D'aquí a una setmana hi ha eleccions catalanes. Després d'una legislatura anòmala amb un Govern dividit i demostracions constants de desavinences entre els dos socis, els pacients ciutadans han estat cridats a votar. El panorama que hi ha al camp independentista presenta algunes novetats, que van justament en la direcció contrària del que desitjaven la majoria dels seus electors: poca unitat, una rivalitat destructiva entre Esquerra i Junts per veure qui s'imposa a l'altre per uns pocs escons i una extensa oferta de candidatures. Entre elles, la del PDECat que reivindica figures rellevants provinents de l'antiga Convergència com Artur Mas o Andreu Mas-Colell o el Partit Nacionalista Català de Marta Pascal, el qual ni tan sols apareix a les enquestes.

En el camp unionista, sembla que es produirà un canvi en el lideratge d'aquest espai. El PSC substituirà Ciutadans com a principal força constitucionalista. C's, segurament, perdrà molts vots: la baixada, si bé una mica més suau, podrà recordar la del Congrés dels Diputats quan, a les darreres eleccions generals va passar de 57 diputats a només 10. Una altra novetat destacable serà l'entrada de Vox, que a més, podria tenir de 5 escons per amunt i per tant, grup parlamentari propi. Així, tot apunta que la ultradreta, serà al futur Parlament de Catalunya. Alguna enquesta, fins i tot preveu que podria superar en vots el PP. Òbviament, això seria una molt mala notícia per la formació de Pablo Casado.

L'importat nombre d'indecisos, que l'enquesta del CEO situava pràcticament en dos milions i la incògnita quant al nivell de participació a causa de la crisi sanitària son sens dubte dos elements que tenyeixen d'incertesa aquests comicis. Hi ha però, consens demoscòpic en pronosticar una majoria absoluta al conjunt de l'independentisme. Podria fins i tot, superar la important fita simbòlica del 50% dels vots. Malgrat ERC i PSC, s'exclouen mútuament per a governar plegats, la hipòtesi d'un tercer tripartit, a l'estil dels dos d'entre 2003 i 2010 plana a l'ambient. Les evidents males relacions entre Junts i Esquerra, afavoreixen que aquesta hipòtesi, si mes no a l'àmbit mediàtic, sigui tinguda en compte com a possibilitat real.

Els Comuns, per la seva part, demanen el vot per a fer possible un nou tripartit. Les enquestes, en general, els atorguen una intenció de vot molt similar a l'actual; entorn dels 8 diputats. En el cas de les CUP, dels 4 escons d'ara, pujarien fins a entre els 6 i els 8. Crida l'atenció que, en plena crisi, els dos partits que se situen més a l'esquerra, es mantinguin en uns percentatges de vot modestos, tenint en compte que són qui defensen amb més contundència la sanitat i els serveis públics. Amb aquestes incògnites i certeses, tocarà esperar més enllà de la nit electoral per a saber quines es confirmen i quines queden descartades. Les incerteses clar, no poden faltar. Tan pròpies dels temps que vivim.