cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
24°

Un bon exemple de respecte a la tradició lingüística de Mallorca

183823

Mallorca en concret i les Illes Balears en general, avui en dia són, sens dubte, un dels territoris del món amb més pressió immigratòria del planeta. Pensau que l'any 1970, a les Balears érem 533.000 habitants. La primeria del 2020 érerm 1.211.000. Això suposa un augment de 678.0000 habitants, per tant més del doble d'habitants en 50 anys. Un augment de 13.650 habitants cada any. Per tant, com si cada any, durant 50 anys, fos nascut un municipi del tamany demogàfic actual d'Andratx, o Capdepera, o Sa Pobla, o Santanyí. Cada any. 1.130 nous immigrants cada mes. 22 cada setmana.

La televisió ens en mostra 22 si vénen amb una patera, fugint de la fam, de la misèria, o de la guerra. I tothom els maleeix, els mira malament, els té tírria. Tothom no, però ja m'enteneu. No és el tema d'avui, però ho dic perquè, per mi, les persones tenen la mateixa dignitat humana amb papers o sense. Amb el mateix DNI del territori d'acollida o amb un de diferent. Ho dic perquè, si ens escandalitza que n'arribin 22 amb pastera, ens tocaríem esser escandalitzats cada dia fe fa més de 50 anys ençà, d'un punt de vista de números i de cabuda humana en aquesta illa,. Però si pensam que aquesta allau és per mor del turisme i que això és bo, que és natural aquest augment i que, per dir que anam bé, hem de continuar amb aquest creixement, que cada any és exponencial, vénc a dir que cada any l'augment és més gros que el de l'any passat, idò en aquest no entenc que peguem el crit al cel per una patera més.

Com he dit, no és aquest el tema que vull tocar avui. Més ben dit, no és el caire humà ni el caire demogràfic en una illa tan petita el tema que vull tocar, sinó la conseqüència en l'ús social del català de Mallorca que això ha duita. Per mor d'aquest descontrol immigratori i, sobretot, per mor de la política lingüística de l'Estat, que no ha volguda en cap la integració dels immigrants a la Mallorca tradicional, ni el temps de la dictadura feixista d'en Franco ni el temps de la suposada democràcia dels seus hereus, per mor de tot això, com a resultat de tot això, ara tenim que, en el camp de qualsevol trobada social, sigui un míting d'un partit, sigui una reunió de pares d'alumnes, sigui un curset de ioga, sigui una classe de teòrica d'autoescola, sigui un entrenament esportiu, sigui una classe de ball, sigui un curset d'informàtica, sigui una reunió d'una associació de veïnats, sigui una reunió de veïns de la comunitat d'un edifici, sigui una excursió guidada, sigui una reunió per a oferir productes de tupper, de tuppersex, de productes cosmètics, qualsevol reunió social en què qualcú hagi de dirigir la paraula a un grupet sols que hi hagi mitja dotzena de persones que hi assistesquin, és impossible que, abans del locutor acabar la primera frase, no s'aixequin un parell de mans exigint -en castellano!

I què passa aquí? Els mallorquins, com qualsevol poble colonitzat, tots callen. Maldament siguin deu mallorquins i un immigrant, la majoria dels mallorquins no té cap problema en renunciar que li dirigesquin la paraula en mallorquí dins Mallorca. Però és que, fins i tot el tant per cent petit però creixent de mallorquins que voldríem una Mallorca mallorquina, que volem senzillament viure en mallorquí a Mallorca, amb naturalitat, així com hi havíem viscut del temps del rei En Jaume fins a l'esclat del boob turístic dels anys 60, ensenyats com estam de callar i de no pintar un rave dins ca nostra, ens n'afluixam de dir res i acotam el cap. D'aquesta manera, el català de Mallorca va tornant un idioma en teoria oficial, ensenyat a escola, que, quan els convé, tothom l'entén, però que com més va més s'usa només en converses privades, entre dues persones, màxim tres, “en los círculos privados íntimos más reducidos”, que era on deia que feia servir el català el caudillín Aznar.

Però plànyer-se no serveix per res. Aquí se tracta de proposar solucions. Per mi, una institució que fa estona que la va encertar de ple va esser l'Església mallorquina. De quan, els anys 60 del segle XX, el Concili Vaticà II va establir que les misses, en lloc de fer-les en llatí (o com a mínim a més de fer-ne en llatí) en fessen en 'llengua vernacla', se posaren ja de bon començament a fer-ne en català i en castellà. Per l'excusa barata de l'economia lingüística', haurien pogut dir “en castellano nos entendemos todos”, posat que els anys seixantes i setantes la immensa majoria dels mallorquins autòctons ja érem passats per la immersió en castellà a escola. Però, per respecte a la tradició lingüística de Mallorca, l'Església mallorquina va malavejar que els mallorquins assisstents a missa tenguéssem celebracions a voler on poguéssem anar sense sentir-nos estrangers a ca nostra. De visites guiades a La Seu també n'hi ha en les dues versions lingüístiques.

Així és que la minoria creixent de mallorquins amb dignitat lingüística haurem de fer via, a l'hora d'assistir a qualsevol esdeveniment social on hi haurà comunicació oral, a demanar, abans d'anar-hi, si hi haurà trobada en la llengua oficial i pròpia de Mallorca. Si no ens ho asseguren, bonament i alhora amb convicció, ho hem de proposar i exigir. De totd'una, no ens faran cas a la majoria de trobades. Però nosaltres hem de fer servir el mallorquí a les intervencions del públic per posar de manifest que existim. D'aquesta manera, si la minoria creixent militant no deixa censurar el mallorquí, començaran a tenir quaque problema els qui no l'estimen i volen que desaparesqui de les reunions socials. I a poc a poc passaran dues coses: una, que hi haurà immigrants que sentiran interès per aprendre'l. I dues, que els conferenciants, els locutors, els parladors en públic, començaran a trobar sentit a oferir dues versions de les trobades que organitzin, una per a hispanoparlants i una per a catalanoparlants (i parlants d'altres llengües que vulguin aprendre català).

Els guies turístics, si anaven a l'economia lingüística, podrien fer totes les seves eixides en anglès. Però no: per professionalitat, per empatia amb els seus clients turistes i per respecte a la identitat, cultura i llengua d'aquests, fan les explicacions en anglès, en fan en alemany, en fan espanyol, en fan en francès, en fan en italià i, si ens mantenim ferms i actius els mallorquins que volem viure en mallorquí a Mallorca, també en faran amb normalitat en català en qüestió de pocs anys. Això mateix hem d'aconseguir que passi a qualsevol trobada social a Mallorca.

La propera passa serà que, per defecte, el català torni esser la llengua social a Mallorca. I que, en tot cas, siguin els parlants de la resta de llengües nouvingudes, els qui hagin de demanar versió especial.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pep Corba, fa 2 mesos

Vaig escriura en catalá,a E.M.Y.A., i me contestaran en castellá.És tenir,mala llet,i mala educació,peró,als denunciaré; ja ni ha prou,de " por mis c...",per als meus,ja als hi arribará.P R O U.

Valoració:2menosmas
Per idò sí, fa 2 mesos

Són aquestes unes recomanacions ben assenyades, però sembla que molt difícils d'imposar perquè els illencs no tenim dignitat a bastament. Encara que ens diguin que no som colonitzats, ens hi sentim, i actuam d'acord amb aquest sentiment d'inferioritat. Quina pena!

Valoració:5menosmas
Per Albert Campos, fa 2 mesos

Ningú no corregeix els texts abans de publicar-los? Desvirtua tot el que s'hi diu per complet.

Valoració:1menosmas
Per Toni, fa 2 mesos

Ben d'acord amb en Jordi Caldentey i amb en Lluís.

Valoració:9menosmas
Per Lluís, fa 2 mesos

Totalment d'acord amb en Jordi. Es qui volem preservar es mallorquí no tenim es bolletí oficial a disposició nostra per poder legislar sa política lingüística que voldríem, però ningú mos pot impedir que usem es mallorquí sempre en sa nostra vida familiar, laboral i social, i aquest comportament farà revertir s'inèrcia castellanitzadora almanco en aquests redols. Ho he comprovat personalment: tenc parents, amics i coneguts d'origen castellanoparlant que just parlen mallorquí amb jo, i ho fan per una raó: perque som s'únic que parla en mallorquí amb ells. Amb naturalitat, amb cordialitat, sense prepotència però fora manies i prejudicis.
He comprovat que sa meva presència a qualsevol reunió fa que s'ús des mallorquí se multipliqui de manera exponencial, fins a tal punt que queda en evidència es comportament absurd de la resta de mallorquins, que giren sa llengua davant castellanoparlants que parlen mallorquí amb jo. Dit clar i llampant: queda en evidència que la resta de mallorquins fan es colló.
S'inèrcia de girar sa llengua està molt arrelada avui, però serà bona de revertir si som conscients que ès conseqüència d'un prejudici inoculat i no d'un comportament racional, perque s'immensa majoria de castellanoparlants residents a Mallorca entenen es mallorquí. Una vegada superat mentalment es prejudici, ès un comportament ben bo de mantenir: arriba un moment que ni tan sols éts conscient de quina llengua parla s'interlocutor, perque sa conversa flueix sense cap problema.
Com més siguem es mallorquins que mantenim sa llengua viva en qualsevol situació, hi haurà més entorns familiars, laborals i socials on n'augmentarà s'us de manera exponencial; i de cada vegada serem més visibles fins que farem quòrum i arribarà un moment que es mallorquí tornarà esser sa llengua de referència a Mallorca com ho ha estat durant segles.
Ès evident que tot seria més bo de fer amb una política lingüística que acompanyàs es comportament des mallorquins activistes, però sa falta d'aquesta política lingüística no ha d'esser una excusa per deixar de fer allò que podem fer individualment sense gaire esforç. I com més serem, més riurem!

Valoració:8menosmas
Per veritats que poden ofendre, fa 2 mesos

Hi ha , però, un a bona quantitat de nouvinguts espanyols d´Ñ, rancis i troglodites que, encara que tinguin clar que no són a casa seva, encara volen mantenir allò de que el castellà (no espanyol perquè no ho és ni ho serà mai), volen mantenir aquell distintiu franquista de que la llengua castellana, imposada, s´ha d´exigir en tot moment. No contents en que se´ls facin misses en la llengua de la messeta, arriben a protestar perquè en fan en una altra que no sigui la seva.
I amb aquests troglodites de la caverna, com en aquells temps, no els pots fer entendre res que no sigui havent-los ja donat un bon cop de garrot, com en el paleolític ! I aquí els tenim ! encara amb aquestes (a.C.).

Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris