats contra la llengua dels valencians, juntament amb altres. Molta genteta inculta que varen fer retirar un mapa dels dialectes del català que comprèn tots els territoris de parla catalana, perquè varen acusar el mapa de seu un dels Països Catalans. I això és una cosa molt greu. Ja se sap, no existeixen presos polítics, no existeixen exiliats, no existeixen països catalans. Per tant, Espanya és un país negacionista.