Qualsevol mallorquí conscient de l'espoli fiscal i el maltracte de Madrid segur que s'ha fet qualque vegada aquesta pregunta: com és que quaranta-cinc anys després de la mort de Franco continuam embarrancats en el bipartidisme colonial PP-PSOE? Per què els partits autòctons encara no són majoritaris a ca nostra, mentre al Principat s'ha constituit un govern independentista i han fet un referèndum d'autodeterminació?

Comencem per descartar com a motiu una suposada curtor o masoquisme dels mallorquins, com de vegades se sent en converses informals, perquè és un pensament derrotista sense cap fonament. Si analitzam el vot dels partits autòctons a les eleccions autonòmiques, per exemple, veurem que no està estancat, sinó que ha pujat i davallat de forma considerable al llarg del temps. A les eleccions de 1995, dos anys després que un partit polític (ERC) va denunciar per primera vegada que Madrid ens roba, i amb el problema de l'espoli fiscal damunt la taula, el vot conjunt dels partits de país va pujar gairebé sis punts de cop, superant el 18%. El 2003 va davallar al 15,8%, el 2011 va remuntar fins a un 17% i el major percentatge el va assolir el 2015, després del mandat de Bauzá, amb un 23,3%, mentre que el 2019 ha tornat a recular a un 18%.

Si alguna cosa es desprèn de tot plegat és que els electors premien els partits de país quan denuncien de forma clara i sense embuts el maltracte de Madrid, o quan som objecte d'una agressió virulenta del colonialisme espanyol, com va passar amb el PP de Bauzá. Dit d'una altra manera: hi ha premi quan el missatge és creïble i es presenten com una opció útil. En canvi no n'hi ha quan fan un discurs de nedar i guardar la roba, quan pretenen fer creure que arreglaran Espanya, o quan al·leguen com a mèrit la "bona gestió" d'unes competències autonòmiques irrisòries i mal finançades. En aquest terreny sempre hi surten guanyant els partits espanyols.

Hi ha altres factors que perjudiquen els nostres partits, com el colonialisme informatiu de Madrid, que els fa invisibles per a una bona part de la població que només mira les televisions de la meseta, o l'arribada massiva de nouvinguts, que han doblat la població de les Balears en quatre dècades i no saben que han anat a parar a una colònia espoliada i sobreexplotada. Res de tot això canviarà mentre continuem sotmesos a Espanya, i l'única manera de contrarestar-ho és fer-se sentir amb un discurs valent, sincer i amb moral de victòria.

La crisi sanitària i el maltracte sense parió de l'Estat espanyol ens aboquen a la ruïna, però també suposen una oportunitat d'or perquè els partits de país es facin valer. Espanya no té remei però Mallorca sí, i el remei només ens pot arribar amb uns partits de la terra que parlin clar, guanyin vots, força i confiança, s'entenguin entre ells i ens facin avançar cap a la llibertat i el benestar del nostre poble.