«Rosa Parks es va asseure perquè que Martin Luther King pogués caminar. Martin Luther King va caminar perquè Barak Obama pogúes córrer. Obama ha de córrer perquè els nostres fills i les nostres filles puguin volar».
Aquesta és la fórmula que es va usar als Estat Units d'Amèrica per resumir la lluita contra la discriminació que pateixen les persones negres no riques.
I segurament és fórmula que es pot aplicar a qualsevol de les altres discriminacions que perviuen en els nostres dies.
Aquest 7 de març es compliren 56 anys del diumenge sagnant de Selma a Alabama, EUA, que és on va començar la marxa encapçalada per Martin Luther King i que va significar el principi de la fi del racisme institucional als EUA.
Aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, dia per fer visible la lluita feminista, hi ha hagut mobilitzacions a tot el món per recordar-nos que encara som molt lluny de l'objectiu.
Cal recordar que, de la mateixa manera que no s'ha assolit l'objectiu d'acabar amb la discriminació pel color de la pell,
tampoc no s'ha assolit la plena igualtat de drets entre homes i dones. Encara romanen vigents discriminacions en diversos àmbits.
A moltes bandes del Món, la dona té problemes per accedir a l'Educació; també perviuen discriminacions en l'àmbit de la Salut;
en l'àmbit del treball, la dona té, de mitjana, salaris més baixos; en la política, encara troba moltes portes tancades; en els mitjans de comunicació es manté el paper preponderant de l'home; en els conflictes armats, les dones són doblement víctimes de la violència;
i a tot el Món, les dones pateixen la tenebrosa xacra de la violència de gènere.
Fins que no es resolguin totes aquestes discriminacions per raons de gènere, no podrem parlar de vertadera igualtat i, per tant, de justícia.
Lluitar per la Justícia és lluitar contra totes les situacions de discriminació, ja siguin per raons de color de pell, d'origen, de gènere, de nacionalitat o de llengua...
I avui és més actual que mai el pensament que ens llegà Simone de Beauvoir: «no oblideu mai que bastarà una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai no es donen per adquirits, heu de romandre vigilants tota la vostra vida».
