Hi ha notícies que coneixem pels mitjans de comunicació que no ocupen titulars de primera plana, que apareixen en la secció de Breus, columna de pàgina senar dels diaris, en canvi sí que mereixen un espai a mitjans digitals com illaglobal.com, o arabalears.cat

Del primer, illaglobal.com, en vull destacar la que fa referència al comunicat del Frente Polisario del dissabte 13 de febrer:

"L'activista pels drets humans sahrauí Sultana Khayya, que havia estat torturada fa uns dies i que fa més de 80 dies en arrest domiciliari, ha estat atacada per la policia marroquí durant la celebració de protestes pacífiques, juntament amb la seva mare, que va quedar inconscient pels cops propinats pels agents, informa el jove sahrauí resident a Inca, Abdi Erguebi Alamin. No és la primera vegada que l'activista i la seva família pateixen agressions per part de les forces d'ocupació marroquines, agressions, segrests i altres vulneracions de drets humans que s'estenen aquests dies a altres activistes de la causa sahrauí, com Ghali Bouhla, segrestat aquesta mateixa setmana a El Aaiun.

Veus autoritzades de la causa sahrauí es demanen on és la comunitat internacional davant fets com aquest, que se succeeixen cada dia. Des del Front Polisari demanen ajuda urgent a Espanya per la brutal repressió registrada en les darreres setmanes, intensificada des de la ruptura de l'alto el foc. Recorden que el Sàhara Occidental és la darrera colònia d'Àfrica que figura en la llista dels 17 territoris no autònoms de l'ONU pendents de descolonització, de la qual Espanya seguix essent potència administradora, i per tant l'estat està obligat a comprometre's per acabar amb el patiment llarg i inhumà del poble sahrauí, que duu des de 1975 en aquesta situació.

El Senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, ha reclamat al govern i la diplomàcia espanyola que exigeixi explicacions a Marroc davant la preocupant situació pels drets humans al Sàhara Occidental. També està previst que en els propers dies es reuneixi l'intergrup parlamentari pel Sàhara".

Notícia acompanyada d’una foto d’una dona colpejada brutalment al cap. Potser l’haureu vista a les xarxes socials, Facebook, Twitter, Instagram...no l’han treta als diaris locals.

Una vegada més brutalitat del govern marroquí reprimint el poble sahrauí que lluita per la seva independència i poder recuperar el seu territori, furtat per l’Acord tripartit de Madrid del 14 de novembre de 1975, just una setmana abans de la mort del dictador Franco. Una violència exercida sobre la població civil que dins els territoris ocupats, lluiten reclamant un referèndum d’autodeterminació.

Una notícia que posa en relleu l’actitud del govern del Marroc que, en paral·lel, promou notícies sobre la seva proposta d’autonomia als mitjans espanyols, per ignorar la situació bèl·lica que es viu després de 45 anys de l'ignominiós acord.

Afortunadament per damunt de campanyes interessades, la població de l’Estat espanyol és solidària amb el poble sahrauí, com demostra la vitalitat de les Associacions d’Amics d’arreu de l’Estat i la nostra. En temps de pandèmia sanitària, de crisi climàtica, econòmica, social, coneixem les dificultats que es viuen als campaments de Tindouf, i sabem que és més necessària que mai la solidaritat amb aquest poble germà.

L’altra notícia fa referència al taller sinistrat a Tànger, ciutat del nord del Marroc, situat al soterrani d’una casa, on moriren 19 dones i 9 homes. Taller de confecció per a la gran Inditex, com ha explicat l’Arabalears.cat d’aquest cap de setmana, en trobar etiquetes de les seves marques en la investigació judicial que manté el secret de sumari.

Un «accident», una tromba d’aigua, que va provocar morts per ofegament o per electrocució, unes morts, una violència que no podem atribuir al mal temps, als fenòmens naturals. Unes morts provocades per les condicions laborals en les quals treballaven aquestes persones, a l’economia submergida cosint roba per a les grans multinacionals del tèxtil.

Una economia submergida, informal diuen ara, que manté moltes famílies d’aquest país, Marroc, un estat «amic» de França, de l’Estat espanyol i sobretot de la monarquia borbònica. Unes famílies que malviuen per sous de misèria, que enriqueixen amb la seva feina els propietaris de les grans cadenes de confecció espanyoles.

Dues notícies que ens mostren la cara més brutal del capitalisme, d’aquest sistema injust que condemna pobles a la pobresa, a l’exili, per a l’enriquiment d’uns pocs que extreuen les matèries primeres, com és el cas del Sàhara, o guanyen milions i milions d’euros amb l’explotació de persones en condicions infrahumanes.

Notícies que ens han de refermar en el compromís per transformar aquesta realitat, volem pobles lliures, sobirans sobre les seves riqueses naturals, on hi hagi respecte dels drets humans per a totes les persones.