En els temps actuals, al Món hi ha Estats que són potents econòmicament i militarment i això els converteix en potències a la seva regió i al seu espai d'influència.
Malauradament, però, quan encetam la tercera dècada del segle XXI, moltes d'aquestes potències mundials no són exemple de funcionament democràtic, ni de compromís amb els Drets Humans. Ans al contrari. En alguns casos aquestes potències són, directament, dictadures. I en altres casos, són democràcies tutelades, amb fortes mancances en la protecció dels Drets Humans i que promouen, amb diferents graus de dissimul, la persecució de persones i col·lectius d'opositors polítics.
La Unió Europea, hereva de la CEE, en canvi, sempre s'ha presentat i s'ha explicat a si mateixa, com un espai de democràcia, pau i llibertat. I, en certa manera, ha volgut ser un model per a altres organitzacions estatals i supraestatals.
La realitat no és tan bucòlica. El funcionament dels estats que composen la UE i les pròpies institucions de la Unió, són susceptibles d'una substancial millora de la seva qualitat democràtica.
Però hi ha un fet més greu i tràgic. La Unió Europea té avui tres Estats que grinyolen de manera especialment estrident. Tres Estats que no compleixen els estàndards mínims autoimposats pels fundadors de la Unió Europea.
Tres Estats que incompleixen reiteradament els Drets Humans dels dissidents polítics.
Avui, Hongria, Polònia i el Regne d'Espanya, estan molt per davall de les exigències mínimes de la UE quant a funcionament democràtic i respecte als Drets Humans.
Avui, Hongria, Polònia i L'Estat espanyol, no podrien ingressar a la Unió Europea.
Avui Hongria, Polònia i Espanya, són la vergonya de la UE.
i ara que surtin els populistes/faixistes a defensar-se del les apreciacions europees. Senzillament no poden.
La veritat s´ha desvelat i publicat, encara que pel meu gust, d´una forma massa poc explícita o evident.
S´hauria d´haver posat més els dits sobre la nafra. Els nostres avis deien que quan cou, llavors cura. Doncs això.